ZARAUTZ: FINISHER OR SURVIVER?

Aquest vici nostre té una part d'esport i una d'aventura i mica en mica et va canviant i forjant a mida que t'hi vas granant.

Alguns dels dies mes durs i sacrificats es transforment amb el temps en algunes de les jornades més mitiques i recordades.

Sabiem que Zarautz seria dur, molt dur, haviem sentit a parlar de les fredes aigües de l'atlàntic i de la rampa final en bici,

"el muro" que no tothom puja a sobre de la bici...

..i així ens vàrem trobar amb la Laura en Jordi I altres cracks gironins (Debas, Xavi, Enric gussi) enxovats en els nostres neoprens, cara al mar de Guetaria.

Splasssshhhh!! aquestes onades son com turons que t'alçen per veure un altre grupet de nedadors remontan la pendent anterior i un segon després perds tota referència enfonsat en una vall marina tan freda que acabo l'ultim Km amb les cames paralitzades per les rampes.

Però la T1 bull d'animació i et puja a la bici com una mà invisible i sense temps per pensar , carretera sinuosa, trencacames que ens porta cap al Km 70 al famós "muro", una rampa criminal, vorejada d' euskadisupporters, atrapo una triatleta i la gent:

"aupa aneska!(noia), arriba aneska!"

i ella: "no puedo, no puedo, dejadme..." i baixa de la bici.

Mes amunt la nostra aneska que no ha posat cap peu a terra: quin crack, vinga Laura! i arribem plegats fins la T2.

I es en aquest punt quan jo havia de plegar, on havia de respectar la meva regla d'or "si no has entrenat la distància no hi vagis", on havia de tenir seny :"no empitjoris la lesió", es aquí on l'esperit del Triatló Zarautz, la seva gent enfervoritzada animant sense descans, cridant el teu nom sense parar es transforma en una trampa que CLAP! es tenca i et poses les vambes pensant "només una mica, només per veure com vaig" i et poses a còrrer un volta i ja la segona i tot i la companya d'en Jordi esdevé mooolt dura i la tercera ("ja només queda una, ara no abandonaràs!") es pura supervivència, arrivada agònica, i al poc començo a tremolar incontroladament per un fred inmens que vé de dins i acabo "enxufat" a un suero per la vena....

... i el dia següent ja recuperat em retrobo pensant, "aquest any m'has guanyat, però ara ja et conec I l'any que vé JA VEURÀS, JA VEURÀS!!!"

Un dels millors triatlons que he fet, al pròxim hi anem tots!

Merci per la companyia Laura i Jordi.

Kike