La sortida de Banyoles, massa, massa, massa d'hora. Buf! Eren les 6.30 del matí i ens trobàvem davant del Club, per sortir junta amb la caravana dels veterans d'atletisme. Ells eres més de 30, o quasi. De camí cap a l'Escala hem fet parada tècnica a Cornellà del Terri a recollir un altre veterà i a treure un cargol de damunt del capó del cotxe. Es veu que amb la pluja surten i s'enfilen arreu. Aquest ha fet una excursió (definitiva?) des de Banyoles a Cornellà.
Arribàvem a les ruïnes d'Empúries pels volts de les 7.30. Res. Una hora per canviar-nos de roba, fer caqueta i xerrar amb el personal. Molts coneguts.
La cursa ha començat puntualment amb 5 minuts de retard. Els manaies que desfilaven al davant no tenien cap pressa per accelerar el pas de la comitiva. En Figue tenia el mono de fer un bon temps des d'abans de la sortida, i a fe meva que li ha anat molt bé. Jo volia anar de menys a més. Sortir a 4.45 (perquè les sortides sempre són molt atapeïdes) i anar baixant, però en Joan, ha dit que preferia anar a 4.15. La veritat és que hem sortit, gairebé a 4.10, i hem mantingut la mitjana de 4.15 fins al final.
La cursa surt de sota l'ermita de Sant Martí i va en sentit Fata Morgana. Allà fèiem la volta de 180 graus i tornàvem cap a Sant Martí i llavors a veure tot el passeig marítim de l'Escala i Riells. Visita de metge al mercat. Hola, hola, jiji, haha. Moltes parades, però pocs clients, perquè el temps, pluja, pluja i pluja no afluixava. Des de Fata anàvemben xops. De fora. El fetge encara es mantenia serè. Després del port, els maratonians anaven a fer una altra visita al mercat, però els de la mitja visitàvem les casetes de les urbanitzacions que volten la badia. Poca història més: retorn cap a les ruïnes, però encara quedava el millor. L'últim quilòmetre comença amb una ascensió a l'ermita de Sant Martí (grrrr!) que, ara que ja no plovia, era el que faltava per acabar-ho d'adobar.
En Joan ha aprofitat per esprintar. Casum l'olla. Tota la mitja l'he tingut a 50 metres, i ara que ve baixada, se m'escapa. L'arribada, amb molta gent cridant i el marcador del temps, implacable em deia 1h31.
La medalla al coll i, sobre tot, fruita, sucs, galetes i cap a casa.
Els veterans del club han arribat més tard. De fet hauríem de dir les veteranes, perquè hi havia un munt de dones. Aquesta vegada els homes respectius s'han quedat de cangur.
Quique! No t'hem vist. On t'has amagat?
Salut,
Frigu
Arribàvem a les ruïnes d'Empúries pels volts de les 7.30. Res. Una hora per canviar-nos de roba, fer caqueta i xerrar amb el personal. Molts coneguts.
La cursa ha començat puntualment amb 5 minuts de retard. Els manaies que desfilaven al davant no tenien cap pressa per accelerar el pas de la comitiva. En Figue tenia el mono de fer un bon temps des d'abans de la sortida, i a fe meva que li ha anat molt bé. Jo volia anar de menys a més. Sortir a 4.45 (perquè les sortides sempre són molt atapeïdes) i anar baixant, però en Joan, ha dit que preferia anar a 4.15. La veritat és que hem sortit, gairebé a 4.10, i hem mantingut la mitjana de 4.15 fins al final.
La cursa surt de sota l'ermita de Sant Martí i va en sentit Fata Morgana. Allà fèiem la volta de 180 graus i tornàvem cap a Sant Martí i llavors a veure tot el passeig marítim de l'Escala i Riells. Visita de metge al mercat. Hola, hola, jiji, haha. Moltes parades, però pocs clients, perquè el temps, pluja, pluja i pluja no afluixava. Des de Fata anàvemben xops. De fora. El fetge encara es mantenia serè. Després del port, els maratonians anaven a fer una altra visita al mercat, però els de la mitja visitàvem les casetes de les urbanitzacions que volten la badia. Poca història més: retorn cap a les ruïnes, però encara quedava el millor. L'últim quilòmetre comença amb una ascensió a l'ermita de Sant Martí (grrrr!) que, ara que ja no plovia, era el que faltava per acabar-ho d'adobar.
En Joan ha aprofitat per esprintar. Casum l'olla. Tota la mitja l'he tingut a 50 metres, i ara que ve baixada, se m'escapa. L'arribada, amb molta gent cridant i el marcador del temps, implacable em deia 1h31.
La medalla al coll i, sobre tot, fruita, sucs, galetes i cap a casa.
Els veterans del club han arribat més tard. De fet hauríem de dir les veteranes, perquè hi havia un munt de dones. Aquesta vegada els homes respectius s'han quedat de cangur.
Quique! No t'hem vist. On t'has amagat?
Salut,
Frigu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada