El Dissabte 23 vaig sortir de casa a les 12:00 ja que tenia feina i no vaig poder marxar abans.
Ja arribant a Vitoria , amb el temps junts , vaig notar que la temperatura de fora no era el mateix que a Girona, estavem a 16ºC... com sempre no vaig pensar que podria haber aquest canvi de temperatura. Ja el dia abans vaig preguntar a la federació quina temperatura estava l'aigua de la presa per poder portar el neopré nou jeje.
Una vegada arribat a l'entrega de dorsals a les 18:30 tancaven recollida de dorsal a les 19:30 jeje tenia temps. Ens van fer rentar el neopré amb un producte degut a una plega de mejillones zebra a l'embasament. Una altre cua a fer, i després tenia que agafar el cotxe per anar a portar la bici a l'altre punta del circuit i tancaven a les 20:00h, be com sempre gust a per tot. L'organització tenia molt que desitjar a la Half Challenge. Vaig estar fent cua casi mitja hora perquè només hi havia un noia donar els dorsals i ha més no ho tenien preparat i ho anava fent sobre la marxa. Finalment vaig agafar el cotxe amb el neoprè moll la bici i tot els material i vaig anar-ho a deixar a Landa on hi havia la T1. L'estona de la cua vaig poder informa-me del temps que tenien aquella setmana allà i resultava que cada dia feia fent i plovia a rafegues...
Ostres més problemes... Em vaig informar del circuit de bici per si era complicat i si hi havia desnivells importants i no resulta que era pla! Perfecte per fer un bon temps i cap fenomen meteorològic ho espatllava. Anant cap a la T1 a Landa(a 20 Km de Vitoria) vaig comprovar que la carretera no presentava masses problemes. Una vegada allà amb la presa posada al cul per què ja feia tard falta 5 min perque "tanquesin" la T1 a les 19:30h vaig anar a deixar la bici on val a dir que la meva semblava del dechatlon comparant-les amb les cabres que hi havia i anaven entrant... la gent si que te calers... Be això de ser bascos van a un altre ritme a les 20:00h encara entraven bicicletes... Aqui els horaris els respectava tu tia!! Jo de cul i resultat que la gent anava fent. Un cop deixat les quatre coses ja que l'endemà tornariam allà i
podriem portar els bidons i el que faltes. Vaig anar a la reunió que es feia a les Instal·lacions de la prova on hi havia l'arribada i la T2. Vaig arribar a l'adeu fins demà però bé ja tenia la bici a lloc i les coses a punt només falta descansar i menjar molt tot el que és pogues, informació vinguda del PRO Gusi. Per no fer el lleig el costat del hotel tenia un BUFFET LLIURE XINO!! perfecte per menjar com un beneït !! jeje I dit i fet! Sopar i dormir! L'endemà arros per esmorzar i truita buff que va costar entrar pero vaig fer cas en Fontbar. A les 7:00 ja esperava el bus que ens passaba a buscar a les Instal.lacions. Feia fred ideal per correr pero el tema bici començava a fer tuff... jo com un inconcient estrenava cobertes més primes per competir ( això diuen) i plat gran de 50 vaig posar un 52 per si les mosques jajaja. Carregat fins a les orelles, manxa per posar la presió adient si plovia perquè ho pintava.
I les coses de la natació i quatre coses de la bici. El dia abans després de la reunió encara em van deixar entrar a la T2 a deixar els coses de correr aquest bascos no tenen horari...). Com sempre despistat vaig emportar-me només uns mitjons esportius a la maleta, i amb el temps que feina no volia jugar-me´la i anar xop de peus corrent. La única solució que vaig troba va ser fer servir els mitjons de carrer per la bici ja que tampoc feien tant i en un pot em portava els altres mitjons per canviar-m'ho a la T2. Amb totes les putingues preparades va començar la sortida Elit amb en Gusi a dels primers, que m'havia comentar abans de sortir als boxes que la part de bici era plana i que només i havia una curva dolenta que creia que estava senyalitzada.
Al cap de 10min ja ens van cridar a els Grup d'Edat on hi havia molts de Half que vaig estar preguntat quin temps havien fet per saber si tindria molts problemes... resulta que tots es de la Half, havia arribat després que jo a Calella. Una cosa menys a preocupar. Bé quant comences a posar-te a lloc, comences a pensar competitivament i clar volia mirar quins rivals tindria.
Ja em el xisclet sonat vam entrar a l'agua, on tenia clar que jo aniria fent ja que sempre que em poso a l'agua penso que estas fent aquí... seria millor recular i deixar aquesta bestiesa d'hores de competició. Però bé amb el motor diesel vaig anar fent fins arribar a la primera boia vermella que ja portaria 800 metres i veia que no em deixaven endarrere com altres cops... Ostres això del neoprè nou com es nota ( vaig pensar jejejeje). Ja sortint de aigua vam anar directa i sense mirar res cap a la bici amb els mitjons de carrer de ratlles i començant a dopar-me! Ja notant el vent a les orelles i una mica de plujar vaig començar apretar amb la bici adelantat a molt fins al km 30 no vaig adalentar cap de la categoria, cap al final de la primera volta ja portava 3 de la Cat. i amb una bona mitjana de 36km/h va començar a ploure una mica i començant la segona volta el vent a augmentar i vaig baixar de mitjana a 34km/h i al km 70 vaig adelentar al 5é de la Cat. Durant tota la cursa em bici vaig estar menjant platans a punta pala! Ja arribant a la bici l'esquena ja patia i va ser arribar a la T2 i agafar un Voltaren i sense aigua avall!! La primera volta va ser un ritme de 14km/h amb una temperatura perfecte per correr sense sol i una mica de ventet. A la segona volta vaig baixar el ritme on tot i així vaig adelentar el 4rt perquè havia punxat peró el 6é em va atrapar i és va posar el meu costat durant tota la segona volta, era del Club Natació Vilafranca i jo tenia clar que no em deixaria adelentar ni que em tranquesin les cames... Ja a la tercera volta ens va adelentar el que havia punxat posicionat-se en 4rt lloc. Tinguent al de Vilafranca el costat vaig pensar una simple estratègia per els ultims quilometres, augmentar el ritme fins que el cos em digues prou! I va funcionar! El quilometre 19 venia un noi que portava només una volta i em vaig enganxar el seu darrera aguantat el ritme i el de Vilafranca va punxar i no va aguantar el ritme. Finalment vaig arribar a la meta cansat pero content per haver rebaixat la meva marca personal!
