Una altre a la butxaca

Avui ens hem desplaçat fins a Lloret en Pau, en Sik i jo. Era la primera edició d'aquest triatló i a mi m'ha agradat bastant tot, encara que el sector de bici era tot urbà, bastant durillo i força perillós. El millor de tot l'ambient. Podria dir que és el tri sprint més dur dels que he fet fins ara.
La sortida a les 9:30, es tractava de correr uns 50m per la sorra i després els 750m nedant.

Ja desde un bon principi en Pau i jo ens hem anat distanciant de la resta i hem agafat un avantatge de uns 20 segons amb el segon grup. La T1, hem perdut una mica de temps i ens ha atrapat un altre noi i hem format un grupet de 3. Primers metres de les 4 voltes de bici i de cop una rampa de 300m que sense exegerar tenia més de un 10% de desnivell. Tot el circuit puja i baixa i per dins Lloret. Per cert, és divertit anar primer i portar el cotxe de la poli amb les sirenes i tot això. El que no és tant divertit és que ni el mateix cotxe de poli sàpiga el recorregut del circuit, això ens ha fet frenar i en Pau pobre casi torna a caure... Hem acabat la primera volta 1rs, hem tornat a fer la rampa i hem despenjat el noi que portavem, ara només erem en Pau i jo. fins que cap al final de la segona volta ens han avançat 2 corredors (els que han quedat 1r i 2n de la general) i ens hi hem enganxat 1 volta més o menys. Però ens hem tornat a despenjar fins que ens ha tornat a caçar un grup de 2 més que ja els hem aguantat fins al final de tot el circuit de bici.T2 hem sortit 5è i 6è. Teniem que fer 3 voltes al passeig, potser una mica més de 5km. I aquí ens ha avançat un "avi" que anava a fondo que al final ha quedat 3r de la general.
últims metres, ens creuem amb en sik, que encara li quedava una volta i entrem agafats de la mà, així "fent club".
Desde el principi fins al final tota l'estona junts. Al final 6è i 7è, amb el mateix temps i 1r júnior i 1r sub 23.
Pel que fa en sik, no sé res ja que no portava el xip, però també l'ha acabat molt bé!

Ens veiem, bona setmana!

David Triadú

Cronica Half Challange Calella; LEGENDARIUM AGAIN!!!

Qué entendemos cómo competición; el dia D y hora H el qual debemos estar al 120% o todo el recorrido y esfuerzo realizado durante meses para llegar a X? Para mi, són las dos cosas. Por esa razón, no podia faltar en esa crónica la semana anterior a la Half Challange Calella 2010!

Martes 11, 2:35 AM. CALABRAZO!!! Coño que dolor, estaba dormiendo y me levanto cojeando intentado relajarme del susto. Me paso 20' despierto y el dolor persiste... decido ir a dormir.

Pero me levanto a la hora de GOOD MORNING VIETNAM! El dolor no ha aflojado, y me cabreo de lo lindo. Porqué esa semana? No puedo estar descansado como hace un tres semanas en el Tri B de Banyoles? Porqué? Y empieza la comida de olla...

Y esa comida de olla... fue de las grandes! Duro hasta... el sábado 15 a las 22:30, hora de descansar para la gran cita. Hasta entonces, ese pequeño dolor que empezó en el tendon de aquiles, terminó apoderandose de todas mis piernas, hasta el punto que el mismo sábado me dolia estar tocando de pies al suelo!!! Moralmente, esa semana me había desmotivado una barbaridad... preguntas y más preguntas... y ninguna respuesta!

Domingo 16, 06:00 AM. TEMAAZOOO de buenos dias!!! Abro la luz, no me levanto. No quiero averiguar en que estado se encuentras mis piernas, no antes de jurarme que pase lo que pase, tiraré como un cabron hasta la meta, aunque me duelan al nadar. Y poco a poco, me incorporo... pero el dolor no aparece; no canto victoria. Decido proseguir segun lo planeado.

Desayuno cachondo con mi referente en el triatlón, Xavi, y con amigo de fin de semana, que a pesar de la distáncia, ser que durará, Lluís. Proseguimos a coger las maletas, y nos vamos a los boxes... buena música en los oídos!

CAQUITA!!! Tras negociar el último giro para encarar las carpas de transición, me entran los nervios de golpe! Cuanta gente coño, y todos parecen buenos... que bicis por dios! Ufff... ese, mira aquel... bua bua... Todo timido, reviso la bici, pongo las Bags Areas, y cagadito cagadito, pasito a pasito, me pongo el neopreno. No hay rastro aún del dolor de piernas; una ténue ilusión empieza a crecer en mi mente!

Para disfrutar del ambiente, vemos salir los pro's... su nombre lo dice todo. Chicas pro's y grupos de edad, policias y bomberos....

LA COMPETICIÓN EN SI.

8:15 AM. ¿ Cómo sóno el buzinazo de salida ? Esa concentración me hace perder los pequeños detalles... Vamos a nadar pezezitos! Descripción rápida: MI MEJOR NATACIÓN EN UN TRIATLÓN! No me perdí en el agua, fuí muy regular y con un buen ritmo, no regalé metros a los contrincantes, y por todo eso... salí muy ilusionado!!! Unos 33' para esos 1900 metros de natación! GO GO GO.

T1 - Bolsa roja o azul... vamos a leer. Run or Bike... Bike? Siiii! Pues al grano. Tiro todo su contenido en el suelo, me quito el neopreno, y me voy vistiendo a consiencia. No me dejado nada en las manos... pues vamos, que la amiga/colaboradora/organizadora Eva me recopila el material, me lo guarda, y me tira fotos!! Muchas grácias!!!

Dónde está mi cabra? Muchas bicis ante mis narices, però a diferencia de otras veces, no dude en ningun moment donde se encontraba. Así que directo a ella. La cogo, corro con ella, la noto con ganas, me subo, y a disfrutar. Justo subirme, veo al frente a Xavi, mi compinche. No me lo creo; o él ha ido fatal, o yo cómo un cohete... pero ya no le vi más el pélo! Cómo tira él, su Felt, y sus pésimas marcas en las piernas :)

Buenas sensaciones; momentos de duda de si iba demasiado rápido o lento... miedo al temido dolor de patas... miedo a que me pasaran por encima los rivales de mi edad. Con cabeza, fui deborando km's, para completar el parcial de bici en 2h 27' para 85 km's oficiales segun mi cuentakm's.

T2 - Busco las bicis en mi sector de grupo de edad. Sólo hay una, y es la del Danés. Coño que bien vamos. Transición, rápida y eficaz. Casco, manguitos, gafas y zapatillas fuera. Material de correr equipado. 46 segundos para eso... vamos a disfrutar al infierno!

Una competición y un entreno, y cómo canvian las sensaciones! Pensava encontrarme con unos primeros km's muerto de piernas, al igual que Banyoles, pero no fue así. Ya no pensava en el futuro, pensava en cada zancada que hacía. Ritmo, ritmo, ritmo! Eso es lo único que queria, que la cadencia funcionase. Controlando cada dorsal que veia, alimentandome y bebiendo regularmente, mis fuerzas no decaían. Me subian cuando alguien me animaba, pero especialmente en la segunda vuelta, al encontrarme con Xavi, el amo y señor de Gerona!!! Que grande eres.

Al km 16 aproximadamente, un muro se tumbo encima mio. Algo no experimentado, fuera de lo normal. No era muscular, ni tema de hidratación, ni psicológico... bueno puede que sí. Una ilusión me cautivo en aquel momento, que me impedia correr concentrado con la cabeza, y ya sólo vizualizava el final. Tras pasar una semana de no dormir, estar agobiado, preocupado por lo que parecia ser una lesión, comiendome el tarro que no acabaria, y ante todo, muy desmotivado... tras 4 horas largas de competición no me habia jodido. Ya estaba, 5 km's y meta... todo un sueño. Así que empezé a desconectar, involuntariamente, y hasta el km 19 todo se me hacía eterno; recordava esa pésima semana....

Y al km 19, con la gente que florecia en cada paso, la añoranza se esfumó. Disfrutando de lo más con el ambiente esos 2 km's, que me encontré en esa famosa nube de gloria. Antes del video de la llegada, aclarar que realize el 1/2 maratón tras el tute citado en 1h 28' y que mi maestro Xavi, ya había llegado... me estaba esperando, y eso me arrencó una lagrimita de los ojos!

Xavi, con los brazos arriba, felicitandome, y poniendome la merecida medalla de FINISHER de la Half Challange Calella 2010 en el cuello... un recuerdo que se guarda en el cajón " para siempre ". Abrazo con mi querida, y reviento de ilusión... toda esa semana con el gran golpe contradictorio final, me desborda de mis limites. PASQUES PER TOT!!!

Llego pensando en el segundo puesto. El primer es el extrangero, en un principio estoy classficado por Ibizia... pero la história de los resultados tiene tregua! Me voy pa' drentro a beber aguita fresca, y me encuentro con Miguel Ángel, un compañero de blog, y ahora un conocido en persona. Un placer compañero!

Ducha caliente, comida de la buena, recogida del material... y ya que estamos, vamos a ver quien me ha ganado en la entrega de premios! La próxima, os arranco las pegatinas!

Y eso, volviendo al tema de los resultados, antes de todo decir el tiempo final: 4h 28'. Los primeros resultados que salieron, aparecía cómo 4t, antes de la ceremonia de premios pregunté al organizador, y me dijo 2nd, y finalmente me gritaron cómo... 1r!!! No entiendo nada, y las listas en internet aún aparezco cómo segundo... pero que ME QUITEN LO BAILAO!

Ahhhh! Y 91 de la general.... Come on!

FINAL CRÓNICA HALF CHALLANGE 2010.

Hoy, no hay agujetas; ahora me toca estudiar durante dos semanas. Cuando tenga tiempo, me dedicaré a poner alguna foto de ese gran fin de semana, de lo que tengo pensado en el futuro y alguna cosilla más va a caer!

Agradecer de todo corazon, vuestro apoyo, el de aquellos que no me conocen pero que gritaban mi nombre tras oirlo de la boca de un conocido, el del corredor que me animaba, el de todos los citados anteriormente, el apoyo y pasciencia de los mios! Muchas grácias a todos!

Un abrazo y os seguiré leyendo en algun kit-kat de codos! Salud y km's.

Èric Pairet

Tema pendent

Diumenge passat uns quants triatletes de la secció varem anar fer als Remences, tot va anar bé accepte el temps, que va fer que els que teníem pensat fer la Llarga ens ho repenséssim i féssim la curta.
Em vaig quedar amb unes ganes que van provocar que a mitja setmana m’inscrivís a les Goges; un company de feina (ROLDI) amb va animar i va dir que em faria de gregari.

Diumenge 16 de maig: Les Goges.
A les 7:30h del matí he quedat amb en Roldi al pavelló de la draga, m’explica com hem de plantejar la cursa, fot una mica de fred, però no em deixa posa les parneres, “només posat els manguitos i prou”; anem a escalfar cap a la creu roja i quan arribem ja està tothom posat; estem al darrera de tot com sempre. Sortim molt ràpid la idea era trobar un grup que ens portés durant tota la cursa fins a Banyoles, anem passant gent molt ràpidament un ritme bastant fort pel meu gust, arribem a Melianta i seguim passant gent, a la baixada de Foncoberta atrapem en Congo, “faig la curta, he sortit a davant de tot i el ritme m’ha destrossat”. A les primeres rampetes de la carretera de Vilavenut sembla que per fi decideix que hem trobat el grup; i així és, ens enganxem amb un grup de 7-8 persones i allà ens quedem, ritme molt bo 33km de mitjana fins a Olot. Seguim atrapant més gent però ara ja a compte gotes; cap Olot tot perfecte, sense rampes a les cames i ben alimentats, al mig del grup i darrera d’un tio com en Rodo (de gros), el temps perfecte amb sol però sense calor, i poc vent.
Arribem a Olot i cap a Santa Pau, pujadeta fins a Can Xel, en Roldi es queda però hem parlat que ens pararíem a l’avituallament de Can Xel, mengem bevem, i estirem una miqueta, tornar-hi fins a Banyoles, aquest cop més solets, només ens acompanyen un parell d’amics seus. A l’Espa hi ha un control de Xip, pq cronometren l’escalada a Rocacorba, ell diu que es torna a parar i jo continuo al meu ritme cap amunt, primers km suaus, ritme lent, però constant, estic sol com un mussol, n’atrapo un parell que estan molt tocats, arribo a la Torre de Pujarnol, “descansillo” i tornem-hi; aquestes rampes ja són més dures i poso el plat petit, de cop “pajaron” les cames deixen de tirar, estic pedalant per no caure, (una castanya de les de veritat); falten 6km per arribar a dalt, a 6km/h vol dir una hora de patiment; I així va ser al cap de 2km en Roldi m’atrapa li dic que jo giro, m’anima un moment i em diu que m’espera a dalt, els dos que havia atrapat a baix que anaven més que tocats, em passen pel costat, i jo quasi ni els veig. Els km estan marcats, falten 5,8km-4,8km-3,8km-2,8km-1,8km-0,8km. Quins 800m, m’he menjat un gel quant he agafat la castanya, però no hi ha manera que noti res de res; aquest 800m són un infern va baixant gent i m’animen ( o no) vinga que només queda una curba, (colla de mentiders), una i un altre i ara una antena i un altre. Per fi arribo, travesso la catifa del xip, trec les cales dels pedals, m’obro de cames i em recolso tot jo al manillar de la bici, em quedo així 5-10min. només noto una mà que m’apreta i em diu que faig nosa, posat una mica més amunt, “no em puc moure”, mi posa ell. Quan aixeco el cap veig en Roldi estirat a terra davant meu, vaig a menjar alguna cosa li dic, arribo a la taula em bec un aquarius i els dic “que teniu per menjar”; només queden bosses de “Xuxers” de l’Aribo; a falta de res més me’n menjo dues. M’estiro al costat d’en Roldi i al cap d’un quart d’hora sense dir ni piu, ens mirem i per vall. Adéu Roldi que m’esperen a casa. Arribo a casa, em dutxo i cap a dinar de festa major; quin dinar: entrants variats, vieires amb salsa de ceps i escamarlans, canelons, ànec a la taronja, vedella amb bolets, sorbet de llimona, flam d’ou i reposteria. (“Mare aquest any t’ha quedat tot boníssim”, quin greu pobre Roldi).

L’any que bé, espero repetir i acompanyat de més triatletes, res de Remences, cap a les GOGES!!!!

Rafel

Ni les onades ni la pluja podran amb nosaltres!!

Ahir 15 de Maig, 8 valents de la secció vam anar a Sant Feliu. Hi havia 3 sortides diferents saparades per una hora més o menys, els absoluts eren els primers de sortir i a la segona sortiem l'ernest, en riera i jo. La tarda va començar amb sol però anaven passant els minuts i cada vegada hi havia més núvols i més negres fins que al final a 15 minuts de donar la nostra sortida es posa a ploure de valent.

16:10 piiiiipp ens donen la sortida per fer els 750m de natació, que mirant els temps suposo que devien ser més. Primers metres forts, per anar buscant un lloc cap a davant. El primer grup, hi havia 4 nedadors que ens treien uns 30 segons al meu grup que era el segon. Fins que a falta de 200m vaig tirar una mica més per no arribar tots junts i em vaig poguer despenjar. Arribo a la T1, vaig 5è, encara plou. Només pensava amb el perill del sector de bici.. tot moll. En i em trec neoprè, poso dorsal casc i cap a pedalar surto a 40 segons del primer grup de 4. Vaig sortir amb l'idea de fer la primera rampa de uns 2km a fondo per agafar un ritme alegre i així va ser, el grup de davant ja s'havia desfet i tothom anava sol, abans d'arribar al final de la primera rampa adelanto un dels de davant, i segueixo tirant cap a buscar els altres, sol, impossible formar grups. De cop va començar a sortir el sol, però la carretera estava ben molla i a les baixades era impossible anar ràpid, molt perillós i apretant els frenos tota l'estona. El circuit de bici un trencacames, puja i baixa i puja i baixa, de cop veig la moto de la policia i ens creuem amb el primer, penso que no deu faltar gaire per girar, unes curves i baixades més i ens creuem amb el 2n i el 3r que ja em treien més de 1 minut. abans de fer el gir de 180 graus m'atrapa un noi que anava sol, intento agafarli la roda però de cop m'agafa rampa al bessó dret, faig una altra pedalada i rampa al bessó esquerra, dos rampes al mateix moment, però decideixo tirar amb la rampa i el mal em va passant. Suposo que no em van agafar per la falta d'entreno. més aviat devia ser pel fred que feia... Tornant cap a Sant feliu m'atrapen 2 més que els intento seguir però prefereixo anar amb prudència i no relliscar a cap curva, ja els atraparé corrent. Arribem T2, una rotonda petita i perillosa amb tota la secció animant, sento per megafonia el meu nom i encara em motivo més, vaig 7è, no trobava el meu lloc i vaig perdre una mica de temps i m'adelanta un altre noi, surto a córrer a 8è. Em trobo bé corrent, poso un ritme fort abans del primer km adelanto un noi, segueixo tirant i adelanto un altre. ens creuem amb en riera, que estava a tope adelantant i recuperant a la gent. Al final última recta l'afició banyolina animant apreto una mica les dents i acabo amb un parcial molt bo, 17:14 a 3:26 el km. Al final acabo 6è del meu grup i 3r de la meva categoria. 17 de 36 en la classificació per clubs. De la general 56, però suposo que si el circuit de bici hagués estat sec, com amb el primer grup, hauria fet molt millor lloc. Per comparar per exemple, el millor del meu grup va fer el parcial 90 amb bici i la triatló del Prat va fer el 2n.
Ara la setmana que ve anem amb en Pau i en sik a LLoret de Mar, a veure si algú més sanima!!!

Ens veiem!

Triadú

Al loro¡¡¡que no estamos tan mal¡¡¡¡

Pipi......bipbip.....bipbip...

..splaf¡¡Mecagoentoloquesemenea......però... ja son les 5?Hòsties ,va una mica mes....nono....aixecat...no....buf. Les 5.05, vinga va, que en sik t'espera. Amb aquest fantàstic inici,començo la crònica del triatló de Sitges, Peró es de llei,recordar la conversa de el dissabte nit.
Rinnng.....rinnnng.....rinnng.....(el meu mòbil sona a telèfon Antic), 689587587425487? quin numero es aquest?Segur que es un tele tienda....Si? digui'm....
Ei German,soc en sik.
Hòsties sik,quin numero mes raro?
Es el de la universitat.Aaaaa.,ok,que pasa?
Demà baixes a Sitges?
Si, per què?

T’acompanyo¡¡¡¡¡així no aniràs sol al teu debut, del tri(com les vedet-tes, jejeejj)
Hòsties¡¡¡¡ de conya¡¡¡.
I així ,va ser com desprès de anar-me'n a dormir,super content, vaig aixecar-me cagant-me en el despertador. Espabila nen que a les 6 tinc de recollir en sik a Girona, una mica de pasta, sense res…un plàtan i apa.

6.15: recollida d’en sik, apa anem cap a Sitges, d’una tirada, sense fer pipi.......passem Barcelona, hem peto el trencant que posa “SITGES” en gros, mecaguntotsgrrrrr……Torna enrere, ara si, arribada a Sitges.
8.15: Apa sik, anem a fer un cafè que aquí encara no han posat ni els “tenderetes”(menció a la competència rac1). Pizzeria massimo, collonut, un pipi, dos, tres…..Crec que els nervis tenen alguna relació amb la meva bufeta…..
8.45: Anem a boxes, ho col·loco tot 2.732 cops, be tot al seu lloc, en sik ja crida, Germannnnnnn¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Anemmmm¡¡¡¡¡ Vaaaaa…..Si, si…. Posem neoprè, ok posem. Semblo una morcilla de Extremadura, bufff…..sik, m’afogu……, sik, m’estira d’aquí…. sik, quina hora es…..Quina paciència en sik.
9.05: Vinga ves a mar i ficar a veure que¡¡ okok, de caps¡¡¡……casi m’afogu, mare de deu que malament tot m’apreta, i les onades son mes grans de lo que es veia al passeig.
9.25:Germannnnn¡¡¡¡¡¡Tornaaaaaaaaa……….la sortidaaaaaa…Ja vinc, ja vinc….si puc.., corro cap a la sortida,en sik hem diu, recorda, posat davant i surt de els primers, ok ok sik davant i dels primers……Darrera a un costat i dels últims, bien german bien¡¡¡¡
9.30:Sortida, primera falsa……MUUUUUUUUAAAAAAAKKKKK¡¡¡¡¡¡Sortida, ara si¡¡¡ de caps, trec el cap i la primera onada a dintre de la boca fins l’esòfag, groacpppsssss. Collons¡¡¡¡ que salada que es l’aigua de mar¡¡¡¡¡ Intento nedar i no puc, ones, i mes ones, el neoprè m’afoga, no hem deixa respirar(ja li deia jo al de la botiga), M’afogo¡¡¡¡¡ angoixa, neguit, hòsties , hòsties…. una presio de el neoprè al clatell que no hem deixa aixecar el cap, tranquil german , tranquil, …….respira, ara, torni, groapsssss, hòsties un-altre glopada…..
La gent ja esta lluny, passo la primera boia, Peró no veig la segona,l a gent esta mes lluny, nervis….hosties, hosties,….aixo pinta malament….

S’apropa una llanxa(creu roja), amb un tri que havia abandonat, Ei, eps, ¡¡¡¡¡vols pujar? I aquí companys/anya, en mig del mar, fins els collons de empassar aigua salada, sense veure ja a ningú, ni l’altre boia com a referencia, li vaig dir……”Si home, m’he aixecat a les 5 de el mati, per anar a fer una volta amb llanxa fins la platja, tira avall” I per nassos els meus, vaig continuar agonicament, fins passar la segona boia, i desprès cap a la platja, rebuda triunfal amb ovació de gala(per que era l’ultim), que no oblidaré en ma vida, i cap a la trancisio, 25 min desprès de sortir a nedar…..buffffffffff.


Vinga, vinga, va, va, va, que lo pitjor ja estar, vinga, okokok, ja vaig sik¡¡¡. Vinga fora xip, fora neoprè, hòsties no puc, posat les sabates de bici, guants, casc, EL XIIIIPPPP¡¡¡¡¡¡ EL XIIIIIP….Hòsties ,merda el xip¡¡¡¡a on es , no el trobo, a dintre el neoprè¡¡¡merda¡¡¡¡¡. Ja esta¡¡¡

Pujo d’un salt a la bici, hem rellisca el peu, no puc posar l’altre, casi hem foto de lloros, aplaudiments, torero¡¡¡¡ torero¡¡¡¡, i apa , a pedalejar, Començo a tirar de conya, molt be de cames, ganes, ràbia, emprenyada, mes ganes, tira, tira, tira….ja veig al penúltim, miro el conta km. 14.30 biennnn..a por ellos que son pocos i cobardes(loquillo), L’agafo, biennn, es posa a Roda…..el deixo tiro, necessito mes km…s’acaben km19.20, anem cap a boxe's córrer, bona trancisio, en sik ja m’espera al principi, tot be, tot be? sisi, ok sik, vinga, vinga, anims, estira el pas, posat recte, molt be molt be. Començo a sentir el carregament de el sobresforç de la bici, Peró sem passa deseguida, primera volta, ja esta casi, xerro amb un que anava en bici, si mira aquí trotando …..Miro de córrer mes, be, be, ja arribo, ja hi soc, passo per meta, biennn. Satisfaccio, emprenyat, enrabiat, content, com es menja això? No se, una experiència nova, nous sentiments, i noves maneres de veure aquest fantàstic esport, molt content, satisfacció…cansament.

Desprès de aquesta parrafada,(si es que algú ha acabat de llegir-la), voldria agrair

A sik: Per la paciència, els ànims i el madrugon.

A Xavier Avellana:per la plantilla de l’estelada, i a la Laura per portármela. Gracies guapa.

A l’equip: Per els ànims i les trucades de suport que tan be venen. Gracies¡¡¡¡

Al Facebook: Ja que serveix de punt de intercanvi d'ànims.


Gracies a tots¡¡¡¡¡ Realment sense vosaltres no hauria pogut fer un triatlo. Moltes gracies, es un orgull poder ser d’aquest equip¡¡¡¡

GERMAN MAS ALIES: NAUTILUS

Lo dels Monegros!...endavant...

Són les 7h20min del matí.

La Laura, en Jordi, en Xicu i un servidor ja estem dins la furgo amb bicis, roba i material de ciclisme, menjar, begudes (alcohòliques i no, per abans o després de la cursa) i fins i tot tendes de càmping "for if the flies" carregades. Sembla que marxem de casa per tres mesos! Col·locar-ho tot dins el maleter no ha estat fàcil, sort que tots plegats tenim certa experiència en la nostra infantesa amb el Tetris.

3h30min de viatge i ja "soms arribats" a Sariñena. Només aparcar, ja ens trobem al costat un parell de Banyolins. Som una plaga!!! Com no podia ser d'una altra manera, només arribar ja causem furor; traiem una taula de 2m, quatre cadires, els "tuperguares" de pasta, els gots, les begudes i... l'ampolla de ratafiaaaaaaa!!! La gent passa per allà i el comentari que més vaig sentir era: "Estos sí que se lo montan bien!" I doncs, què us pensàveu?! Clar que ens ho muntem bé aquí es ve a gaudir de l'esport!

Això sí, a mig dinar tots amb màniga curta i... comença a ploure subtilment. Ai senyor! no hi ha dia que podem encertar el conjunt ciclista sense que ens fotem de fred o ens rostim?! Dinar enllestit, "xarrup" de ratafia fet, anem a buscar un bar, fem coffee i anem als lavabos a treure'ns els nervis de dins el cos (ja ens entenem...).

Falten 3/4 d'hora per començar la cursa, ens hauríem d'anar canviant. Dilema! Què ens posem? Ha plogut, però sembla que ha estat un "amagu"... farà calor amb màniga llarga? passarem fred amb màniga curta? jo no he portat buff per evitar la pols! Tranquils jo porto màscares de cirurgià per a tothom! Agafem CamelBack? Els avituallaments estan bé? n'hi ha gaires? Rodes! Tots les teniu ben inflades? Sí! El dorsal ja us l'heu col·locat a la bici? Sí! Qui es queda les claus de la fugo?... en fi, ja sabem tots la infinitat de preguntes que ens podem fer per decidir com anem a competir! Sembla que ja ho tenim tot? Sí! Ok, doncs vinga una foto i cap a la sortida!
Quina gentada! Hi trobem varis coneguts, un bon grup del C.C. Banyoles...
Nervis, nervis... Fem el nostre crit de guerra? Vinga. Xicu fes-ne un vídeo; 3, 2, 1, acció:

"Triatleta pensa,
neoprè i xip?,
no m'hi guanyo res,
estic disposat a patir,
he fet caca...
A POR ELLOS!!!"

Són les dues de la tarda i es dona la sortida! són les dues i 5 minuts i passem nosaltres per sota la línia de sortida... quin munt de gent!

A partir d'aquí un servidor inicia en solitud el transcurs de 112Km en BTT a soles (tot i estar rodejat d'altres bikers) mentre que la resta de memebres de l'expedició inicien el recorregut junts per acabar-lo també junts.

Segueixo amb l'experiència personal de la cursa, si algun dels tres que vareu anar junts vol afegir-hi la vostra experiència... millor!

Personalment em vaig sentir bastant bé. Tot i que hi havia quatre avituallaments només vaig parar a l'últim (Km 95 +o-) per agafar aigua que se m'havia acabat. Només feia que avançar a gent i molt pocs (potser els podria arribar a comptar amb els dits) m'avançaven a mi. Mitjana de 26Km/h fantàstic nano, estàs com una moto! Pujada? No passa res, fot-li fort que és curteta i després hi haurà baixada. Uoooo quina baixada, "Geronimooooooooo"! Collons quina recta planera, no s'acaba mai, i a sobre amb vent en contra. Quin far de gaudir de l'esport! Massa bé havien anat les coses fins aquest punt. Km. 98 avançant a un company em pregunta quan queda, miro el GPS i... PATAPAM!!! Em rellisca la roda del davant i ja sóc a terra. "Óstias tio, estàs bien?" M'aixeco, "Sí, sí, tranqui", "Te has echo daño?", "Un poco, estoy sangrando de lo lindo", "Puedes seguir?", "Como? Esto no se pregunta llevamos casi 100Km! Yo termino por mis cojones!" Ja estem tots dos en marcha de nou. 30 segons perduts com a molt. Quina ràbia!!! Sort que almenys no m'he trencat res. L'adrenalina de la caiguda m'ajuda a afrontar els últims 15Km amb energia, però... que llargs. Ja veig el poble, ja arribem, m'enganxo a aquest grup que està rodant rapidet, última corba, pancartes Orbea, ja hi som!!! 4h32min Ole, ole, ole!!!

Directa cap a la Creu Roja a que em netegin les ferides. "Bonita ostia te as pegao hijo!" em diu la infermera que em fa les cures. Vaig a buscar la càmera de fotos que vull que els companys tinguin foto i vídeo de la seva arribada.

Arriben. Vídeo, foto, enhorabona nois!!! "Oriol, ja has tornat a caure?", "No me'n parlis Jordi!", "Déu ni do quina patacada!"

Anem a fer una dutxa, uns "fideguays", unes birres, anem al sorteig de la bici Orbea, evidentment no ens toca i... Ara a parar la tenda de càmping? Nois són les 10 del vespre, abans de les dues de la matinada podem estar a casa fent nonetes. Arriem cap a terres gironines? Vinga som-hi!

En Jordi és un crack, va procurar cansar-se el mínim durant la cursa per poder conduir sense adormir-se. Jejejeje! És broma, però el crack va portar-nos fins a casa mentre els altres tres anàvem fent torns ara ronco jo, ara ronques tu, ara ronquem tots dos...

En fi fantàstica experiència per a tots aquells que gaudeixin d'una tirada llarga en BTT, la dificultat del circuit és molt baixa però la satisfacció d'acabar el circuit de 112Km molt gran!
Laura, Jordi, Xicu... merci per una nova gran experiència i fantàstic dia d'esport, amistat i rialles!!!

Oriol Pueyo

Cursa Exel·lent!

La sortida de Banyoles, massa, massa, massa d'hora. Buf! Eren les 6.30 del matí i ens trobàvem davant del Club, per sortir junta amb la caravana dels veterans d'atletisme. Ells eres més de 30, o quasi. De camí cap a l'Escala hem fet parada tècnica a Cornellà del Terri a recollir un altre veterà i a treure un cargol de damunt del capó del cotxe. Es veu que amb la pluja surten i s'enfilen arreu. Aquest ha fet una excursió (definitiva?) des de Banyoles a Cornellà.
Arribàvem a les ruïnes d'Empúries pels volts de les 7.30. Res. Una hora per canviar-nos de roba, fer caqueta i xerrar amb el personal. Molts coneguts.
La cursa ha començat puntualment amb 5 minuts de retard. Els manaies que desfilaven al davant no tenien cap pressa per accelerar el pas de la comitiva. En Figue tenia el mono de fer un bon temps des d'abans de la sortida, i a fe meva que li ha anat molt bé. Jo volia anar de menys a més. Sortir a 4.45 (perquè les sortides sempre són molt atapeïdes) i anar baixant, però en Joan, ha dit que preferia anar a 4.15. La veritat és que hem sortit, gairebé a 4.10, i hem mantingut la mitjana de 4.15 fins al final.
La cursa surt de sota l'ermita de Sant Martí i va en sentit Fata Morgana. Allà fèiem la volta de 180 graus i tornàvem cap a Sant Martí i llavors a veure tot el passeig marítim de l'Escala i Riells. Visita de metge al mercat. Hola, hola, jiji, haha. Moltes parades, però pocs clients, perquè el temps, pluja, pluja i pluja no afluixava. Des de Fata anàvemben xops. De fora. El fetge encara es mantenia serè. Després del port, els maratonians anaven a fer una altra visita al mercat, però els de la mitja visitàvem les casetes de les urbanitzacions que volten la badia. Poca història més: retorn cap a les ruïnes, però encara quedava el millor. L'últim quilòmetre comença amb una ascensió a l'ermita de Sant Martí (grrrr!) que, ara que ja no plovia, era el que faltava per acabar-ho d'adobar.
En Joan ha aprofitat per esprintar. Casum l'olla. Tota la mitja l'he tingut a 50 metres, i ara que ve baixada, se m'escapa. L'arribada, amb molta gent cridant i el marcador del temps, implacable em deia 1h31.
La medalla al coll i, sobre tot, fruita, sucs, galetes i cap a casa.
Els veterans del club han arribat més tard. De fet hauríem de dir les veteranes, perquè hi havia un munt de dones. Aquesta vegada els homes respectius s'han quedat de cangur.
Quique! No t'hem vist. On t'has amagat?

Salut,
Frigu

Una espina clavada...

Hem marxat amb una espina clavada ja que ens han tirat a en Pau a terra quan anava al grup de davant a 500m per acabar el sector de bici En general ha anat bastant bé, molt bon dia, molta gent, moltes noies guapes i lleugeretes de roba,..La sortida a mi particularment no m'ha agradat ja que és d'aquelles que has de córrer 50m per la platja abans de tirar-nos a l'aigua. Al mar molts de cops al principi però ja s'han anat formant grupets. En Pau ha estat el primer dels 3 en sortir en 3ra posició (8'57'', vaja un ritme infernaaaal), després he sortit jo en 13è lloc (9'44'') i en riera (13'00'').
El tema de les transicions crec que tots 3 el portem molt fluix i l'hauriem de treballar, em refereixo a la manera per pujar a la bici, treure neoprè,.. ja que a mi m'ha avançat molta gent aquí i suposo que als altres 2 també.


El sector de bici eren 3 voltes vorejant l'aeroport, un circuit amb moltes rotondes i tothom ha agafat un grupillo. En Pau a un grupet de 6 o 7 que eren els caps de cursa, jo un grupet de 10-12 que erem els perseguidors i en riera una mica més enrrera anava tota l'estona tirant del carro de un grup de 30 més o menys. Ens anavem creuant i les distàncies s'anaven mantenint. fins que a falta de 500m a la sortida de un túnel hi ha hagut una caiguda i jo quan he passat només hi havia en Pau i aquell noi de l'olot, en Nan Oliveras, que aquest ja pot donar per acabada la temporada. En Pau ja us explicarà millor com ha anat la caiguda, però ja hi ha hagut reclamacions i molta gent s'ha queixat i al final crec que han desqualificat al tio aquest, que havia quedat 3r de la general.
La transició de bici a córrer per part meva una altra vegada molt lenta. He començat molt bé a bon ritme, adelantant a força gent, debia anar dels 20 primers i això fins a falta de 1'5km. M'ha vingut un flato molt fort i practicament tenia que anar caminant i així fins a l'arribada intentant perdre el mínim de posicions possibles. En riera el córrer bastant bé, com més estona portava corrent més bé es sentia o sigui que 5km més i ja em tenia jeje.
En general ha anat molt bé, tret d'això de en Pau que per sort ell només s'ha fet rascades i cremades i mala sort també no haver pogut puntuar per clubs perquè segur que haguéssim estat cap a davant! Però així anirem més motivats per la pròxima!!

Noticia

Us l’he penjada perque en NAN dona les gràcies a en Pau de Banyoles….

Pau, recupera’t!! que seràs un GRAN TRIATLETA!!!, però el que vares fer ahir és de GRAN PERSONA!!!

Acabo de sortir de l'hospital de Bellvitge amb el cos fet pols i amb el radi i cúbit trencats. Demà segurament m'operarant. Tot això gràcies a un inepte que se'ns ha creuat amb bici, tirant-me a mi i altres a terra, siguent jo el més perjudicat, sortint volant per sobre de la bici i he anat a xocar amb el cap a la paret, passant-me els de darrera per sobre amb bici. A més, no s'ha preocupat de res pel que ens havia passat. M'he trobat sol, sense poder-me moure, enmig de la carretera i sort d'en Pau del Banyoles que s'ha quedat allà i ha cridat perquè vingues l'ambulància, cosa que d'altres s'han aixecat i han continuat. Sort que han decidit descalificar-lo, però valdria més que li traiessint la llicència, ja que per un improdent com ell m'ha espatllat la temporada, a la qual esperava poder anar als europeus, i ja estava seleccionat per anar a la copa Itàlia el 22 i 23 de maig amb la selecció espanyola. També vull donar les gràcies a tots els companys que s'han preocupat per mi, i han vingut a l'hospital o m'han trucat. (Aleix, Xevi, Joan, Pol, Triatló Castellfollit en ple, Fernando, Carlos, Aaron, Dídac, Carol, Txell,.... i sobretot a en Pau del Banyoles). També vull donar molts ànims al company d'hospital Xavi Baeza, que ha sortit més malparat que jo en una altra caiguda. Espero que et recuperis al més aviat possible! I gràcies Jordi per la companyia que ens hem fet mutuament. Moltes gràcies, i aviat tornaré a donar guerra!!

De: Nan Oliveras Font

Bona setmana a tots!
Triadú