CRÒNICA D'UN TRIATLETA LESIONAT O "FRUSTRAT"

8H:00 ZULU A MATA-PORQUERES, SONA DESPERTADOR....PARAT...8H35 TORNA A SONAR..PARAT..(VA! AIXECA'T D'UNA PUTA VEGADA I VÉS A LA PISCINA QUE ÉS L'ÚNIC QUE POTS FER I HAS DE FER EN TOOOOT EL DIA)DIU UNA VEU INTERIOR...9h00 ZULU, ESMORZA...09H30 ZULU...AGAFA TRASTOS...PEDALA..ARRIBA AL CLUB....BANYADOR..GORRO..ULLERES...AH!!! I UNES NOVES "MANOPLES" (ALLÒ QUE ES POSA A LES MANS PER GUANYAR EN TEORIA TÈCNICA I FORÇA..) JO MÉS FELIÇ QUE UN GINJOL AMB ELS MEUS NOUS COMPLEMENTS DE NATACIÓ..(SEMBLO EL PRESI, NO PARO DE COMPRAR COSES!!)..AGAFO UN "PULL BOY" I APA A L'AIGUA...ALTO!!! HI HA "EL GRAN JEFE", EN TOCA ÉS CLAR (L'ALTRE, EN RUDU, SIMPLEMENT ÉS EL "GRAN RUDU")

XICO: EI JORDI, QUÈ TAL?

TOCA: BÉ, I TU, EL GENOLL?

XICO: MIRA, DESCANS I NEDAR...AMB "PULL BOY".

TOCA: OK, POSA'T AQUÍ.. AL CARRIL 2, HI HA EN PAU (EL TRIATLETA? PENSO JO)

XICO: GRÀCIES, ENS VEIEM..

DECIDIT, EM TIRO A L'AIGUA,10H00 ZULU CNB, TOT COFOI, AMB LES MEVES "MANOPLES". OSTRES, EN PAU...A VEURE QUANTA ESTONA EL PUC SEGUIR?? RES, M'HAVIA D'HAVER PREGUNTAT QUANTES PISCINES TARDARIA EN DOBLAR-ME, REDOBLAR-ME I TRIPLICAR-ME....QUAN JA PORTÀVEM AIXÍ UNA BONA ESTONA I EM MALEÏA, BÉ EL MALEÏA A ELL QUARANTA MIL VEGADES...PER VACIL•LAR-ME D'AQUESTA MANERA, CREC QUE M'HA LLEGIT EL PENSAMENT I PER AIXÒ AL CAP DE 10 PISCINES MEVES I 40 DE LES SEVES HA CANVIAT DE CARRIL..AI POBRE XAVAL...NO SAP EM QUI S'HA POSAT...SI VOL COMPETIR AMB EL TRIATLÓ CNB, HAURÀ DE CANVIAR ELS SEUS HÀBITS D'APRETAR LA GENT A LA PISCINA..JEJEJE. RES QUE M'HE FRUSTRAT UNA MICA MÉS, NO EN TENIA PROU AMB LA LESIÓ...AL FINAL

XICO 2500METRES-PAU CREC QUE UNS 5500METRES, CLARAMENT, HE GUANYAT JO....


AU....NO US RENDIU...

Xicu

Duatló de muntanya de Folgueroles... els primers punts i en Julio Salinas escalfant la banda!!!!

Finalment ahir la secció de triatló del CNBanyoles va debutar a la temporada 2010 de triatló, uns quans varem desafiar el fred i vàrem anar al Duatló de Muntanya de Folgueroles. De bon matí ens vàrem trobar al club la Laura, l’Oriol, en Kike i jo, finalment en Xicu va preferir no venir ja que les seves molèsties al genoll no el permetien córrer i si ens hagués vingut a veure encara s’hagués posat mes nerviós (ànims Xicu, a Zurich ni te’n recordaràs de tot això!), també es va unir a la colla en Xavi Garcia.

Després d’algun que altre problema logístico/furgonetil, enfilem cap a Osona, un viatge tranquil amb la típica barreja d’alegria per a començar a competir i de nervis. Arribem a Folgueroles, i després de recol•locar un contenidor de vidre aparcant, el gran dilema... què em poso? màniga curta, llarga, malles, mono...

després de molts debats i les primeres bromes del matí a on l’Oriol va demostrar que tenia el dia fi, com a mínim en el terreny humorístic, cadascú es va posar el que li va donar la gana i cap a boxes, deixem el material i urgentment a buscar un bar, i aquest cop no vaig ser jo el que ho va proposar!! Van ser una parella que tenien la típica caguera pre-competició, aquí cal destacar el simposium que es va celebrar al lavabo d’homes amb l’interessant tema “Les necessitats fisiològiques abans i durant la competició. Usos i costums”, un cop alleugerits tots plegats, a escalfar una mica i aquí va venir un del grans moments del dia amb l’Oriol fent l’escalfament d’en Julio Salinas en els seus millors temps, tota una successió de patades a l’aire, creuaments de cames, pas espanyol i d’altres floritures que van fer que arribéssim a la sortida amb mal de panxa de tant riure, si la classificació es decidís per l’equip que més bé s’ho passa, segur que estaríem lluitant pel títol.

La sortida es va retardar quasi una hora perquè uns graciosos havien tret les cintes del recorregut de BTT, i el van haver de remarcar tot, un 10 per a la organització que va estar impecable com sempre. Així doncs, passades les 11 donen la sortida, primer surten les noies, i la Laura que estava tant tranquila al mig del grup fent les últimes bromes, va haver de creuar tot el grup per a posar-se a primera fila, mentre la resta d’equip ens encarregàvem de que tothom la conegués, quina vergonya que li vàrem fer passar!... Finalment comença la cursa (a partir d’aquí va la meva versió, perquè als altres ja no els vaig veure més!!!) com sempre es comença a 1000 per hora, deixo passar a tothom i provo d’agafar un ritme decent, també com sempre encara no hem passat el primer kilòmetre i ja m’estic cagant en tot i pensant en lo dolent que soc i que així no anem enlloc... cal dir que el circuit era el mateix que l’any passat, la pujada més dura està al principi així que al km.2 ja anaves amb el fetge sortint per la boca, a sobre, tot i que menys que l’any passat, hi havia força fang que encara feia més difícil avançar, després de la pujada dura una trialera de baixada a on es formen alguns embussos i un terreny més planer i agradable de fer, unes quantes pujades i baixades més pel mig del bosc i la última pujada cap a boxes, total 6km. i primer sector superat.

Agafo la bici i 20km. de BTT pel davant, el circuit de bici també era el mateix que l’any passat, els primers 10km. son quasi tots de pujada i amb un fang molt “líquid” que dona pel sac tot el que pot i més. Comentant-ho després amb la resta, aquesta primera part se’ns va fer a tots molt dura, quan al cap d’una estona ja no podies més, miraves el compta kilòmetres i hi posava 8km, et volies morir!!! Passat el km.10 ja hi havia algun tram més de baixada amb alguna trialera divertida, tot i que amb el fang era bastant delicat, però ja era de més bon fer.

Arribant al final de la bici trobo a la Laura que estava lluitant com una campiona contra els elements, quan arribo a la seva alçada deixa anar una sèrie de renecs i continuem junts, acostumat a veure-la sempre somrient, la cara de mala llet que posava em va”jinyar” una mica i tot! passem la última trialera, que era tant perillosa baixar-la a sobre de la bici com caminant, i arribem a boxes, allà els màquines de l’equip, en Kike i l’Oriol ja havien arribat i ja recollien els trastos, quatre crits d’ànim, ens calcem un altre cop les sabatilles i cap als últims 3km. de córrer. Tot i el cansament i que el fang encara està més desfet, ho superem força bé, avançant a gent i tot! , enfilem la última baixada i a la Laura ja li comença a canviar la cara, finalment hem arribat! quasi 3 hores de patiment però contents. A sobre 39 puntets per a la classificació d’equips, tot suma!

Comentant la jugada, en Kike diu que ha patit força sobretot amb la BTT que a partir d’ara ja no proposarà sortir amb la de carretera els dissabtes quan sortim amb la BTT,je,je,je... l’Oriol ha disfrutat força, tot i que acaba de començar a entrenar, però en general tots estem contents. Per no faltar a la tradició, els del CNB sortim del vestidor quan ja no queda ningú i anem a afrontar la part més agradable del dia, un bon dinar/homenatge a Can Bayés d’Espinelves, i cap a Banyoles. Tot plegat a estat un gran dia de debut!

jordi s.

Som una familia. (Dijous paella...i sèries - 21/01/20)

LA FAMILIA


Jefe: También llamado Don, en el se concentra todo el poder de la Familia. El da las ordenes, y el resto de la Familia espera para seguirlas sin ninguna pregunta.

Underboss(Sotto Capo): El es el segundo al mando. Por lo general es quien tiene la palabra en la calle, por así decirlo. Controla las operaciones cotidianas de la Familia.

Consigliere: El consigliere actúa como un consejero del jefe. Esta directamente bajo el jefe en relación a la jerarquía, pero normalmente no da ordenes

Capo: Es la abreviación de capodecina o caporegime, es el líder "de un equipo" o "décima" compuesto de diez a quince soldados.

Soldados: Estos son los tipos que hacen el trabajo sucio. Ellos son considerados como miembros de las Familias. Cada soldado puede tener socios que anden con el.

Los Asociados: Estos tipos hacen el verdadero trabajo sucio. Los asociados no son considerados como hombres de la Familia. Ellos a menudo están dispuestos a hacer de todo para ingresar como soldados, y por lo tanto ejecutan cada golpe al que son encomendados.



Bé, tots sabem qui es el nostre Don .

Els seus tentacles arriben a tot arreu l’últim treball que ha ordenat ha estat el canvi de dates del duatló de Banyoles. Aquest treball ja ha estat realitzat. Ha estat fàcil.

Ara el Don esta mirant que en els avituallaments de la temporada 2010.Treguin aquestes merdes de GATORATES i AQUARIUS , que tant de mal estan fent a la nostra joventut, destrossant famílies i portant a la més absoluta pobresa tots aquets joves. Ja estem tips de veure aquestes coses que per dintre ens destrossen. El nostre DON s’ha proposat que aquest any en els avituallaments hi hagi RATAFIA i GINTONICS. Ja sabeu el què heu de fer.

Ostres per cert ahir erem una vintena i també va haver PAELLA I SERIES.

20 minuts clavats de trote. (Ja tenim el ritme regulat).

El DON va arribar tard i amb ell es va fer la llum.

El Sotto capo va donar les ordres:

Tres grups

3 series de 5 voltes 1 rodant i l’altre a tope.

Tornada cap el club trotant.

4 estiraments i els més valents van acabar a l’estany, Ufffffff.

Jo no vaig poder anar a l’estany el Don de casa hem va dir que si volia conservar allò que sona arribes d’hora a casa.

Xavi Cervantes "il consigliere"

HOSTAL TRI (Dijous Paella.... i sèires - 14/01/10)

HOSTAL TRI

MENÚ

Aperitiu de benvinguda

Quatre bromes, rotllo Cruz i Raya

Servit al vestidor del club (diverses bromes. Les bromes han de ser fàcils )

Entrants

Els trenta minuts de bon rotllo i alegria bromes elaborades i més sofisticades mentres correm per l’estany.

Principals

Arròs caldos i 4x1000mts. (al 80%)

El tema dels % ho portem fatal semblava que ens seguís un inspector d’hisenda

Postres

Tornada cap al club quatre estiraments i cap a l’estany.(per cert si trobeu unes boles són les meves. Deuen estar al fons de l’estany)

Preu: Això no te preu. Som una banda

Pel Gran Cervantes "El Poeta del Triatló"

Xicu Guardiola

Doncs sí, com diu en Cervantes ahir el fred no ens va aturar, però cal reconèixer que érem uns quants que a les 18h. ens plantejàvem no anar-hi, aquest cop teníem una excusa bastant vàlida, no??? però quan els dubtes planejaven sobre la secció en ple, a les 18:28 va arribar aquest missatge del nostre gran entrenador/motivador Xicu:

"GLADIADORS, SOMS TRIATLETES, NO ENS FA POR L'AIGUA, NI EL VENT NI LA FRED!!!! NI MOLT MENYS EL CIRC AMB LES BÈSTIES QUE ENS ESPEREN ALLÀ FORA, NI ELS "FUMS" (eheheh?) QUE PUGUEM INHALAR, FÉU-VOS MEREIXEDORS DEL VOSTRA NOM (Gran Rudu, Presi, Xuxo, Frigu, SIK,etc...), DELS VOSTRES COLORS, DE LA VOSTRA TERRA HUMIDA, DONEU-HO TOT, FINS AL FINAL (INCLOC AQUÍ SOPAR, VOLL-DAMM I XUPITO RATAFIA)!!! TRIATLETES SORTIU A GUANYAR!!!!

pd: SOBRETOT ABRIGUEU-VOS!!!!"

Amb aquestes paraules es va encendre el nostre esperit de triatletes i 15 valentes i valents érem a les 20h. en punt a la porta de club per a menjar-nos ho tot, al final sobrava roba i tot!!! si és que nosaltres també tenim el nostre Guardiola!!!

Som els millors!!!

jordi s.

Temporal de neu a Banyoles (dijous.... i sèires, malgrat tot)

El temporal de fred impedeix que 1.634 estudiants arribin a l'escola Però no atura els 15 integrants del TRIATLÓ BANYOLES que varen sortir a fer les series com cada dijous.

DIJOUS 7/01/2010

El temporal de fred, vent i neu ha impedit arribar a l'escola a 1.634 alumnes, segons ha explicat aquest dijous el director general de Protecció Civil, Josep Ramon Mora. Els serveis territorials d'Educació de les Terres del Pla de l'estany i Groelandia han estat els més afectats. Ramon Mora ha demanat extremar les precaucions i evitar les situacions de risc davant l'empitjorament de la situació marítima, de vent i per nevades les properes hores. Pel que fa a les onades, ha explicat que s'han detectat onades superiors als set metres i aquest fet podria afectar a la gent que dona la volta a l'estany.

No s'ha pogut fer res per aturar 15 Triatletes. Que sortint del club i vorejant l'estany (amb onades superiors als set metres) han decidit fer un escalfament de 20' per acte seguit llançar-se a la arena i fer:

6 voltes ( 3 al 80% i 3 trotant)

4 voltes (2 al 90% i 2 trotant)

2 voltes (1 a tope i l'altre trotant)

Tornada al club trotant.

Ah! per cert, un gran aplaudiment per la Laura i la germana de l'Ernest, elles si que son valentes, no com d'altres...

 

El gran Cervantes

Pensaments d'un triatleta sense ànim de lucre un dimecres al matí.

Anava a comentar l'entrada d'en Cervantes, però em quedava tant llarg el comentari que he pensat que estaria bé fer la meva primera entrada amb tot el que em passa pel cap els dimecres a partir de les 5:45 quan sona el despertador per a anar a entreno de natació. Em sembla que no soc l'unic que li passa...

5:45
-què es aquesta música???... si encara és mitjanit...
- ufffffff... no pot ser ... si avui és dimecres... al que se li va ocorrer això d'anar a nadar a les 6:15 el tindria jo fent sèries de 10.000 tres dies seguits...
- em sembla que avui passo d'anar a nadar.
- a veure, em fa mal alguna cosa (després faig revisió de tot el meu organisme) refredat? mal de panxa? mal de cap? apendicitis? gripA? ... res, no estic malalt, ni una mica que em serveixi com excusa, (tema dolors musculars ja no ho miro, perque els triatletes sense ànim de lucre, d'isquiotibilials i coses d'aquestes de profesionals no en tenim, nosaltres només tenim braços, cames i panxa).
- vaya ganes també...si tot plegat jo només volia trobar una colla per anar en bici...
- segur que avui son molts... si no hi vaig potser no es nota...per un entrenament que em perdi...

6:00
- òstia!!! les 6!!! ja faig tard(com sempre), menys mal que ja ho tinc tot preparat i només em perdré l'escalfament...
 
6:20 / 6:25
- bon dia Jordi (l'entrenador).... vas bé?
- (miro la pissarra) joder!!! 24x50 c/55!!!, ó 2x4x200 A2!!! sí, sí, deninitivament li haurem de dir a en Jordi que tot plegat el que nosaltres volem fer son duatlons...
- va, ja no tinc excusa... a l'aigua!!!!
- Bon dia Cervantes... això no pot ser eh tiu!!! no,no, això no pot ser bo de cap manera!!! (després en Cervantes deixa anar una de les seves grans frases del tipus "tu, que això és pels profesionals...no l'has avisat que nosaltres som triatletes sense ànim de lucre?"
 
7:20
- uf... menys mal, 100m suaus i a la dutxa... al final no ha sigut tant dur... i ara em trobo de PM... ho veus com havies de venir... un dia d'aquests em passo a professional i tot!!!
 
I aquesta és la rutina que és repeteix mes o menys igual cada dimecres al matí, un fart de plorar per a llevar-se, però quan acabes l'entrenament et sents bé, quasi com un triatleta de veritat i content per ja tenir l'entrenament fet de bon matí, . Ja ho diuen que els triatletes estan una mica "pillats" però que estan fets d'una altra pasta... potser es vertitat...
 
jordi s.
 
P.S. - Gràcies Jordi T. per tenir tanta paciència i no riure quan veus el nostre estil.