Pensaments d'un triatleta sense ànim de lucre un dimecres al matí.

Anava a comentar l'entrada d'en Cervantes, però em quedava tant llarg el comentari que he pensat que estaria bé fer la meva primera entrada amb tot el que em passa pel cap els dimecres a partir de les 5:45 quan sona el despertador per a anar a entreno de natació. Em sembla que no soc l'unic que li passa...

5:45
-què es aquesta música???... si encara és mitjanit...
- ufffffff... no pot ser ... si avui és dimecres... al que se li va ocorrer això d'anar a nadar a les 6:15 el tindria jo fent sèries de 10.000 tres dies seguits...
- em sembla que avui passo d'anar a nadar.
- a veure, em fa mal alguna cosa (després faig revisió de tot el meu organisme) refredat? mal de panxa? mal de cap? apendicitis? gripA? ... res, no estic malalt, ni una mica que em serveixi com excusa, (tema dolors musculars ja no ho miro, perque els triatletes sense ànim de lucre, d'isquiotibilials i coses d'aquestes de profesionals no en tenim, nosaltres només tenim braços, cames i panxa).
- vaya ganes també...si tot plegat jo només volia trobar una colla per anar en bici...
- segur que avui son molts... si no hi vaig potser no es nota...per un entrenament que em perdi...

6:00
- òstia!!! les 6!!! ja faig tard(com sempre), menys mal que ja ho tinc tot preparat i només em perdré l'escalfament...
 
6:20 / 6:25
- bon dia Jordi (l'entrenador).... vas bé?
- (miro la pissarra) joder!!! 24x50 c/55!!!, ó 2x4x200 A2!!! sí, sí, deninitivament li haurem de dir a en Jordi que tot plegat el que nosaltres volem fer son duatlons...
- va, ja no tinc excusa... a l'aigua!!!!
- Bon dia Cervantes... això no pot ser eh tiu!!! no,no, això no pot ser bo de cap manera!!! (després en Cervantes deixa anar una de les seves grans frases del tipus "tu, que això és pels profesionals...no l'has avisat que nosaltres som triatletes sense ànim de lucre?"
 
7:20
- uf... menys mal, 100m suaus i a la dutxa... al final no ha sigut tant dur... i ara em trobo de PM... ho veus com havies de venir... un dia d'aquests em passo a professional i tot!!!
 
I aquesta és la rutina que és repeteix mes o menys igual cada dimecres al matí, un fart de plorar per a llevar-se, però quan acabes l'entrenament et sents bé, quasi com un triatleta de veritat i content per ja tenir l'entrenament fet de bon matí, . Ja ho diuen que els triatletes estan una mica "pillats" però que estan fets d'una altra pasta... potser es vertitat...
 
jordi s.
 
P.S. - Gràcies Jordi T. per tenir tanta paciència i no riure quan veus el nostre estil.