Sobretot abans de començar heu de fer el JURAMENT DEL TRIATLETA!!! jeje!!!
Esperem que torneu molt contents del Ironman!!
Vinga ja el teniu aqui!!!! Anims campions!!!!
dissabte, 24 de juliol del 2010
Dissabte un grandíssim repte!! Ironman 2010
dilluns, 19 de juliol del 2010
Triatló de la Vila
Avui hem participat al triatló de Barcelona en Pau, en Riera i jo. Una triatló amb molta gent, 2000 persones i ales 8 del matí, o sigui que a les 7 ja estavem allà. La natació una mica llarga, pels temps que "feiem" els que nedem bé, jo diria que eren uns 900 metres més o menys. T1 no s'acabava mai, llarguíssima, 2000 bicis aparcades.El circuit de bici era per avingudes i carrers amples, 3 voltes al mateix circuit, amb bastants girs de 180º. T2 també molt llarga, tornar a aparcar 2000 bicis. I pel que fa el córrer, 5km vorejant la platja, impossible anar a tope amb el sol i les noies que feien topless, i l'arribada molt maca amb molta gent animant i molts arcs publicitaris i aquestes coses, més semblant a un ironman que no pas a una triatló normal.
Pel que fa als resultats: en Pau ha quedat 7è, en David Triadú 12è i en David Riera, progressant com un campió, ha quedat 29è. En Pau 1r júnior.
Per clubs hem quedat en segon lloc, darrera els de Vo2 i davant el Mataró. O sigui que tenim una copeta, potser hauriem d'inaugurar alguna vitrina de la secció, perquè no serà la primera ;)
David Triadú
Un altre punt important d'aquesta setmana és que uns quants triatletes del Club se'n van a fer IRONMAN de Zurich. La prova tindrà lloc el dia 25 de Juliol.
dilluns, 12 de juliol del 2010
Resultats Tritaló Popular de Relleus Banyoles 2010
dilluns, 5 de juliol del 2010
Mapa Triatló Popular
Aqui teniu el mapa dels circuits del Triatló Popular.El circuit blau correspon a la natació.
El circuit verd correspon al tram de córrer.
El circuit lila/rosa correspon a la BTT.
dilluns, 28 de juny del 2010
Cap a Puigcerdà
Diumenge 27 de juny, cap a les set de la tarda, tornant de
Puigcerdà...
- Osti, baixa ple i fort el riu aquest!! Deu portar la nostra suor!!!
Unes hores abans, ens reunim al Club per carregar la furgo d’en Frigu
gran amb les bicis i les bosses. Al final som cinc i no pas sis: En
Frigu, en Pere, en Varda, en Rafel i en Xavi.
Un apunt: fa molta calor a Banyoles...
Cap a la una: Dinem o què? Doncs dinem. Carmanyola assegudets en un
parc infantil, amb un solet que enamora. Comentem que tots en veiem
amb forçes i capacitat suficient per jaure a terra i marcar-nos una
migdiada reglamentària, de les de pijama...però com que es fa tard i
algú ha de puntuar, decidim fer un cafetó i tirar cap amunt.
Un apunt: el solet hi és però es deixa veure algun núvol...
Arribats a Puigcerdà en Rafel comenta dues coses importants:
1.- el darrer km del tram de bici pica fort.
2.- a l’arribada hi ha Donnuts per donar i vendre...
Un apunt, falta una horeta i aquell nuvolet s’ha fet gran, ha fet la
mili i tot i ja és tot un nuvolot...
Box controlat, circuit de natació vist, ordre de sortida vist i
controlat, doncs vinga, som-hi.
Un cop la bici al box, el neoprè posat i tot apuntet ens n’adonem de
tres cosetes:
1.- som tres que ens estrenem en el tema neoprè: en Frigu, en Rafel i
jo mateix.
2.- la cosa cada cop s’enfosqueix més
3.- la cosa cada cop s’enfosquieix més i més.
Doncs vinga, tots drets i enfundats a la sortida i criden els de la
primera sortida (en Frague i en Rafel, dels nostres)
Fem un minut de silenci en memòria d’una persona vinculada al club
triatló Puigcerdà recentment morta (simple però emotiu).
Mentres criden els dorsals de la primera sortida, ja sonen un parell
de trons i cauen un parell de llamps. Comentem amb en Frigu i en Varda
que de fet la tormenta sembla que ve d’allà i de fet nosaltres en bici
anem cap a l’altre costat...comentari que es probarà totalment
gratuït.
Així doncs, es tiren els primers i just quan sona la botzina de
sortida, comença a ploure...
En Pere se’n surt molt bé del tema de l’augua, i en Rafel que
l’acompana a la primera sortida, ens comentarà més tard que el neoprè
l’escanya sense pietat.
Un minut més tard, ens tirem la resta. Com és preceptiu, en Varda i
l’aigua es porten bé. En Frigu ho porta amb una certa dignitat, i jo
em trobo que el neoprè no em deixa respirar amb normalitat, m’apreta
del pit (Sik, merci pel neoprè però em pensava que fèies més caixa,
tiu!!)
Un apunt, l’aigua que cau ja comença a caure amb mala llet. Pica fort
a l’aigua i fa aquelles bombolletes que vistes de fóra són tan
maques...
Trasició 1. Llargueta des de l’aigua fins al box però bé. Evidentment
les sabates estan xopes. Pugem a la bici i aquell km final que
comentava en Rafel ara és inicial, de baixada, i amb la pluja i tot
fot un fred de nassos. Jo tinc molta fred. Em trobo en Frigu i anem
juntents cap a la pujada de 5km direcció Tosses. Fa fred. Tenim en
Varda que el veiem, i més endavant en Pere i en Rafel. Ens creuem al
final de la pujada, i la veritat és que la baixada fa una mica de por.
Plou molt i molt. Fa fred. La visibilitat és molt dolenta. Com que el
circuit fa que ens creuem, tot plegat és un xic estressant per
perillós. Ah, tot comentem el mateix, a la primera corva de
baixada...sorpresa! amb tanta aigua la bici no frena com de costum!!!
De fet cau aigua barregada amb una mica de calamarça (o calamarssa).
Això fa mal. A la cara, als braços, però bé...
De fet, si he sobreviscut a l'atac del neoprè malparit i en Rafel al
del neoprè estranngulador...bé serà molt que no ens en sortim ara!!
Arriba el tram final, aquell km amic d’en Rafel. I sí, es fa dur. En
Pere va endavant, en Rafel també, i en Frigui i jo ens trobem en Varda
a mitja pujada...que no pot canviar el plat!!!!!
- Varda què? Què passa tiu!!
- Res res, el plat que no canvia!! Osti, osti!
- T’ajudem o què?? Necessites alguna cosa??
- No, no...tireu que això no va...
Al final, tira el darrer km amb el plat gran...Es veu que un bon home
que a pluja batent ens estava mirant va i li diu:
- noi, que portes el plat gran!!!
- Sí, sí, ja ho noto ja...li contesta en Varda amablement....
Comencem a córrer doncs...amb setanta tres kilos a cada peu de les
sabates empapades d'aigua.
I ara, ara que ja no és perillós, la tormenta ha passat. Plou i fa
fred, però no diluvia. Només plou una mica. Ai aquest timming!!
Les sabatilles estan empapadíssimes d’aiguia.
Evidentment en el tram de córrer no hi ha massa gent mirant, per no
dir ningú. Tres o quatre tot plegat, que ja és molt. Merci!!
Al final, arribem tots a la meta sense haver pres mal. No hem guanyat,
però ens n’hem sortit amb una certa dignitat.
Ara he vist que hem quedat els 18ens de 22 equips.
En Pere ha lidetat el grupet. Bona feina!!
Un apunt: NO HI HA DONNUTS!! Però hi ha altres coses.
Quan repleguem els trastets per anar a la dutxa no me’n puc estar de
felicitar els organitzadors, que pobres amb el curro que deuen haver
tingut i els xàfec que els ha caigut...ja és mala sort també. Si la
sortida hagués estat a les 13.00 en lloc de a les 15.30H, hauria estat de cine!!
Dutxa calenta, i cap a casa. Tot baixant, passem per algun poblet on
hi passa un riuet molt carregat d’aigua...
- Osti, baixa ple i fort el riu aquest!! Deu portar la nostra suor!!!
Nota: Pianos Frigoler ens ha deixat la furgo. I ha anat de collons.
Merci.
Xavi Boix
Puigcerdà...
- Osti, baixa ple i fort el riu aquest!! Deu portar la nostra suor!!!
Unes hores abans, ens reunim al Club per carregar la furgo d’en Frigu
gran amb les bicis i les bosses. Al final som cinc i no pas sis: En
Frigu, en Pere, en Varda, en Rafel i en Xavi.
Un apunt: fa molta calor a Banyoles...
Cap a la una: Dinem o què? Doncs dinem. Carmanyola assegudets en un
parc infantil, amb un solet que enamora. Comentem que tots en veiem
amb forçes i capacitat suficient per jaure a terra i marcar-nos una
migdiada reglamentària, de les de pijama...però com que es fa tard i
algú ha de puntuar, decidim fer un cafetó i tirar cap amunt.
Un apunt: el solet hi és però es deixa veure algun núvol...
Arribats a Puigcerdà en Rafel comenta dues coses importants:
1.- el darrer km del tram de bici pica fort.
2.- a l’arribada hi ha Donnuts per donar i vendre...
Un apunt, falta una horeta i aquell nuvolet s’ha fet gran, ha fet la
mili i tot i ja és tot un nuvolot...
Box controlat, circuit de natació vist, ordre de sortida vist i
controlat, doncs vinga, som-hi.
Un cop la bici al box, el neoprè posat i tot apuntet ens n’adonem de
tres cosetes:
1.- som tres que ens estrenem en el tema neoprè: en Frigu, en Rafel i
jo mateix.
2.- la cosa cada cop s’enfosqueix més
3.- la cosa cada cop s’enfosquieix més i més.
Doncs vinga, tots drets i enfundats a la sortida i criden els de la
primera sortida (en Frague i en Rafel, dels nostres)
Fem un minut de silenci en memòria d’una persona vinculada al club
triatló Puigcerdà recentment morta (simple però emotiu).
Mentres criden els dorsals de la primera sortida, ja sonen un parell
de trons i cauen un parell de llamps. Comentem amb en Frigu i en Varda
que de fet la tormenta sembla que ve d’allà i de fet nosaltres en bici
anem cap a l’altre costat...comentari que es probarà totalment
gratuït.
Així doncs, es tiren els primers i just quan sona la botzina de
sortida, comença a ploure...
En Pere se’n surt molt bé del tema de l’augua, i en Rafel que
l’acompana a la primera sortida, ens comentarà més tard que el neoprè
l’escanya sense pietat.
Un minut més tard, ens tirem la resta. Com és preceptiu, en Varda i
l’aigua es porten bé. En Frigu ho porta amb una certa dignitat, i jo
em trobo que el neoprè no em deixa respirar amb normalitat, m’apreta
del pit (Sik, merci pel neoprè però em pensava que fèies més caixa,
tiu!!)
Un apunt, l’aigua que cau ja comença a caure amb mala llet. Pica fort
a l’aigua i fa aquelles bombolletes que vistes de fóra són tan
maques...
Trasició 1. Llargueta des de l’aigua fins al box però bé. Evidentment
les sabates estan xopes. Pugem a la bici i aquell km final que
comentava en Rafel ara és inicial, de baixada, i amb la pluja i tot
fot un fred de nassos. Jo tinc molta fred. Em trobo en Frigu i anem
juntents cap a la pujada de 5km direcció Tosses. Fa fred. Tenim en
Varda que el veiem, i més endavant en Pere i en Rafel. Ens creuem al
final de la pujada, i la veritat és que la baixada fa una mica de por.
Plou molt i molt. Fa fred. La visibilitat és molt dolenta. Com que el
circuit fa que ens creuem, tot plegat és un xic estressant per
perillós. Ah, tot comentem el mateix, a la primera corva de
baixada...sorpresa! amb tanta aigua la bici no frena com de costum!!!
De fet cau aigua barregada amb una mica de calamarça (o calamarssa).
Això fa mal. A la cara, als braços, però bé...
De fet, si he sobreviscut a l'atac del neoprè malparit i en Rafel al
del neoprè estranngulador...bé serà molt que no ens en sortim ara!!
Arriba el tram final, aquell km amic d’en Rafel. I sí, es fa dur. En
Pere va endavant, en Rafel també, i en Frigui i jo ens trobem en Varda
a mitja pujada...que no pot canviar el plat!!!!!
- Varda què? Què passa tiu!!
- Res res, el plat que no canvia!! Osti, osti!
- T’ajudem o què?? Necessites alguna cosa??
- No, no...tireu que això no va...
Al final, tira el darrer km amb el plat gran...Es veu que un bon home
que a pluja batent ens estava mirant va i li diu:
- noi, que portes el plat gran!!!
- Sí, sí, ja ho noto ja...li contesta en Varda amablement....
Comencem a córrer doncs...amb setanta tres kilos a cada peu de les
sabates empapades d'aigua.
I ara, ara que ja no és perillós, la tormenta ha passat. Plou i fa
fred, però no diluvia. Només plou una mica. Ai aquest timming!!
Les sabatilles estan empapadíssimes d’aiguia.
Evidentment en el tram de córrer no hi ha massa gent mirant, per no
dir ningú. Tres o quatre tot plegat, que ja és molt. Merci!!
Al final, arribem tots a la meta sense haver pres mal. No hem guanyat,
però ens n’hem sortit amb una certa dignitat.
Ara he vist que hem quedat els 18ens de 22 equips.
En Pere ha lidetat el grupet. Bona feina!!
Un apunt: NO HI HA DONNUTS!! Però hi ha altres coses.
Quan repleguem els trastets per anar a la dutxa no me’n puc estar de
felicitar els organitzadors, que pobres amb el curro que deuen haver
tingut i els xàfec que els ha caigut...ja és mala sort també. Si la
sortida hagués estat a les 13.00 en lloc de a les 15.30H, hauria estat de cine!!
Dutxa calenta, i cap a casa. Tot baixant, passem per algun poblet on
hi passa un riuet molt carregat d’aigua...
- Osti, baixa ple i fort el riu aquest!! Deu portar la nostra suor!!!
Nota: Pianos Frigoler ens ha deixat la furgo. I ha anat de collons.
Merci.
Xavi Boix
diumenge, 27 de juny del 2010
Tram BTT del triatló popular de relleus 2010
Per tots els interessats en el II triatló popular de Relleus de Banyoles uns passem el link corresponent al tram de BTT. AQUI
dimarts, 15 de juny del 2010
ZARAUTZ: FINISHER OR SURVIVER?
Aquest vici nostre té una part d'esport i una d'aventura i mica en mica et va canviant i forjant a mida que t'hi vas granant.
Alguns dels dies mes durs i sacrificats es transforment amb el temps en algunes de les jornades més mitiques i recordades.
Sabiem que Zarautz seria dur, molt dur, haviem sentit a parlar de les fredes aigües de l'atlàntic i de la rampa final en bici,
"el muro" que no tothom puja a sobre de la bici...
..i així ens vàrem trobar amb la Laura en Jordi I altres cracks gironins (Debas, Xavi, Enric gussi) enxovats en els nostres neoprens, cara al mar de Guetaria.
Splasssshhhh!! aquestes onades son com turons que t'alçen per veure un altre grupet de nedadors remontan la pendent anterior i un segon després perds tota referència enfonsat en una vall marina tan freda que acabo l'ultim Km amb les cames paralitzades per les rampes.
Però la T1 bull d'animació i et puja a la bici com una mà invisible i sense temps per pensar , carretera sinuosa, trencacames que ens porta cap al Km 70 al famós "muro", una rampa criminal, vorejada d' euskadisupporters, atrapo una triatleta i la gent:
"aupa aneska!(noia), arriba aneska!"
i ella: "no puedo, no puedo, dejadme..." i baixa de la bici.
Mes amunt la nostra aneska que no ha posat cap peu a terra: quin crack, vinga Laura! i arribem plegats fins la T2.
I es en aquest punt quan jo havia de plegar, on havia de respectar la meva regla d'or "si no has entrenat la distància no hi vagis", on havia de tenir seny :"no empitjoris la lesió", es aquí on l'esperit del Triatló Zarautz, la seva gent enfervoritzada animant sense descans, cridant el teu nom sense parar es transforma en una trampa que CLAP! es tenca i et poses les vambes pensant "només una mica, només per veure com vaig" i et poses a còrrer un volta i ja la segona i tot i la companya d'en Jordi esdevé mooolt dura i la tercera ("ja només queda una, ara no abandonaràs!") es pura supervivència, arrivada agònica, i al poc començo a tremolar incontroladament per un fred inmens que vé de dins i acabo "enxufat" a un suero per la vena....
... i el dia següent ja recuperat em retrobo pensant, "aquest any m'has guanyat, però ara ja et conec I l'any que vé JA VEURÀS, JA VEURÀS!!!"
Un dels millors triatlons que he fet, al pròxim hi anem tots!
Merci per la companyia Laura i Jordi.
Kike
Subscriure's a:
Missatges (Atom)