A la secció hem instaurat un nou entrenament conjunt, els dijous a les 20h. quedem devant del club per a fer les sèries de correr que ens proposa el planning d'entrenament, la proposta he tingut molt d'èxit i fins i tot algun poeta del triatló s'ha animat a fer una crònica de l'esdeveniment. Aquesta és la del dijous 12 feta pel "Gran Cervantes":
"Era el meu primer dia d'entreno de la pretamporada...Havia sentit molt a parlar d'aquell grup d'inconcients que pujaven escales, suaven i fins i tot corria el rumor per banyoles que a un l'hi havia explotat el besso esquerra, pujan l'ùltim tram d'escales i entre tots el varen pujar a dalt del puig perque asaboris la gloria. (el tio es cagava en tot i només volia anar a casa i no tornar a veure aquell grup de malalts).
Vaig arribar el club a les 7.50. vaig començar a vestir-me per l'ocasió, els triatletes no ens vestim com un simple corredor necessitem una roba especial, uns mitjons a poder ser llargs estem obligats a portar uns rellotges que mesurin fins a l'ùltim cm. que correm i també hem de portar uns focus al cap.
La meva sorpresa va arribar quan vaig sortir a fora del club i vaig veure 15 triatletes
que ja estaven preparats per anar a la guerra. (16 segons en Xavi boix). Quatre crits d'anims i ja començavem a correr la gent s'apartava quan passavem i ens feien lloc. Varem fer dos grups, els que tenian fred i havien de correr més ràpid i als que el fred no ens importa i miravem d'anar una mica més lent per que el vent i el fred ens cales a dintre els ossos. Al cap de 30 minuts ja estavem a la plaça de "torus". El cartell era impressionant 15 "torus" de diferents ganaderies hauriem de fer 6 series d'un Km. El Gran torero el maestro Oriol va donar les instruccions. Seria inflexible i s'entrava a matar. La sort ja estava decidida......
Vaig mirarme el bessons i ells també em van mirar, no ens varem dir res però els dos pensavem en la llegenda urbana. En qualsevol moment podia explotar un besso.
Una a una van anar queien les series. I per fer-ho més dificil varem contactar amb el cossi d'en BOB MARLEY. El cossi en questio havia de trirar-nos el fum a la cara a cada volta (haviam si perdiem el coneixement ho ens desoriatavem amb l'enorma boira que va forma el cabro del cosi d'en BOB MARLEY).
Ni les series ni l'Oriol ni el cosi del puto BOB MARLEY va poder amb nosaltres erem uns CAMPIONS........"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada