dijous, 25 de març del 2010

Esport i Natura

Be avui a Girona a vingut a fer una xerrada en Kilian Jornet(atleta muntanya) i Xavi Llovet(triatleta)i Gerard Marin(velejar).

Venien a parlar sobre l'importancia que té per a ells els esports i la vinculació amb la natura.

La Taula rodona va començar amb uns videos dels diferents pontents que van participar en aquest cas primer en Xavi Llovet.Va portar uns videos publicitaris de les diferents competicions més popular que hi ha en tot el món; Campionat del Món de thiatlon on es va dir que hi ha participat 13 anys, també va anar dos cops si mal no recordo als Jocs Olimpics.
I l'altre video de publicitat que vam veure d'en Xavi va se IRONMAN on ell comentava que aquest modelatita(molt de moda) és força recent i que ja no era tant competitiu sino que l'important era poder superar el repte que comportava aquesta durisima prova. Va explicar quin vincul hi havia per a ell( i per a molts esportistes) la natura i l'esport. Per destacar va dir que el sol fet de fer esport a l'aire lliure i lluita cada moment contra els elements de la natura, valorava més tot el que ens envolta i ens fa més bones persones. En el cas del triatló, deia que ajuda a mantenir la natura. En aquest esport va destacar també el treball mental que supora ja que per ell RES IMPEDEIX L'EXIT a no ser que durant la prova tinguis un accident.

A la taula rodona també i va participar en Gerad Marin on ha participat dos cops en Minitranset(França-Brasil) , aquesta prova dura 20dies on les condicions són molt dures degut a la soledat i sobreviure a alta mar, dormint de 20" a 1h seguit. Per portar valer a un rum correcte en tot moment(hi han hagut casos de naufrags). Una curiositat d'aquest esportista es que en la seva segona edició d'aquest prova, va construir-se el valer per intentar millorar l'aerodinamise i poder escalar més poscions a la classificiació, tot i els intents , en la bassat competitiva els resultats no van ser bons pero em va treure una experiencia molt bona. El seu gran objectiu és fer la volta el món a vela.


Finalment en Kilian Jornet va passar un video publicitari(salomon, XP) i be va explicar perqué feia esports de muntanya i que resultava per ell.
Ell li agrada sentir la Natura(muntanya) el seu voltant, correr, esquir... Formar part de la natura i practicar en aquest esports per ell es viure. Poder sentir tota la muntanya els seus peus és vida!
Coses a destacar d'aquest esportista es que a partir de 23-24 hores corrents comença a notar que estar cansat!! La prova més dura que ha fet per ha ell va ser a Estats Units on la cursa va durar 35 hores seguides. Deia que s'adormia dret i que el començament li agradava tenir la aquesta sensació de "disfrutar" corrents, fins el punt que va xocar contra un arbre i va decidir que havia de dormir una estona a terra per descansar(potser si no?¿). Remarcar que per moltes sabates a mida, sempre surten butllofes i poden caure les ungles deia en Kilian(a ell li passa igualment).


Finalment després d'una bona estona poden escolar aquests grans atletes i enriquir el coneixament sobretot de l'experiencia d'en Xavi Llovet vaig poder fer-me una foto amb ells dos en Kilian i en Xavi.

dimecres, 24 de març del 2010

"Race Urban"

A les 10 del matí del diumenge 21 de març es va donar inici la 1a Cursa Urbana de Sant Josep de Figueres, a la ratlla de sortida molts corredors coneguts com l'Artur Roig, Rafa Cañizares, etc. De sortida es formar un grup d'uns 12 integrants on ràpidament un tercet es va escapar de la resta i ja va quedar clar que entre ells es jugarien la victòria. Per darrera Rafa Cañizares i Xavier Llamas també es van escapar del segon grup deixant a tots en fila d'un.


Poc a poc vaig anar agafant corredors fins arribar al 6è a manca de 2 km, el corredor figuerenc Gerard Garrote, jo confiat que al venir del darrera ell estari tocat moralment no vaig atacar-lo fins a 200 metres del final i la meva sorpresa va ser que em va fer un canvi que de poc em treu el dorsal de la samarreta. Al final 7è lloc de la general i 2n de la categoria veterà A (36'24"), en un circuit de 10 km que a priori semblava molt ràpid, però que una vegada a l'arribada i parlant amb l'Artur (Guanyador amb 33'03"), coincidíem en que es feia molt dur, ja que tenia tres pujades molt llargues.
Resumint, satisfet de l'actuació tenint en compte que havia estat de vacances a Venecia entre setmana. El temps correcte i cada vegada s'apropa més el meu primer objectiu real de la temporada que és baixar dels 36' a la Cursa dels Bomber de BCN el 18 d'abril i crec que aquest any ho podré aconseguir.

Àngel Marín

dimarts, 23 de març del 2010

"Muntanya amunt!"

Feia molts anys que no assistia a la Classica Pujada els Angels, desde casi 6 any aproximadament i en aquell temps havia fet un temps normalet per l'entremant que realizada(res a veure amb ara, XD). Be aquest any havia convençut a la meva germana perqué vingués a provar la cursa a veure com s'en sortia(va fer un temps bo per ser el primer cop i va quedar primera de la seva categoria!)


Be el meu proposit d'aquest any era intentar poder baixar de 45 min ja que degut el desnivell possitu que hi havia no es podia demanar més. Be si no aconseguia aixo el menys volia acabar els 40 primers ja que segons les incripscions semblava que hi havia 400 inscris i el menys poder quedar dels 10% primers jeje! Ja que a els entrenos tot va per %!

En tota la cursa em vaig notar molt bé, fins i tot ho notava extrany ja que no m'adalentava ningú i de lluny veia el primer!!! Jo pensava bé ja petaré més endavant...
Vaig aguantar fins arribar el MATAHOMES, mai més ben dit una pujada infernal que em prou feines es podia pujar caminant, pero tot i això els altres corredors també la patien!!
Finalment quant vaig veure el Santuari tant aprop i que només portava 42 min vaig quedar FLIPAT havia conseguit poder arribar abans del previst! i no m'havien passat gaires corredors.

A la meta amb un temps de 44:17 i en la posició 16é Gerenal no podia demanar més.

El cap d'una estona va apareixer en Xicu amb uns quants familiar entre ells, la seva avia que va arribar primera de la seva categoria!(devia de ser la senyora més gran de la prova!!)


Salut i Kms
Ernest

"Esperit d'equip també a Castellfollit"

Aprofitant l' absència de pluja un cohesionat grup de triatletes del CNBanyoles, va rodar fins a Castellfollit per disputar el duatló esprint que s'hi disputava.

Després d'un primer tram molt exigent i amb sortida "en pujada" on el guanyador absolut de la prova va còrrer a ritme de 3 min/km (que cabrooon) , la majoria dels nostres triatletes van construir un petit pelotó on el treball en equip va tornar a ser protagonista i va posar de manifest el "bon rotllo" que es respira a l'equip.
L'ultim tram a peu de tan sols 2,5km però també molt ràpid va marcar les petites diferències a la classificació ja coneguda.
Sense temps d'agafar fred i per finaltzar amb un entreno de qualitat varem recorrer en bici els 28km fins a BNY on l'assistència externa (merci xicota d'en Figue) va repartir les tan anhelades (je,je) "bosses regal".
En resum gran jornada ludico-esportiva, on l'equip puntua i es classifica en una magnífica 1,8 posició.

Kike

pd:German disculpa pero no he trobat cap foto teva

dimarts, 2 de març del 2010

PIM-PAM-PIM-PAM

6h00 zulu MATA-PORQUERES:
RING!!!!RING!!!! No pot ser, passo, no hi vaig, el genoll ha de descansar....no!!! vés-hi!! Vas dir que hi aniries i el fisio t'ha donat permís i hi has d'anar....passo....vés a "pijar" i pensa-ho....no!!! me'n torno al llit....òstia!!!! putu Sànchez....merda...m'aixeco i hi vaig!!!!! Total que ja he perdut 9 minuts...

6h11 zulu MATA-PORQUERES:
Surto...furgoneta....6h22 zulu CNB....hi ha algú més a part dels veterans d'atletisme???? Aquests no es cansen mai??? Quin humor....com sempre diuen: 3, 2,1 i se'n van, sense esperar a ningú.....no arribaran mai a ser com nosaltres....

6h 25 zulu SALA D'SPINNING:
Sembla que serem prou gent...Uau!!!!quines bicis.....miro a esquerre i dreta....quines cares: COSTAT ESQUERRE: Ernest (està pensant en el Duatló de dissabte passat...haig d'entrenar fort...més i més fort...no potser que em deixin enrera), COSTAT DRET: German (pensa....no pensa!!! encara està somiant dins el llit......o en la Paella que es va perdre el diumenge..)
6h 35 zulu:
Comença la música...estic a la discoteca el  Blau? A la Nau? A l'ADN? al MYSTICS? no!!!! Estic a SPINNING dels triatletes....miro cartellet del mirall...això serà un pujada o la gràfica del meu electrocardiograma????
Poso resistència al mínim...que n'hi ha un que controla i em vigila.....comencem...pim-pam-pim-pam (subidon)....pa-pa-pa-pa-pa (QUE ALGU LI DONGUI PA COLLONS!!!!) escales 4,4,4,4 després 2,2,2,2 que algu li digui que també hi ha el 3 i l'1!!!!!!....DESCANS.......comença la pujada (l'Ernest s'emociona...l'Àlex que està a la meva dreta mira amb ulls fixes cap el mirall.. i pensa de veritat que hi ha pujada???)...pujo la resistència, només una mica.....amunt...amunt...amunt...(el presi vigila, ho controla tot!!!) agafo mal de braços de la força que haig de fer per aguantar-me.....BAIXADA.....ERNEST...un mica més i vas a parar a la psicina...jejejeje (XIST!!!)))
DESCANS....
7h00 zulu:
Ja s'acaba??...només una recta??? I una me....quina recta!!!!!..tots drets (10 minuts)i som-hi.....pa-pa-pa-pa-pa-pa-pa i més pa-pa-pa-pa...i si no m'agrada el pa!!!! Haurem de dir...torradeta-torradeta-torradeta-torradeta!!!! Alguns sembla que donen símptomes de flaqueig però aguanten, d'altres ja hem tirat la "toalla" fa estona i amb la resistència al mínim, fem tota la força que podem amb els braços.....
Estiraments.....quina música tú!!!!!!
PD: Laura, l'Àlex no és que no pugui...al no veure-hi sense les ulleres..posa aquesta cara de...encara estic a la pujada????? en German...pensa .....perquè no vaig anar a menjar paella????
7h30 zulu:
QUINA GRAN FAMÍLIA ELS DE TRIATLÓ, D'UN ESPORT INDIVIDUAL...EN FEM UNA FESTA!!!!! MOLTES GRÀCIES A TOTS PEL QUE SOU I ESTEM ACONSEGUINT!!!!

dimarts, 2 de febrer del 2010

CRÒNICA D'UN TRIATLETA LESIONAT O "FRUSTRAT"

8H:00 ZULU A MATA-PORQUERES, SONA DESPERTADOR....PARAT...8H35 TORNA A SONAR..PARAT..(VA! AIXECA'T D'UNA PUTA VEGADA I VÉS A LA PISCINA QUE ÉS L'ÚNIC QUE POTS FER I HAS DE FER EN TOOOOT EL DIA)DIU UNA VEU INTERIOR...9h00 ZULU, ESMORZA...09H30 ZULU...AGAFA TRASTOS...PEDALA..ARRIBA AL CLUB....BANYADOR..GORRO..ULLERES...AH!!! I UNES NOVES "MANOPLES" (ALLÒ QUE ES POSA A LES MANS PER GUANYAR EN TEORIA TÈCNICA I FORÇA..) JO MÉS FELIÇ QUE UN GINJOL AMB ELS MEUS NOUS COMPLEMENTS DE NATACIÓ..(SEMBLO EL PRESI, NO PARO DE COMPRAR COSES!!)..AGAFO UN "PULL BOY" I APA A L'AIGUA...ALTO!!! HI HA "EL GRAN JEFE", EN TOCA ÉS CLAR (L'ALTRE, EN RUDU, SIMPLEMENT ÉS EL "GRAN RUDU")

XICO: EI JORDI, QUÈ TAL?

TOCA: BÉ, I TU, EL GENOLL?

XICO: MIRA, DESCANS I NEDAR...AMB "PULL BOY".

TOCA: OK, POSA'T AQUÍ.. AL CARRIL 2, HI HA EN PAU (EL TRIATLETA? PENSO JO)

XICO: GRÀCIES, ENS VEIEM..

DECIDIT, EM TIRO A L'AIGUA,10H00 ZULU CNB, TOT COFOI, AMB LES MEVES "MANOPLES". OSTRES, EN PAU...A VEURE QUANTA ESTONA EL PUC SEGUIR?? RES, M'HAVIA D'HAVER PREGUNTAT QUANTES PISCINES TARDARIA EN DOBLAR-ME, REDOBLAR-ME I TRIPLICAR-ME....QUAN JA PORTÀVEM AIXÍ UNA BONA ESTONA I EM MALEÏA, BÉ EL MALEÏA A ELL QUARANTA MIL VEGADES...PER VACIL•LAR-ME D'AQUESTA MANERA, CREC QUE M'HA LLEGIT EL PENSAMENT I PER AIXÒ AL CAP DE 10 PISCINES MEVES I 40 DE LES SEVES HA CANVIAT DE CARRIL..AI POBRE XAVAL...NO SAP EM QUI S'HA POSAT...SI VOL COMPETIR AMB EL TRIATLÓ CNB, HAURÀ DE CANVIAR ELS SEUS HÀBITS D'APRETAR LA GENT A LA PISCINA..JEJEJE. RES QUE M'HE FRUSTRAT UNA MICA MÉS, NO EN TENIA PROU AMB LA LESIÓ...AL FINAL

XICO 2500METRES-PAU CREC QUE UNS 5500METRES, CLARAMENT, HE GUANYAT JO....


AU....NO US RENDIU...

Xicu

dilluns, 1 de febrer del 2010

Duatló de muntanya de Folgueroles... els primers punts i en Julio Salinas escalfant la banda!!!!

Finalment ahir la secció de triatló del CNBanyoles va debutar a la temporada 2010 de triatló, uns quans varem desafiar el fred i vàrem anar al Duatló de Muntanya de Folgueroles. De bon matí ens vàrem trobar al club la Laura, l’Oriol, en Kike i jo, finalment en Xicu va preferir no venir ja que les seves molèsties al genoll no el permetien córrer i si ens hagués vingut a veure encara s’hagués posat mes nerviós (ànims Xicu, a Zurich ni te’n recordaràs de tot això!), també es va unir a la colla en Xavi Garcia.

Després d’algun que altre problema logístico/furgonetil, enfilem cap a Osona, un viatge tranquil amb la típica barreja d’alegria per a començar a competir i de nervis. Arribem a Folgueroles, i després de recol•locar un contenidor de vidre aparcant, el gran dilema... què em poso? màniga curta, llarga, malles, mono...



després de molts debats i les primeres bromes del matí a on l’Oriol va demostrar que tenia el dia fi, com a mínim en el terreny humorístic, cadascú es va posar el que li va donar la gana i cap a boxes, deixem el material i urgentment a buscar un bar, i aquest cop no vaig ser jo el que ho va proposar!! Van ser una parella que tenien la típica caguera pre-competició, aquí cal destacar el simposium que es va celebrar al lavabo d’homes amb l’interessant tema “Les necessitats fisiològiques abans i durant la competició. Usos i costums”, un cop alleugerits tots plegats, a escalfar una mica i aquí va venir un del grans moments del dia amb l’Oriol fent l’escalfament d’en Julio Salinas en els seus millors temps, tota una successió de patades a l’aire, creuaments de cames, pas espanyol i d’altres floritures que van fer que arribéssim a la sortida amb mal de panxa de tant riure, si la classificació es decidís per l’equip que més bé s’ho passa, segur que estaríem lluitant pel títol.



La sortida es va retardar quasi una hora perquè uns graciosos havien tret les cintes del recorregut de BTT, i el van haver de remarcar tot, un 10 per a la organització que va estar impecable com sempre. Així doncs, passades les 11 donen la sortida, primer surten les noies, i la Laura que estava tant tranquila al mig del grup fent les últimes bromes, va haver de creuar tot el grup per a posar-se a primera fila, mentre la resta d’equip ens encarregàvem de que tothom la conegués, quina vergonya que li vàrem fer passar!... Finalment comença la cursa (a partir d’aquí va la meva versió, perquè als altres ja no els vaig veure més!!!) com sempre es comença a 1000 per hora, deixo passar a tothom i provo d’agafar un ritme decent, també com sempre encara no hem passat el primer kilòmetre i ja m’estic cagant en tot i pensant en lo dolent que soc i que així no anem enlloc... cal dir que el circuit era el mateix que l’any passat, la pujada més dura està al principi així que al km.2 ja anaves amb el fetge sortint per la boca, a sobre, tot i que menys que l’any passat, hi havia força fang que encara feia més difícil avançar, després de la pujada dura una trialera de baixada a on es formen alguns embussos i un terreny més planer i agradable de fer, unes quantes pujades i baixades més pel mig del bosc i la última pujada cap a boxes, total 6km. i primer sector superat.

Agafo la bici i 20km. de BTT pel davant, el circuit de bici també era el mateix que l’any passat, els primers 10km. son quasi tots de pujada i amb un fang molt “líquid” que dona pel sac tot el que pot i més. Comentant-ho després amb la resta, aquesta primera part se’ns va fer a tots molt dura, quan al cap d’una estona ja no podies més, miraves el compta kilòmetres i hi posava 8km, et volies morir!!! Passat el km.10 ja hi havia algun tram més de baixada amb alguna trialera divertida, tot i que amb el fang era bastant delicat, però ja era de més bon fer.



Arribant al final de la bici trobo a la Laura que estava lluitant com una campiona contra els elements, quan arribo a la seva alçada deixa anar una sèrie de renecs i continuem junts, acostumat a veure-la sempre somrient, la cara de mala llet que posava em va”jinyar” una mica i tot! passem la última trialera, que era tant perillosa baixar-la a sobre de la bici com caminant, i arribem a boxes, allà els màquines de l’equip, en Kike i l’Oriol ja havien arribat i ja recollien els trastos, quatre crits d’ànim, ens calcem un altre cop les sabatilles i cap als últims 3km. de córrer. Tot i el cansament i que el fang encara està més desfet, ho superem força bé, avançant a gent i tot! , enfilem la última baixada i a la Laura ja li comença a canviar la cara, finalment hem arribat! quasi 3 hores de patiment però contents. A sobre 39 puntets per a la classificació d’equips, tot suma!

Comentant la jugada, en Kike diu que ha patit força sobretot amb la BTT que a partir d’ara ja no proposarà sortir amb la de carretera els dissabtes quan sortim amb la BTT,je,je,je... l’Oriol ha disfrutat força, tot i que acaba de començar a entrenar, però en general tots estem contents. Per no faltar a la tradició, els del CNB sortim del vestidor quan ja no queda ningú i anem a afrontar la part més agradable del dia, un bon dinar/homenatge a Can Bayés d’Espinelves, i cap a Banyoles. Tot plegat a estat un gran dia de debut!

jordi s.