Diumenge 27 de juny, cap a les set de la tarda, tornant de
Puigcerdà...
- Osti, baixa ple i fort el riu aquest!! Deu portar la nostra suor!!!
Unes hores abans, ens reunim al Club per carregar la furgo d’en Frigu
gran amb les bicis i les bosses. Al final som cinc i no pas sis: En
Frigu, en Pere, en Varda, en Rafel i en Xavi.
Un apunt: fa molta calor a Banyoles...
Cap a la una: Dinem o què? Doncs dinem. Carmanyola assegudets en un
parc infantil, amb un solet que enamora. Comentem que tots en veiem
amb forçes i capacitat suficient per jaure a terra i marcar-nos una
migdiada reglamentària, de les de pijama...però com que es fa tard i
algú ha de puntuar, decidim fer un cafetó i tirar cap amunt.
Un apunt: el solet hi és però es deixa veure algun núvol...
Arribats a Puigcerdà en Rafel comenta dues coses importants:
1.- el darrer km del tram de bici pica fort.
2.- a l’arribada hi ha Donnuts per donar i vendre...
Un apunt, falta una horeta i aquell nuvolet s’ha fet gran, ha fet la
mili i tot i ja és tot un nuvolot...
Box controlat, circuit de natació vist, ordre de sortida vist i
controlat, doncs vinga, som-hi.
Un cop la bici al box, el neoprè posat i tot apuntet ens n’adonem de
tres cosetes:
1.- som tres que ens estrenem en el tema neoprè: en Frigu, en Rafel i
jo mateix.
2.- la cosa cada cop s’enfosqueix més
3.- la cosa cada cop s’enfosquieix més i més.
Doncs vinga, tots drets i enfundats a la sortida i criden els de la
primera sortida (en Frague i en Rafel, dels nostres)
Fem un minut de silenci en memòria d’una persona vinculada al club
triatló Puigcerdà recentment morta (simple però emotiu).
Mentres criden els dorsals de la primera sortida, ja sonen un parell
de trons i cauen un parell de llamps. Comentem amb en Frigu i en Varda
que de fet la tormenta sembla que ve d’allà i de fet nosaltres en bici
anem cap a l’altre costat...comentari que es probarà totalment
gratuït.
Així doncs, es tiren els primers i just quan sona la botzina de
sortida, comença a ploure...
En Pere se’n surt molt bé del tema de l’augua, i en Rafel que
l’acompana a la primera sortida, ens comentarà més tard que el neoprè
l’escanya sense pietat.
Un minut més tard, ens tirem la resta. Com és preceptiu, en Varda i
l’aigua es porten bé. En Frigu ho porta amb una certa dignitat, i jo
em trobo que el neoprè no em deixa respirar amb normalitat, m’apreta
del pit (Sik, merci pel neoprè però em pensava que fèies més caixa,
tiu!!)
Un apunt, l’aigua que cau ja comença a caure amb mala llet. Pica fort
a l’aigua i fa aquelles bombolletes que vistes de fóra són tan
maques...
Trasició 1. Llargueta des de l’aigua fins al box però bé. Evidentment
les sabates estan xopes. Pugem a la bici i aquell km final que
comentava en Rafel ara és inicial, de baixada, i amb la pluja i tot
fot un fred de nassos. Jo tinc molta fred. Em trobo en Frigu i anem
juntents cap a la pujada de 5km direcció Tosses. Fa fred. Tenim en
Varda que el veiem, i més endavant en Pere i en Rafel. Ens creuem al
final de la pujada, i la veritat és que la baixada fa una mica de por.
Plou molt i molt. Fa fred. La visibilitat és molt dolenta. Com que el
circuit fa que ens creuem, tot plegat és un xic estressant per
perillós. Ah, tot comentem el mateix, a la primera corva de
baixada...sorpresa! amb tanta aigua la bici no frena com de costum!!!
De fet cau aigua barregada amb una mica de calamarça (o calamarssa).
Això fa mal. A la cara, als braços, però bé...
De fet, si he sobreviscut a l'atac del neoprè malparit i en Rafel al
del neoprè estranngulador...bé serà molt que no ens en sortim ara!!
Arriba el tram final, aquell km amic d’en Rafel. I sí, es fa dur. En
Pere va endavant, en Rafel també, i en Frigui i jo ens trobem en Varda
a mitja pujada...que no pot canviar el plat!!!!!
- Varda què? Què passa tiu!!
- Res res, el plat que no canvia!! Osti, osti!
- T’ajudem o què?? Necessites alguna cosa??
- No, no...tireu que això no va...
Al final, tira el darrer km amb el plat gran...Es veu que un bon home
que a pluja batent ens estava mirant va i li diu:
- noi, que portes el plat gran!!!
- Sí, sí, ja ho noto ja...li contesta en Varda amablement....
Comencem a córrer doncs...amb setanta tres kilos a cada peu de les
sabates empapades d'aigua.
I ara, ara que ja no és perillós, la tormenta ha passat. Plou i fa
fred, però no diluvia. Només plou una mica. Ai aquest timming!!
Les sabatilles estan empapadíssimes d’aiguia.
Evidentment en el tram de córrer no hi ha massa gent mirant, per no
dir ningú. Tres o quatre tot plegat, que ja és molt. Merci!!
Al final, arribem tots a la meta sense haver pres mal. No hem guanyat,
però ens n’hem sortit amb una certa dignitat.
Ara he vist que hem quedat els 18ens de 22 equips.
En Pere ha lidetat el grupet. Bona feina!!
Un apunt: NO HI HA DONNUTS!! Però hi ha altres coses.
Quan repleguem els trastets per anar a la dutxa no me’n puc estar de
felicitar els organitzadors, que pobres amb el curro que deuen haver
tingut i els xàfec que els ha caigut...ja és mala sort també. Si la
sortida hagués estat a les 13.00 en lloc de a les 15.30H, hauria estat de cine!!
Dutxa calenta, i cap a casa. Tot baixant, passem per algun poblet on
hi passa un riuet molt carregat d’aigua...
- Osti, baixa ple i fort el riu aquest!! Deu portar la nostra suor!!!
Nota: Pianos Frigoler ens ha deixat la furgo. I ha anat de collons.
Merci.
Xavi Boix
Puigcerdà...
- Osti, baixa ple i fort el riu aquest!! Deu portar la nostra suor!!!
Unes hores abans, ens reunim al Club per carregar la furgo d’en Frigu
gran amb les bicis i les bosses. Al final som cinc i no pas sis: En
Frigu, en Pere, en Varda, en Rafel i en Xavi.
Un apunt: fa molta calor a Banyoles...
Cap a la una: Dinem o què? Doncs dinem. Carmanyola assegudets en un
parc infantil, amb un solet que enamora. Comentem que tots en veiem
amb forçes i capacitat suficient per jaure a terra i marcar-nos una
migdiada reglamentària, de les de pijama...però com que es fa tard i
algú ha de puntuar, decidim fer un cafetó i tirar cap amunt.
Un apunt: el solet hi és però es deixa veure algun núvol...
Arribats a Puigcerdà en Rafel comenta dues coses importants:
1.- el darrer km del tram de bici pica fort.
2.- a l’arribada hi ha Donnuts per donar i vendre...
Un apunt, falta una horeta i aquell nuvolet s’ha fet gran, ha fet la
mili i tot i ja és tot un nuvolot...
Box controlat, circuit de natació vist, ordre de sortida vist i
controlat, doncs vinga, som-hi.
Un cop la bici al box, el neoprè posat i tot apuntet ens n’adonem de
tres cosetes:
1.- som tres que ens estrenem en el tema neoprè: en Frigu, en Rafel i
jo mateix.
2.- la cosa cada cop s’enfosqueix més
3.- la cosa cada cop s’enfosquieix més i més.
Doncs vinga, tots drets i enfundats a la sortida i criden els de la
primera sortida (en Frague i en Rafel, dels nostres)
Fem un minut de silenci en memòria d’una persona vinculada al club
triatló Puigcerdà recentment morta (simple però emotiu).
Mentres criden els dorsals de la primera sortida, ja sonen un parell
de trons i cauen un parell de llamps. Comentem amb en Frigu i en Varda
que de fet la tormenta sembla que ve d’allà i de fet nosaltres en bici
anem cap a l’altre costat...comentari que es probarà totalment
gratuït.
Així doncs, es tiren els primers i just quan sona la botzina de
sortida, comença a ploure...
En Pere se’n surt molt bé del tema de l’augua, i en Rafel que
l’acompana a la primera sortida, ens comentarà més tard que el neoprè
l’escanya sense pietat.
Un minut més tard, ens tirem la resta. Com és preceptiu, en Varda i
l’aigua es porten bé. En Frigu ho porta amb una certa dignitat, i jo
em trobo que el neoprè no em deixa respirar amb normalitat, m’apreta
del pit (Sik, merci pel neoprè però em pensava que fèies més caixa,
tiu!!)
Un apunt, l’aigua que cau ja comença a caure amb mala llet. Pica fort
a l’aigua i fa aquelles bombolletes que vistes de fóra són tan
maques...
Trasició 1. Llargueta des de l’aigua fins al box però bé. Evidentment
les sabates estan xopes. Pugem a la bici i aquell km final que
comentava en Rafel ara és inicial, de baixada, i amb la pluja i tot
fot un fred de nassos. Jo tinc molta fred. Em trobo en Frigu i anem
juntents cap a la pujada de 5km direcció Tosses. Fa fred. Tenim en
Varda que el veiem, i més endavant en Pere i en Rafel. Ens creuem al
final de la pujada, i la veritat és que la baixada fa una mica de por.
Plou molt i molt. Fa fred. La visibilitat és molt dolenta. Com que el
circuit fa que ens creuem, tot plegat és un xic estressant per
perillós. Ah, tot comentem el mateix, a la primera corva de
baixada...sorpresa! amb tanta aigua la bici no frena com de costum!!!
De fet cau aigua barregada amb una mica de calamarça (o calamarssa).
Això fa mal. A la cara, als braços, però bé...
De fet, si he sobreviscut a l'atac del neoprè malparit i en Rafel al
del neoprè estranngulador...bé serà molt que no ens en sortim ara!!
Arriba el tram final, aquell km amic d’en Rafel. I sí, es fa dur. En
Pere va endavant, en Rafel també, i en Frigui i jo ens trobem en Varda
a mitja pujada...que no pot canviar el plat!!!!!
- Varda què? Què passa tiu!!
- Res res, el plat que no canvia!! Osti, osti!
- T’ajudem o què?? Necessites alguna cosa??
- No, no...tireu que això no va...
Al final, tira el darrer km amb el plat gran...Es veu que un bon home
que a pluja batent ens estava mirant va i li diu:
- noi, que portes el plat gran!!!
- Sí, sí, ja ho noto ja...li contesta en Varda amablement....
Comencem a córrer doncs...amb setanta tres kilos a cada peu de les
sabates empapades d'aigua.
I ara, ara que ja no és perillós, la tormenta ha passat. Plou i fa
fred, però no diluvia. Només plou una mica. Ai aquest timming!!
Les sabatilles estan empapadíssimes d’aiguia.
Evidentment en el tram de córrer no hi ha massa gent mirant, per no
dir ningú. Tres o quatre tot plegat, que ja és molt. Merci!!
Al final, arribem tots a la meta sense haver pres mal. No hem guanyat,
però ens n’hem sortit amb una certa dignitat.
Ara he vist que hem quedat els 18ens de 22 equips.
En Pere ha lidetat el grupet. Bona feina!!
Un apunt: NO HI HA DONNUTS!! Però hi ha altres coses.
Quan repleguem els trastets per anar a la dutxa no me’n puc estar de
felicitar els organitzadors, que pobres amb el curro que deuen haver
tingut i els xàfec que els ha caigut...ja és mala sort també. Si la
sortida hagués estat a les 13.00 en lloc de a les 15.30H, hauria estat de cine!!
Dutxa calenta, i cap a casa. Tot baixant, passem per algun poblet on
hi passa un riuet molt carregat d’aigua...
- Osti, baixa ple i fort el riu aquest!! Deu portar la nostra suor!!!
Nota: Pianos Frigoler ens ha deixat la furgo. I ha anat de collons.
Merci.
Xavi Boix
