Duatló de muntanya de Folgueroles... els primers punts i en Julio Salinas escalfant la banda!!!!

Finalment ahir la secció de triatló del CNBanyoles va debutar a la temporada 2010 de triatló, uns quans varem desafiar el fred i vàrem anar al Duatló de Muntanya de Folgueroles. De bon matí ens vàrem trobar al club la Laura, l’Oriol, en Kike i jo, finalment en Xicu va preferir no venir ja que les seves molèsties al genoll no el permetien córrer i si ens hagués vingut a veure encara s’hagués posat mes nerviós (ànims Xicu, a Zurich ni te’n recordaràs de tot això!), també es va unir a la colla en Xavi Garcia.

Després d’algun que altre problema logístico/furgonetil, enfilem cap a Osona, un viatge tranquil amb la típica barreja d’alegria per a començar a competir i de nervis. Arribem a Folgueroles, i després de recol•locar un contenidor de vidre aparcant, el gran dilema... què em poso? màniga curta, llarga, malles, mono...

després de molts debats i les primeres bromes del matí a on l’Oriol va demostrar que tenia el dia fi, com a mínim en el terreny humorístic, cadascú es va posar el que li va donar la gana i cap a boxes, deixem el material i urgentment a buscar un bar, i aquest cop no vaig ser jo el que ho va proposar!! Van ser una parella que tenien la típica caguera pre-competició, aquí cal destacar el simposium que es va celebrar al lavabo d’homes amb l’interessant tema “Les necessitats fisiològiques abans i durant la competició. Usos i costums”, un cop alleugerits tots plegats, a escalfar una mica i aquí va venir un del grans moments del dia amb l’Oriol fent l’escalfament d’en Julio Salinas en els seus millors temps, tota una successió de patades a l’aire, creuaments de cames, pas espanyol i d’altres floritures que van fer que arribéssim a la sortida amb mal de panxa de tant riure, si la classificació es decidís per l’equip que més bé s’ho passa, segur que estaríem lluitant pel títol.

La sortida es va retardar quasi una hora perquè uns graciosos havien tret les cintes del recorregut de BTT, i el van haver de remarcar tot, un 10 per a la organització que va estar impecable com sempre. Així doncs, passades les 11 donen la sortida, primer surten les noies, i la Laura que estava tant tranquila al mig del grup fent les últimes bromes, va haver de creuar tot el grup per a posar-se a primera fila, mentre la resta d’equip ens encarregàvem de que tothom la conegués, quina vergonya que li vàrem fer passar!... Finalment comença la cursa (a partir d’aquí va la meva versió, perquè als altres ja no els vaig veure més!!!) com sempre es comença a 1000 per hora, deixo passar a tothom i provo d’agafar un ritme decent, també com sempre encara no hem passat el primer kilòmetre i ja m’estic cagant en tot i pensant en lo dolent que soc i que així no anem enlloc... cal dir que el circuit era el mateix que l’any passat, la pujada més dura està al principi així que al km.2 ja anaves amb el fetge sortint per la boca, a sobre, tot i que menys que l’any passat, hi havia força fang que encara feia més difícil avançar, després de la pujada dura una trialera de baixada a on es formen alguns embussos i un terreny més planer i agradable de fer, unes quantes pujades i baixades més pel mig del bosc i la última pujada cap a boxes, total 6km. i primer sector superat.

Agafo la bici i 20km. de BTT pel davant, el circuit de bici també era el mateix que l’any passat, els primers 10km. son quasi tots de pujada i amb un fang molt “líquid” que dona pel sac tot el que pot i més. Comentant-ho després amb la resta, aquesta primera part se’ns va fer a tots molt dura, quan al cap d’una estona ja no podies més, miraves el compta kilòmetres i hi posava 8km, et volies morir!!! Passat el km.10 ja hi havia algun tram més de baixada amb alguna trialera divertida, tot i que amb el fang era bastant delicat, però ja era de més bon fer.

Arribant al final de la bici trobo a la Laura que estava lluitant com una campiona contra els elements, quan arribo a la seva alçada deixa anar una sèrie de renecs i continuem junts, acostumat a veure-la sempre somrient, la cara de mala llet que posava em va”jinyar” una mica i tot! passem la última trialera, que era tant perillosa baixar-la a sobre de la bici com caminant, i arribem a boxes, allà els màquines de l’equip, en Kike i l’Oriol ja havien arribat i ja recollien els trastos, quatre crits d’ànim, ens calcem un altre cop les sabatilles i cap als últims 3km. de córrer. Tot i el cansament i que el fang encara està més desfet, ho superem força bé, avançant a gent i tot! , enfilem la última baixada i a la Laura ja li comença a canviar la cara, finalment hem arribat! quasi 3 hores de patiment però contents. A sobre 39 puntets per a la classificació d’equips, tot suma!

Comentant la jugada, en Kike diu que ha patit força sobretot amb la BTT que a partir d’ara ja no proposarà sortir amb la de carretera els dissabtes quan sortim amb la BTT,je,je,je... l’Oriol ha disfrutat força, tot i que acaba de començar a entrenar, però en general tots estem contents. Per no faltar a la tradició, els del CNB sortim del vestidor quan ja no queda ningú i anem a afrontar la part més agradable del dia, un bon dinar/homenatge a Can Bayés d’Espinelves, i cap a Banyoles. Tot plegat a estat un gran dia de debut!

jordi s.