PREPARACIÓ I NERVIS LA NIT ANTERIOR
La nit anterior ja vaig estar preparant tot el material fins a les dotze de la nit. I tot i què a les 22h ja tenia tot enllestit, ho vaig revisar vàries vegades: Bici, pitrall, dorsal bici, casco, ulleres, sabates bici, bambes, mono triatló, aquarius, reflex, ... triatleta pensa..., nervis, fará fred, fara calor, dubtes, què hem deixo?, ... millor anem a dormir. Es clar, es el meu primer Duatló.
PREPARACIÓ I NERVIS AL MATÍ
Després d'esmorçar i passejar el gos pel Parc de la Draga (inspecció sobre el terreny), agafo el material i vaig cap a BOXES, on hem fan girar el dorsal de la bici què s'ha de llegir horitzonalment (suposo que si no, podrien agafar tortículis). Torno cap a casa per agafar brides i eines per girar-ho. Hem trobo a en Justo què hem fa de 'personal trainer' amb els consells d'abans de la cursa. Veig l'Èric escalfant i hem trobo a en Joan. Anem a escalfar 10 minuts i ja torno cansat. Hem trobo al companys que venen a animar 'sin animo de lucro' i a la Raquel, la meva dona, què encara pensava que quedaria entre els 10 primers .
PREPARATS, LLESTOS, LLESTOS A LA DE UNA ...
A la sortida (Parc de la Draga cantonada amb el CNBanyoles) hi ha una mica de confusió per part de la organització i ens fan esperar uns minuts, agrupats entre tanques com si fosim un ramat. Al meu costat hi ha en Joan, què molt amablement explica a d'altres participants les zones crítiques del tram de bici (la pujada de Crespià). A les primeres files puc veure l'Èric. Finalment ens donen unes instruccions, què nomes van sentir els de la primera fila i ens donen el 'tret de sortida'. Ja no hi ha nervis.
10KM DE CORRER - A DISFRUTAR
El circuit comença vorejant l'estany en sentit contrari a les agulles del rellotje, passant per la caseta de fusta, continuem, girem cua per tornar pel carril bici, tornem al Parc i fem uns ZIGS-ZAGS pels camins de la Draga. Els companys (Jordi, Xicu, Laura, Justo, German, Rafel ...) son omnipresents amb els seus crits de 'VINGA NOIS, VAMOOOOS!!'. Sobretot hem fan pensar en els entrenaments de Dijous i els crits d'en Xicu de 'ALLARGA LA PASSAAA!!'. A l'alçada de la caseta de fusta veig els primers triatletes que ja tornen pel carril bici, de seguida veig l'Èric i a continuació a en Joan.
Després de la primera volta, en Xavi del CCBanyoles em saluda, em dona ànims i una goma de cabell de color taronja. Em sap greu però no tinc el cabell llarg per fer-me la cua.
La segona volta del circuit de còrrer es igual que la primera, però més lenta i amb més cansànci, però també amb més ànims dels companys. Veig el meu germà i la meva cunyada fent de 'REPORTEROS SIN FRONTERAS'. També veig en Rafel i la family. En aquesta segona volta, a la tornada pel carril bici, ja puc divisar el cap de la cursa amb bici per la carretera. En arribar a boxes penso que he disfrutat del circuit.
40KM BICI - DUBTES, PATIMENT I EMOCIÓ
Faig la transició al meu ritme i sense problemes. Això dels cordills elàstics es una meravella. Agafo la bici i surto direcció BESALÚ. Veig un grupet a davant meu i els miro d'atrapar. Després de la pujada de la Creu Roja penso en les paraules de l'Èric ' Bon Ritme, bones sensacions, endavant!!'. A les baixades, amb la barbeta tocant el manillar de la bici i el cul per sobre del cap, agafo fins a 70km/h (potser s'ha espatllat el contakilometres). Però aviat les cames em comencen a avisar. Girem a Besalú direcció Figueres i els nens dels cotxes que m'avancen em saluden i em donen ànims amb timidesa. Aquests ànim també serveixen. La moto dels mossos em fa companyia (sóc l'últim??, no, encara hi ha algú arradera meu). Solitari, a l'alçada de Crespià començen les pujades, el patiment i els dubtes. M'en recordo de les indicacions d'en Joan al principi de la cursa, quina raó tenia. Les coses ja no son tan maques. La SUPERRECTA del Pla de Martís la faig pedalant amb la cada esquerra. La cama dreta està clavada, no la puc estirar ni encongir. El cul el tinc destrossat i no se com seure en aquest seient que cada vegada sembla més petit i més dur. A l'alçada de Ca l'Àngel, encara no se si pels dubtes, pel patiment o per l'emoció de veure els meus omnipresents companys, em cau una llagrimeta (sort que porto ulleres i no hem poden veure).
'PEU A TERRA' i arribada a boxes i transició. Es el moment REFLEX, l'agafo i me'l poso per les cames, però el meu 'personal trainer', en Justo, em dona indicacions: 'Deja eso pa luego, venga a correr 20 minutos que ya estás'. En aquest moment penso: 'Joder, estoy destrozao, que duro, quien me manda a mi.. ...'
5KM CORRER - AMB DOLORS PERÒ DISFRUTANT
Surto de Boxes, estic cansat i amb dolors, però tranquil. Ara estic segur que puc acabar. Faig la última volta al circuit de correr disfrutant del moment, em continuen animant els meus companys. A l'últim ZIG-ZAG m'esperen els companys, i la familia. La Raquel hem dona el carro amb el nen i travesso la línia de meta VICTORIOS!! i li dic al meu nen: 'Hem guanyat Javi Junior, hem guanyat'.
Gràcies a tots, som els millors.
JAVI
