Tram BTT del triatló popular de relleus 2010

Per tots els interessats en el II triatló popular de Relleus de Banyoles uns passem el link corresponent al tram de BTT. AQUI

ZARAUTZ: FINISHER OR SURVIVER?

Aquest vici nostre té una part d'esport i una d'aventura i mica en mica et va canviant i forjant a mida que t'hi vas granant.

Alguns dels dies mes durs i sacrificats es transforment amb el temps en algunes de les jornades més mitiques i recordades.

Sabiem que Zarautz seria dur, molt dur, haviem sentit a parlar de les fredes aigües de l'atlàntic i de la rampa final en bici,

"el muro" que no tothom puja a sobre de la bici...

..i així ens vàrem trobar amb la Laura en Jordi I altres cracks gironins (Debas, Xavi, Enric gussi) enxovats en els nostres neoprens, cara al mar de Guetaria.

Splasssshhhh!! aquestes onades son com turons que t'alçen per veure un altre grupet de nedadors remontan la pendent anterior i un segon després perds tota referència enfonsat en una vall marina tan freda que acabo l'ultim Km amb les cames paralitzades per les rampes.

Però la T1 bull d'animació i et puja a la bici com una mà invisible i sense temps per pensar , carretera sinuosa, trencacames que ens porta cap al Km 70 al famós "muro", una rampa criminal, vorejada d' euskadisupporters, atrapo una triatleta i la gent:

"aupa aneska!(noia), arriba aneska!"

i ella: "no puedo, no puedo, dejadme..." i baixa de la bici.

Mes amunt la nostra aneska que no ha posat cap peu a terra: quin crack, vinga Laura! i arribem plegats fins la T2.

I es en aquest punt quan jo havia de plegar, on havia de respectar la meva regla d'or "si no has entrenat la distància no hi vagis", on havia de tenir seny :"no empitjoris la lesió", es aquí on l'esperit del Triatló Zarautz, la seva gent enfervoritzada animant sense descans, cridant el teu nom sense parar es transforma en una trampa que CLAP! es tenca i et poses les vambes pensant "només una mica, només per veure com vaig" i et poses a còrrer un volta i ja la segona i tot i la companya d'en Jordi esdevé mooolt dura i la tercera ("ja només queda una, ara no abandonaràs!") es pura supervivència, arrivada agònica, i al poc començo a tremolar incontroladament per un fred inmens que vé de dins i acabo "enxufat" a un suero per la vena....

... i el dia següent ja recuperat em retrobo pensant, "aquest any m'has guanyat, però ara ja et conec I l'any que vé JA VEURÀS, JA VEURÀS!!!"

Un dels millors triatlons que he fet, al pròxim hi anem tots!

Merci per la companyia Laura i Jordi.

Kike

II Triatló Popular per Relleus de Banyoles 2010

Ja s'ha apropa la Segona edició del Triatló Popular de Relleus de Banyoles!!!!

Per tots els intersats!
Es realitzarà el dia 10 de Juliol a les 17:30 al Parc de la Draga!!!

Per descarregar-vos el diptic cliqueu aquí!

Us hi esperem a TOTS!!!!!

Una altre a la butxaca

Avui ens hem desplaçat fins a Lloret en Pau, en Sik i jo. Era la primera edició d'aquest triatló i a mi m'ha agradat bastant tot, encara que el sector de bici era tot urbà, bastant durillo i força perillós. El millor de tot l'ambient. Podria dir que és el tri sprint més dur dels que he fet fins ara.
La sortida a les 9:30, es tractava de correr uns 50m per la sorra i després els 750m nedant.

Ja desde un bon principi en Pau i jo ens hem anat distanciant de la resta i hem agafat un avantatge de uns 20 segons amb el segon grup. La T1, hem perdut una mica de temps i ens ha atrapat un altre noi i hem format un grupet de 3. Primers metres de les 4 voltes de bici i de cop una rampa de 300m que sense exegerar tenia més de un 10% de desnivell. Tot el circuit puja i baixa i per dins Lloret. Per cert, és divertit anar primer i portar el cotxe de la poli amb les sirenes i tot això. El que no és tant divertit és que ni el mateix cotxe de poli sàpiga el recorregut del circuit, això ens ha fet frenar i en Pau pobre casi torna a caure... Hem acabat la primera volta 1rs, hem tornat a fer la rampa i hem despenjat el noi que portavem, ara només erem en Pau i jo. fins que cap al final de la segona volta ens han avançat 2 corredors (els que han quedat 1r i 2n de la general) i ens hi hem enganxat 1 volta més o menys. Però ens hem tornat a despenjar fins que ens ha tornat a caçar un grup de 2 més que ja els hem aguantat fins al final de tot el circuit de bici.T2 hem sortit 5è i 6è. Teniem que fer 3 voltes al passeig, potser una mica més de 5km. I aquí ens ha avançat un "avi" que anava a fondo que al final ha quedat 3r de la general.
últims metres, ens creuem amb en sik, que encara li quedava una volta i entrem agafats de la mà, així "fent club".
Desde el principi fins al final tota l'estona junts. Al final 6è i 7è, amb el mateix temps i 1r júnior i 1r sub 23.
Pel que fa en sik, no sé res ja que no portava el xip, però també l'ha acabat molt bé!

Ens veiem, bona setmana!

David Triadú

Cronica Half Challange Calella; LEGENDARIUM AGAIN!!!

Qué entendemos cómo competición; el dia D y hora H el qual debemos estar al 120% o todo el recorrido y esfuerzo realizado durante meses para llegar a X? Para mi, són las dos cosas. Por esa razón, no podia faltar en esa crónica la semana anterior a la Half Challange Calella 2010!

Martes 11, 2:35 AM. CALABRAZO!!! Coño que dolor, estaba dormiendo y me levanto cojeando intentado relajarme del susto. Me paso 20' despierto y el dolor persiste... decido ir a dormir.

Pero me levanto a la hora de GOOD MORNING VIETNAM! El dolor no ha aflojado, y me cabreo de lo lindo. Porqué esa semana? No puedo estar descansado como hace un tres semanas en el Tri B de Banyoles? Porqué? Y empieza la comida de olla...

Y esa comida de olla... fue de las grandes! Duro hasta... el sábado 15 a las 22:30, hora de descansar para la gran cita. Hasta entonces, ese pequeño dolor que empezó en el tendon de aquiles, terminó apoderandose de todas mis piernas, hasta el punto que el mismo sábado me dolia estar tocando de pies al suelo!!! Moralmente, esa semana me había desmotivado una barbaridad... preguntas y más preguntas... y ninguna respuesta!

Domingo 16, 06:00 AM. TEMAAZOOO de buenos dias!!! Abro la luz, no me levanto. No quiero averiguar en que estado se encuentras mis piernas, no antes de jurarme que pase lo que pase, tiraré como un cabron hasta la meta, aunque me duelan al nadar. Y poco a poco, me incorporo... pero el dolor no aparece; no canto victoria. Decido proseguir segun lo planeado.

Desayuno cachondo con mi referente en el triatlón, Xavi, y con amigo de fin de semana, que a pesar de la distáncia, ser que durará, Lluís. Proseguimos a coger las maletas, y nos vamos a los boxes... buena música en los oídos!

CAQUITA!!! Tras negociar el último giro para encarar las carpas de transición, me entran los nervios de golpe! Cuanta gente coño, y todos parecen buenos... que bicis por dios! Ufff... ese, mira aquel... bua bua... Todo timido, reviso la bici, pongo las Bags Areas, y cagadito cagadito, pasito a pasito, me pongo el neopreno. No hay rastro aún del dolor de piernas; una ténue ilusión empieza a crecer en mi mente!

Para disfrutar del ambiente, vemos salir los pro's... su nombre lo dice todo. Chicas pro's y grupos de edad, policias y bomberos....

LA COMPETICIÓN EN SI.

8:15 AM. ¿ Cómo sóno el buzinazo de salida ? Esa concentración me hace perder los pequeños detalles... Vamos a nadar pezezitos! Descripción rápida: MI MEJOR NATACIÓN EN UN TRIATLÓN! No me perdí en el agua, fuí muy regular y con un buen ritmo, no regalé metros a los contrincantes, y por todo eso... salí muy ilusionado!!! Unos 33' para esos 1900 metros de natación! GO GO GO.

T1 - Bolsa roja o azul... vamos a leer. Run or Bike... Bike? Siiii! Pues al grano. Tiro todo su contenido en el suelo, me quito el neopreno, y me voy vistiendo a consiencia. No me dejado nada en las manos... pues vamos, que la amiga/colaboradora/organizadora Eva me recopila el material, me lo guarda, y me tira fotos!! Muchas grácias!!!

Dónde está mi cabra? Muchas bicis ante mis narices, però a diferencia de otras veces, no dude en ningun moment donde se encontraba. Así que directo a ella. La cogo, corro con ella, la noto con ganas, me subo, y a disfrutar. Justo subirme, veo al frente a Xavi, mi compinche. No me lo creo; o él ha ido fatal, o yo cómo un cohete... pero ya no le vi más el pélo! Cómo tira él, su Felt, y sus pésimas marcas en las piernas :)

Buenas sensaciones; momentos de duda de si iba demasiado rápido o lento... miedo al temido dolor de patas... miedo a que me pasaran por encima los rivales de mi edad. Con cabeza, fui deborando km's, para completar el parcial de bici en 2h 27' para 85 km's oficiales segun mi cuentakm's.

T2 - Busco las bicis en mi sector de grupo de edad. Sólo hay una, y es la del Danés. Coño que bien vamos. Transición, rápida y eficaz. Casco, manguitos, gafas y zapatillas fuera. Material de correr equipado. 46 segundos para eso... vamos a disfrutar al infierno!

Una competición y un entreno, y cómo canvian las sensaciones! Pensava encontrarme con unos primeros km's muerto de piernas, al igual que Banyoles, pero no fue así. Ya no pensava en el futuro, pensava en cada zancada que hacía. Ritmo, ritmo, ritmo! Eso es lo único que queria, que la cadencia funcionase. Controlando cada dorsal que veia, alimentandome y bebiendo regularmente, mis fuerzas no decaían. Me subian cuando alguien me animaba, pero especialmente en la segunda vuelta, al encontrarme con Xavi, el amo y señor de Gerona!!! Que grande eres.

Al km 16 aproximadamente, un muro se tumbo encima mio. Algo no experimentado, fuera de lo normal. No era muscular, ni tema de hidratación, ni psicológico... bueno puede que sí. Una ilusión me cautivo en aquel momento, que me impedia correr concentrado con la cabeza, y ya sólo vizualizava el final. Tras pasar una semana de no dormir, estar agobiado, preocupado por lo que parecia ser una lesión, comiendome el tarro que no acabaria, y ante todo, muy desmotivado... tras 4 horas largas de competición no me habia jodido. Ya estaba, 5 km's y meta... todo un sueño. Así que empezé a desconectar, involuntariamente, y hasta el km 19 todo se me hacía eterno; recordava esa pésima semana....

Y al km 19, con la gente que florecia en cada paso, la añoranza se esfumó. Disfrutando de lo más con el ambiente esos 2 km's, que me encontré en esa famosa nube de gloria. Antes del video de la llegada, aclarar que realize el 1/2 maratón tras el tute citado en 1h 28' y que mi maestro Xavi, ya había llegado... me estaba esperando, y eso me arrencó una lagrimita de los ojos!

Xavi, con los brazos arriba, felicitandome, y poniendome la merecida medalla de FINISHER de la Half Challange Calella 2010 en el cuello... un recuerdo que se guarda en el cajón " para siempre ". Abrazo con mi querida, y reviento de ilusión... toda esa semana con el gran golpe contradictorio final, me desborda de mis limites. PASQUES PER TOT!!!

Llego pensando en el segundo puesto. El primer es el extrangero, en un principio estoy classficado por Ibizia... pero la história de los resultados tiene tregua! Me voy pa' drentro a beber aguita fresca, y me encuentro con Miguel Ángel, un compañero de blog, y ahora un conocido en persona. Un placer compañero!

Ducha caliente, comida de la buena, recogida del material... y ya que estamos, vamos a ver quien me ha ganado en la entrega de premios! La próxima, os arranco las pegatinas!

Y eso, volviendo al tema de los resultados, antes de todo decir el tiempo final: 4h 28'. Los primeros resultados que salieron, aparecía cómo 4t, antes de la ceremonia de premios pregunté al organizador, y me dijo 2nd, y finalmente me gritaron cómo... 1r!!! No entiendo nada, y las listas en internet aún aparezco cómo segundo... pero que ME QUITEN LO BAILAO!

Ahhhh! Y 91 de la general.... Come on!

FINAL CRÓNICA HALF CHALLANGE 2010.

Hoy, no hay agujetas; ahora me toca estudiar durante dos semanas. Cuando tenga tiempo, me dedicaré a poner alguna foto de ese gran fin de semana, de lo que tengo pensado en el futuro y alguna cosilla más va a caer!

Agradecer de todo corazon, vuestro apoyo, el de aquellos que no me conocen pero que gritaban mi nombre tras oirlo de la boca de un conocido, el del corredor que me animaba, el de todos los citados anteriormente, el apoyo y pasciencia de los mios! Muchas grácias a todos!

Un abrazo y os seguiré leyendo en algun kit-kat de codos! Salud y km's.

Èric Pairet

Tema pendent

Diumenge passat uns quants triatletes de la secció varem anar fer als Remences, tot va anar bé accepte el temps, que va fer que els que teníem pensat fer la Llarga ens ho repenséssim i féssim la curta.
Em vaig quedar amb unes ganes que van provocar que a mitja setmana m’inscrivís a les Goges; un company de feina (ROLDI) amb va animar i va dir que em faria de gregari.

Diumenge 16 de maig: Les Goges.
A les 7:30h del matí he quedat amb en Roldi al pavelló de la draga, m’explica com hem de plantejar la cursa, fot una mica de fred, però no em deixa posa les parneres, “només posat els manguitos i prou”; anem a escalfar cap a la creu roja i quan arribem ja està tothom posat; estem al darrera de tot com sempre. Sortim molt ràpid la idea era trobar un grup que ens portés durant tota la cursa fins a Banyoles, anem passant gent molt ràpidament un ritme bastant fort pel meu gust, arribem a Melianta i seguim passant gent, a la baixada de Foncoberta atrapem en Congo, “faig la curta, he sortit a davant de tot i el ritme m’ha destrossat”. A les primeres rampetes de la carretera de Vilavenut sembla que per fi decideix que hem trobat el grup; i així és, ens enganxem amb un grup de 7-8 persones i allà ens quedem, ritme molt bo 33km de mitjana fins a Olot. Seguim atrapant més gent però ara ja a compte gotes; cap Olot tot perfecte, sense rampes a les cames i ben alimentats, al mig del grup i darrera d’un tio com en Rodo (de gros), el temps perfecte amb sol però sense calor, i poc vent.
Arribem a Olot i cap a Santa Pau, pujadeta fins a Can Xel, en Roldi es queda però hem parlat que ens pararíem a l’avituallament de Can Xel, mengem bevem, i estirem una miqueta, tornar-hi fins a Banyoles, aquest cop més solets, només ens acompanyen un parell d’amics seus. A l’Espa hi ha un control de Xip, pq cronometren l’escalada a Rocacorba, ell diu que es torna a parar i jo continuo al meu ritme cap amunt, primers km suaus, ritme lent, però constant, estic sol com un mussol, n’atrapo un parell que estan molt tocats, arribo a la Torre de Pujarnol, “descansillo” i tornem-hi; aquestes rampes ja són més dures i poso el plat petit, de cop “pajaron” les cames deixen de tirar, estic pedalant per no caure, (una castanya de les de veritat); falten 6km per arribar a dalt, a 6km/h vol dir una hora de patiment; I així va ser al cap de 2km en Roldi m’atrapa li dic que jo giro, m’anima un moment i em diu que m’espera a dalt, els dos que havia atrapat a baix que anaven més que tocats, em passen pel costat, i jo quasi ni els veig. Els km estan marcats, falten 5,8km-4,8km-3,8km-2,8km-1,8km-0,8km. Quins 800m, m’he menjat un gel quant he agafat la castanya, però no hi ha manera que noti res de res; aquest 800m són un infern va baixant gent i m’animen ( o no) vinga que només queda una curba, (colla de mentiders), una i un altre i ara una antena i un altre. Per fi arribo, travesso la catifa del xip, trec les cales dels pedals, m’obro de cames i em recolso tot jo al manillar de la bici, em quedo així 5-10min. només noto una mà que m’apreta i em diu que faig nosa, posat una mica més amunt, “no em puc moure”, mi posa ell. Quan aixeco el cap veig en Roldi estirat a terra davant meu, vaig a menjar alguna cosa li dic, arribo a la taula em bec un aquarius i els dic “que teniu per menjar”; només queden bosses de “Xuxers” de l’Aribo; a falta de res més me’n menjo dues. M’estiro al costat d’en Roldi i al cap d’un quart d’hora sense dir ni piu, ens mirem i per vall. Adéu Roldi que m’esperen a casa. Arribo a casa, em dutxo i cap a dinar de festa major; quin dinar: entrants variats, vieires amb salsa de ceps i escamarlans, canelons, ànec a la taronja, vedella amb bolets, sorbet de llimona, flam d’ou i reposteria. (“Mare aquest any t’ha quedat tot boníssim”, quin greu pobre Roldi).

L’any que bé, espero repetir i acompanyat de més triatletes, res de Remences, cap a les GOGES!!!!

Rafel

Ni les onades ni la pluja podran amb nosaltres!!

Ahir 15 de Maig, 8 valents de la secció vam anar a Sant Feliu. Hi havia 3 sortides diferents saparades per una hora més o menys, els absoluts eren els primers de sortir i a la segona sortiem l'ernest, en riera i jo. La tarda va començar amb sol però anaven passant els minuts i cada vegada hi havia més núvols i més negres fins que al final a 15 minuts de donar la nostra sortida es posa a ploure de valent.

16:10 piiiiipp ens donen la sortida per fer els 750m de natació, que mirant els temps suposo que devien ser més. Primers metres forts, per anar buscant un lloc cap a davant. El primer grup, hi havia 4 nedadors que ens treien uns 30 segons al meu grup que era el segon. Fins que a falta de 200m vaig tirar una mica més per no arribar tots junts i em vaig poguer despenjar. Arribo a la T1, vaig 5è, encara plou. Només pensava amb el perill del sector de bici.. tot moll. En i em trec neoprè, poso dorsal casc i cap a pedalar surto a 40 segons del primer grup de 4. Vaig sortir amb l'idea de fer la primera rampa de uns 2km a fondo per agafar un ritme alegre i així va ser, el grup de davant ja s'havia desfet i tothom anava sol, abans d'arribar al final de la primera rampa adelanto un dels de davant, i segueixo tirant cap a buscar els altres, sol, impossible formar grups. De cop va començar a sortir el sol, però la carretera estava ben molla i a les baixades era impossible anar ràpid, molt perillós i apretant els frenos tota l'estona. El circuit de bici un trencacames, puja i baixa i puja i baixa, de cop veig la moto de la policia i ens creuem amb el primer, penso que no deu faltar gaire per girar, unes curves i baixades més i ens creuem amb el 2n i el 3r que ja em treien més de 1 minut. abans de fer el gir de 180 graus m'atrapa un noi que anava sol, intento agafarli la roda però de cop m'agafa rampa al bessó dret, faig una altra pedalada i rampa al bessó esquerra, dos rampes al mateix moment, però decideixo tirar amb la rampa i el mal em va passant. Suposo que no em van agafar per la falta d'entreno. més aviat devia ser pel fred que feia... Tornant cap a Sant feliu m'atrapen 2 més que els intento seguir però prefereixo anar amb prudència i no relliscar a cap curva, ja els atraparé corrent. Arribem T2, una rotonda petita i perillosa amb tota la secció animant, sento per megafonia el meu nom i encara em motivo més, vaig 7è, no trobava el meu lloc i vaig perdre una mica de temps i m'adelanta un altre noi, surto a córrer a 8è. Em trobo bé corrent, poso un ritme fort abans del primer km adelanto un noi, segueixo tirant i adelanto un altre. ens creuem amb en riera, que estava a tope adelantant i recuperant a la gent. Al final última recta l'afició banyolina animant apreto una mica les dents i acabo amb un parcial molt bo, 17:14 a 3:26 el km. Al final acabo 6è del meu grup i 3r de la meva categoria. 17 de 36 en la classificació per clubs. De la general 56, però suposo que si el circuit de bici hagués estat sec, com amb el primer grup, hauria fet molt millor lloc. Per comparar per exemple, el millor del meu grup va fer el parcial 90 amb bici i la triatló del Prat va fer el 2n.
Ara la setmana que ve anem amb en Pau i en sik a LLoret de Mar, a veure si algú més sanima!!!

Ens veiem!

Triadú