Mapa Triatló Popular

Aqui teniu el mapa dels circuits del Triatló Popular.

El circuit blau correspon a la natació.
El circuit verd correspon al tram de córrer.
El circuit lila/rosa correspon a la BTT.

Cap a Puigcerdà

Diumenge 27 de juny, cap a les set de la tarda, tornant de
Puigcerdà...

- Osti, baixa ple i fort el riu aquest!! Deu portar la nostra suor!!!

Unes hores abans, ens reunim al Club per carregar la furgo d’en Frigu
gran amb les bicis i les bosses. Al final som cinc i no pas sis: En
Frigu, en Pere, en Varda, en Rafel i en Xavi.

Un apunt: fa molta calor a Banyoles...

Cap a la una: Dinem o què? Doncs dinem. Carmanyola assegudets en un
parc infantil, amb un solet que enamora. Comentem que tots en veiem
amb forçes i capacitat suficient per jaure a terra i marcar-nos una
migdiada reglamentària, de les de pijama...però com que es fa tard i
algú ha de puntuar, decidim fer un cafetó i tirar cap amunt.

Un apunt: el solet hi és però es deixa veure algun núvol...

Arribats a Puigcerdà en Rafel comenta dues coses importants:
1.- el darrer km del tram de bici pica fort.
2.- a l’arribada hi ha Donnuts per donar i vendre...

Un apunt, falta una horeta i aquell nuvolet s’ha fet gran, ha fet la
mili i tot i ja és tot un nuvolot...

Box controlat, circuit de natació vist, ordre de sortida vist i
controlat, doncs vinga, som-hi.

Un cop la bici al box, el neoprè posat i tot apuntet ens n’adonem de
tres cosetes:
1.- som tres que ens estrenem en el tema neoprè: en Frigu, en Rafel i
jo mateix.
2.- la cosa cada cop s’enfosqueix més
3.- la cosa cada cop s’enfosquieix més i més.

Doncs vinga, tots drets i enfundats a la sortida i criden els de la
primera sortida (en Frague i en Rafel, dels nostres)

Fem un minut de silenci en memòria d’una persona vinculada al club
triatló Puigcerdà recentment morta (simple però emotiu).

Mentres criden els dorsals de la primera sortida, ja sonen un parell
de trons i cauen un parell de llamps. Comentem amb en Frigu i en Varda
que de fet la tormenta sembla que ve d’allà i de fet nosaltres en bici
anem cap a l’altre costat...comentari que es probarà totalment
gratuït.

Així doncs, es tiren els primers i just quan sona la botzina de
sortida, comença a ploure...
En Pere se’n surt molt bé del tema de l’augua, i en Rafel que
l’acompana a la primera sortida, ens comentarà més tard que el neoprè
l’escanya sense pietat.

Un minut més tard, ens tirem la resta. Com és preceptiu, en Varda i
l’aigua es porten bé. En Frigu ho porta amb una certa dignitat, i jo
em trobo que el neoprè no em deixa respirar amb normalitat, m’apreta
del pit (Sik, merci pel neoprè però em pensava que fèies més caixa,
tiu!!)

Un apunt, l’aigua que cau ja comença a caure amb mala llet. Pica fort
a l’aigua i fa aquelles bombolletes que vistes de fóra són tan
maques...

Trasició 1. Llargueta des de l’aigua fins al box però bé. Evidentment
les sabates estan xopes. Pugem a la bici i aquell km final que
comentava en Rafel ara és inicial, de baixada, i amb la pluja i tot
fot un fred de nassos. Jo tinc molta fred. Em trobo en Frigu i anem
juntents cap a la pujada de 5km direcció Tosses. Fa fred. Tenim en
Varda que el veiem, i més endavant en Pere i en Rafel. Ens creuem al
final de la pujada, i la veritat és que la baixada fa una mica de por.
Plou molt i molt. Fa fred. La visibilitat és molt dolenta. Com que el
circuit fa que ens creuem, tot plegat és un xic estressant per
perillós. Ah, tot comentem el mateix, a la primera corva de
baixada...sorpresa! amb tanta aigua la bici no frena com de costum!!!
De fet cau aigua barregada amb una mica de calamarça (o calamarssa).
Això fa mal. A la cara, als braços, però bé...

De fet, si he sobreviscut a l'atac del neoprè malparit i en Rafel al
del neoprè estranngulador...bé serà molt que no ens en sortim ara!!

Arriba el tram final, aquell km amic d’en Rafel. I sí, es fa dur. En
Pere va endavant, en Rafel també, i en Frigui i jo ens trobem en Varda
a mitja pujada...que no pot canviar el plat!!!!!

- Varda què? Què passa tiu!!
- Res res, el plat que no canvia!! Osti, osti!
- T’ajudem o què?? Necessites alguna cosa??
- No, no...tireu que això no va...
Al final, tira el darrer km amb el plat gran...Es veu que un bon home
que a pluja batent ens estava mirant va i li diu:
- noi, que portes el plat gran!!!
- Sí, sí, ja ho noto ja...li contesta en Varda amablement....

Comencem a córrer doncs...amb setanta tres kilos a cada peu de les
sabates empapades d'aigua.

I ara, ara que ja no és perillós, la tormenta ha passat. Plou i fa
fred, però no diluvia. Només plou una mica. Ai aquest timming!!

Les sabatilles estan empapadíssimes d’aiguia.
Evidentment en el tram de córrer no hi ha massa gent mirant, per no
dir ningú. Tres o quatre tot plegat, que ja és molt. Merci!!

Al final, arribem tots a la meta sense haver pres mal. No hem guanyat,
però ens n’hem sortit amb una certa dignitat.
Ara he vist que hem quedat els 18ens de 22 equips.
En Pere ha lidetat el grupet. Bona feina!!

Un apunt: NO HI HA DONNUTS!! Però hi ha altres coses.

Quan repleguem els trastets per anar a la dutxa no me’n puc estar de
felicitar els organitzadors, que pobres amb el curro que deuen haver
tingut i els xàfec que els ha caigut...ja és mala sort també. Si la
sortida hagués estat a les 13.00 en lloc de a les 15.30H, hauria estat de cine!!

Dutxa calenta, i cap a casa. Tot baixant, passem per algun poblet on
hi passa un riuet molt carregat d’aigua...

- Osti, baixa ple i fort el riu aquest!! Deu portar la nostra suor!!!

Nota: Pianos Frigoler ens ha deixat la furgo. I ha anat de collons.
Merci.

Xavi Boix

Tram BTT del triatló popular de relleus 2010

Per tots els interessats en el II triatló popular de Relleus de Banyoles uns passem el link corresponent al tram de BTT. AQUI

ZARAUTZ: FINISHER OR SURVIVER?

Aquest vici nostre té una part d'esport i una d'aventura i mica en mica et va canviant i forjant a mida que t'hi vas granant.

Alguns dels dies mes durs i sacrificats es transforment amb el temps en algunes de les jornades més mitiques i recordades.

Sabiem que Zarautz seria dur, molt dur, haviem sentit a parlar de les fredes aigües de l'atlàntic i de la rampa final en bici,

"el muro" que no tothom puja a sobre de la bici...

..i així ens vàrem trobar amb la Laura en Jordi I altres cracks gironins (Debas, Xavi, Enric gussi) enxovats en els nostres neoprens, cara al mar de Guetaria.

Splasssshhhh!! aquestes onades son com turons que t'alçen per veure un altre grupet de nedadors remontan la pendent anterior i un segon després perds tota referència enfonsat en una vall marina tan freda que acabo l'ultim Km amb les cames paralitzades per les rampes.

Però la T1 bull d'animació i et puja a la bici com una mà invisible i sense temps per pensar , carretera sinuosa, trencacames que ens porta cap al Km 70 al famós "muro", una rampa criminal, vorejada d' euskadisupporters, atrapo una triatleta i la gent:

"aupa aneska!(noia), arriba aneska!"

i ella: "no puedo, no puedo, dejadme..." i baixa de la bici.

Mes amunt la nostra aneska que no ha posat cap peu a terra: quin crack, vinga Laura! i arribem plegats fins la T2.

I es en aquest punt quan jo havia de plegar, on havia de respectar la meva regla d'or "si no has entrenat la distància no hi vagis", on havia de tenir seny :"no empitjoris la lesió", es aquí on l'esperit del Triatló Zarautz, la seva gent enfervoritzada animant sense descans, cridant el teu nom sense parar es transforma en una trampa que CLAP! es tenca i et poses les vambes pensant "només una mica, només per veure com vaig" i et poses a còrrer un volta i ja la segona i tot i la companya d'en Jordi esdevé mooolt dura i la tercera ("ja només queda una, ara no abandonaràs!") es pura supervivència, arrivada agònica, i al poc començo a tremolar incontroladament per un fred inmens que vé de dins i acabo "enxufat" a un suero per la vena....

... i el dia següent ja recuperat em retrobo pensant, "aquest any m'has guanyat, però ara ja et conec I l'any que vé JA VEURÀS, JA VEURÀS!!!"

Un dels millors triatlons que he fet, al pròxim hi anem tots!

Merci per la companyia Laura i Jordi.

Kike

II Triatló Popular per Relleus de Banyoles 2010

Ja s'ha apropa la Segona edició del Triatló Popular de Relleus de Banyoles!!!!

Per tots els intersats!
Es realitzarà el dia 10 de Juliol a les 17:30 al Parc de la Draga!!!

Per descarregar-vos el diptic cliqueu aquí!

Us hi esperem a TOTS!!!!!

Una altre a la butxaca

Avui ens hem desplaçat fins a Lloret en Pau, en Sik i jo. Era la primera edició d'aquest triatló i a mi m'ha agradat bastant tot, encara que el sector de bici era tot urbà, bastant durillo i força perillós. El millor de tot l'ambient. Podria dir que és el tri sprint més dur dels que he fet fins ara.
La sortida a les 9:30, es tractava de correr uns 50m per la sorra i després els 750m nedant.

Ja desde un bon principi en Pau i jo ens hem anat distanciant de la resta i hem agafat un avantatge de uns 20 segons amb el segon grup. La T1, hem perdut una mica de temps i ens ha atrapat un altre noi i hem format un grupet de 3. Primers metres de les 4 voltes de bici i de cop una rampa de 300m que sense exegerar tenia més de un 10% de desnivell. Tot el circuit puja i baixa i per dins Lloret. Per cert, és divertit anar primer i portar el cotxe de la poli amb les sirenes i tot això. El que no és tant divertit és que ni el mateix cotxe de poli sàpiga el recorregut del circuit, això ens ha fet frenar i en Pau pobre casi torna a caure... Hem acabat la primera volta 1rs, hem tornat a fer la rampa i hem despenjat el noi que portavem, ara només erem en Pau i jo. fins que cap al final de la segona volta ens han avançat 2 corredors (els que han quedat 1r i 2n de la general) i ens hi hem enganxat 1 volta més o menys. Però ens hem tornat a despenjar fins que ens ha tornat a caçar un grup de 2 més que ja els hem aguantat fins al final de tot el circuit de bici.T2 hem sortit 5è i 6è. Teniem que fer 3 voltes al passeig, potser una mica més de 5km. I aquí ens ha avançat un "avi" que anava a fondo que al final ha quedat 3r de la general.
últims metres, ens creuem amb en sik, que encara li quedava una volta i entrem agafats de la mà, així "fent club".
Desde el principi fins al final tota l'estona junts. Al final 6è i 7è, amb el mateix temps i 1r júnior i 1r sub 23.
Pel que fa en sik, no sé res ja que no portava el xip, però també l'ha acabat molt bé!

Ens veiem, bona setmana!

David Triadú

Cronica Half Challange Calella; LEGENDARIUM AGAIN!!!

Qué entendemos cómo competición; el dia D y hora H el qual debemos estar al 120% o todo el recorrido y esfuerzo realizado durante meses para llegar a X? Para mi, són las dos cosas. Por esa razón, no podia faltar en esa crónica la semana anterior a la Half Challange Calella 2010!

Martes 11, 2:35 AM. CALABRAZO!!! Coño que dolor, estaba dormiendo y me levanto cojeando intentado relajarme del susto. Me paso 20' despierto y el dolor persiste... decido ir a dormir.

Pero me levanto a la hora de GOOD MORNING VIETNAM! El dolor no ha aflojado, y me cabreo de lo lindo. Porqué esa semana? No puedo estar descansado como hace un tres semanas en el Tri B de Banyoles? Porqué? Y empieza la comida de olla...

Y esa comida de olla... fue de las grandes! Duro hasta... el sábado 15 a las 22:30, hora de descansar para la gran cita. Hasta entonces, ese pequeño dolor que empezó en el tendon de aquiles, terminó apoderandose de todas mis piernas, hasta el punto que el mismo sábado me dolia estar tocando de pies al suelo!!! Moralmente, esa semana me había desmotivado una barbaridad... preguntas y más preguntas... y ninguna respuesta!

Domingo 16, 06:00 AM. TEMAAZOOO de buenos dias!!! Abro la luz, no me levanto. No quiero averiguar en que estado se encuentras mis piernas, no antes de jurarme que pase lo que pase, tiraré como un cabron hasta la meta, aunque me duelan al nadar. Y poco a poco, me incorporo... pero el dolor no aparece; no canto victoria. Decido proseguir segun lo planeado.

Desayuno cachondo con mi referente en el triatlón, Xavi, y con amigo de fin de semana, que a pesar de la distáncia, ser que durará, Lluís. Proseguimos a coger las maletas, y nos vamos a los boxes... buena música en los oídos!

CAQUITA!!! Tras negociar el último giro para encarar las carpas de transición, me entran los nervios de golpe! Cuanta gente coño, y todos parecen buenos... que bicis por dios! Ufff... ese, mira aquel... bua bua... Todo timido, reviso la bici, pongo las Bags Areas, y cagadito cagadito, pasito a pasito, me pongo el neopreno. No hay rastro aún del dolor de piernas; una ténue ilusión empieza a crecer en mi mente!

Para disfrutar del ambiente, vemos salir los pro's... su nombre lo dice todo. Chicas pro's y grupos de edad, policias y bomberos....

LA COMPETICIÓN EN SI.

8:15 AM. ¿ Cómo sóno el buzinazo de salida ? Esa concentración me hace perder los pequeños detalles... Vamos a nadar pezezitos! Descripción rápida: MI MEJOR NATACIÓN EN UN TRIATLÓN! No me perdí en el agua, fuí muy regular y con un buen ritmo, no regalé metros a los contrincantes, y por todo eso... salí muy ilusionado!!! Unos 33' para esos 1900 metros de natación! GO GO GO.

T1 - Bolsa roja o azul... vamos a leer. Run or Bike... Bike? Siiii! Pues al grano. Tiro todo su contenido en el suelo, me quito el neopreno, y me voy vistiendo a consiencia. No me dejado nada en las manos... pues vamos, que la amiga/colaboradora/organizadora Eva me recopila el material, me lo guarda, y me tira fotos!! Muchas grácias!!!

Dónde está mi cabra? Muchas bicis ante mis narices, però a diferencia de otras veces, no dude en ningun moment donde se encontraba. Así que directo a ella. La cogo, corro con ella, la noto con ganas, me subo, y a disfrutar. Justo subirme, veo al frente a Xavi, mi compinche. No me lo creo; o él ha ido fatal, o yo cómo un cohete... pero ya no le vi más el pélo! Cómo tira él, su Felt, y sus pésimas marcas en las piernas :)

Buenas sensaciones; momentos de duda de si iba demasiado rápido o lento... miedo al temido dolor de patas... miedo a que me pasaran por encima los rivales de mi edad. Con cabeza, fui deborando km's, para completar el parcial de bici en 2h 27' para 85 km's oficiales segun mi cuentakm's.

T2 - Busco las bicis en mi sector de grupo de edad. Sólo hay una, y es la del Danés. Coño que bien vamos. Transición, rápida y eficaz. Casco, manguitos, gafas y zapatillas fuera. Material de correr equipado. 46 segundos para eso... vamos a disfrutar al infierno!

Una competición y un entreno, y cómo canvian las sensaciones! Pensava encontrarme con unos primeros km's muerto de piernas, al igual que Banyoles, pero no fue así. Ya no pensava en el futuro, pensava en cada zancada que hacía. Ritmo, ritmo, ritmo! Eso es lo único que queria, que la cadencia funcionase. Controlando cada dorsal que veia, alimentandome y bebiendo regularmente, mis fuerzas no decaían. Me subian cuando alguien me animaba, pero especialmente en la segunda vuelta, al encontrarme con Xavi, el amo y señor de Gerona!!! Que grande eres.

Al km 16 aproximadamente, un muro se tumbo encima mio. Algo no experimentado, fuera de lo normal. No era muscular, ni tema de hidratación, ni psicológico... bueno puede que sí. Una ilusión me cautivo en aquel momento, que me impedia correr concentrado con la cabeza, y ya sólo vizualizava el final. Tras pasar una semana de no dormir, estar agobiado, preocupado por lo que parecia ser una lesión, comiendome el tarro que no acabaria, y ante todo, muy desmotivado... tras 4 horas largas de competición no me habia jodido. Ya estaba, 5 km's y meta... todo un sueño. Así que empezé a desconectar, involuntariamente, y hasta el km 19 todo se me hacía eterno; recordava esa pésima semana....

Y al km 19, con la gente que florecia en cada paso, la añoranza se esfumó. Disfrutando de lo más con el ambiente esos 2 km's, que me encontré en esa famosa nube de gloria. Antes del video de la llegada, aclarar que realize el 1/2 maratón tras el tute citado en 1h 28' y que mi maestro Xavi, ya había llegado... me estaba esperando, y eso me arrencó una lagrimita de los ojos!

Xavi, con los brazos arriba, felicitandome, y poniendome la merecida medalla de FINISHER de la Half Challange Calella 2010 en el cuello... un recuerdo que se guarda en el cajón " para siempre ". Abrazo con mi querida, y reviento de ilusión... toda esa semana con el gran golpe contradictorio final, me desborda de mis limites. PASQUES PER TOT!!!

Llego pensando en el segundo puesto. El primer es el extrangero, en un principio estoy classficado por Ibizia... pero la história de los resultados tiene tregua! Me voy pa' drentro a beber aguita fresca, y me encuentro con Miguel Ángel, un compañero de blog, y ahora un conocido en persona. Un placer compañero!

Ducha caliente, comida de la buena, recogida del material... y ya que estamos, vamos a ver quien me ha ganado en la entrega de premios! La próxima, os arranco las pegatinas!

Y eso, volviendo al tema de los resultados, antes de todo decir el tiempo final: 4h 28'. Los primeros resultados que salieron, aparecía cómo 4t, antes de la ceremonia de premios pregunté al organizador, y me dijo 2nd, y finalmente me gritaron cómo... 1r!!! No entiendo nada, y las listas en internet aún aparezco cómo segundo... pero que ME QUITEN LO BAILAO!

Ahhhh! Y 91 de la general.... Come on!

FINAL CRÓNICA HALF CHALLANGE 2010.

Hoy, no hay agujetas; ahora me toca estudiar durante dos semanas. Cuando tenga tiempo, me dedicaré a poner alguna foto de ese gran fin de semana, de lo que tengo pensado en el futuro y alguna cosilla más va a caer!

Agradecer de todo corazon, vuestro apoyo, el de aquellos que no me conocen pero que gritaban mi nombre tras oirlo de la boca de un conocido, el del corredor que me animaba, el de todos los citados anteriormente, el apoyo y pasciencia de los mios! Muchas grácias a todos!

Un abrazo y os seguiré leyendo en algun kit-kat de codos! Salud y km's.

Èric Pairet