Al loro¡¡¡que no estamos tan mal¡¡¡¡

Pipi......bipbip.....bipbip...

..splaf¡¡Mecagoentoloquesemenea......però... ja son les 5?Hòsties ,va una mica mes....nono....aixecat...no....buf. Les 5.05, vinga va, que en sik t'espera. Amb aquest fantàstic inici,començo la crònica del triatló de Sitges, Peró es de llei,recordar la conversa de el dissabte nit.
Rinnng.....rinnnng.....rinnng.....(el meu mòbil sona a telèfon Antic), 689587587425487? quin numero es aquest?Segur que es un tele tienda....Si? digui'm....
Ei German,soc en sik.
Hòsties sik,quin numero mes raro?
Es el de la universitat.Aaaaa.,ok,que pasa?
Demà baixes a Sitges?
Si, per què?

T’acompanyo¡¡¡¡¡així no aniràs sol al teu debut, del tri(com les vedet-tes, jejeejj)
Hòsties¡¡¡¡ de conya¡¡¡.
I així ,va ser com desprès de anar-me'n a dormir,super content, vaig aixecar-me cagant-me en el despertador. Espabila nen que a les 6 tinc de recollir en sik a Girona, una mica de pasta, sense res…un plàtan i apa.

6.15: recollida d’en sik, apa anem cap a Sitges, d’una tirada, sense fer pipi.......passem Barcelona, hem peto el trencant que posa “SITGES” en gros, mecaguntotsgrrrrr……Torna enrere, ara si, arribada a Sitges.
8.15: Apa sik, anem a fer un cafè que aquí encara no han posat ni els “tenderetes”(menció a la competència rac1). Pizzeria massimo, collonut, un pipi, dos, tres…..Crec que els nervis tenen alguna relació amb la meva bufeta…..
8.45: Anem a boxes, ho col·loco tot 2.732 cops, be tot al seu lloc, en sik ja crida, Germannnnnnn¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Anemmmm¡¡¡¡¡ Vaaaaa…..Si, si…. Posem neoprè, ok posem. Semblo una morcilla de Extremadura, bufff…..sik, m’afogu……, sik, m’estira d’aquí…. sik, quina hora es…..Quina paciència en sik.
9.05: Vinga ves a mar i ficar a veure que¡¡ okok, de caps¡¡¡……casi m’afogu, mare de deu que malament tot m’apreta, i les onades son mes grans de lo que es veia al passeig.
9.25:Germannnnn¡¡¡¡¡¡Tornaaaaaaaaa……….la sortidaaaaaa…Ja vinc, ja vinc….si puc.., corro cap a la sortida,en sik hem diu, recorda, posat davant i surt de els primers, ok ok sik davant i dels primers……Darrera a un costat i dels últims, bien german bien¡¡¡¡
9.30:Sortida, primera falsa……MUUUUUUUUAAAAAAAKKKKK¡¡¡¡¡¡Sortida, ara si¡¡¡ de caps, trec el cap i la primera onada a dintre de la boca fins l’esòfag, groacpppsssss. Collons¡¡¡¡ que salada que es l’aigua de mar¡¡¡¡¡ Intento nedar i no puc, ones, i mes ones, el neoprè m’afoga, no hem deixa respirar(ja li deia jo al de la botiga), M’afogo¡¡¡¡¡ angoixa, neguit, hòsties , hòsties…. una presio de el neoprè al clatell que no hem deixa aixecar el cap, tranquil german , tranquil, …….respira, ara, torni, groapsssss, hòsties un-altre glopada…..
La gent ja esta lluny, passo la primera boia, Peró no veig la segona,l a gent esta mes lluny, nervis….hosties, hosties,….aixo pinta malament….

S’apropa una llanxa(creu roja), amb un tri que havia abandonat, Ei, eps, ¡¡¡¡¡vols pujar? I aquí companys/anya, en mig del mar, fins els collons de empassar aigua salada, sense veure ja a ningú, ni l’altre boia com a referencia, li vaig dir……”Si home, m’he aixecat a les 5 de el mati, per anar a fer una volta amb llanxa fins la platja, tira avall” I per nassos els meus, vaig continuar agonicament, fins passar la segona boia, i desprès cap a la platja, rebuda triunfal amb ovació de gala(per que era l’ultim), que no oblidaré en ma vida, i cap a la trancisio, 25 min desprès de sortir a nedar…..buffffffffff.


Vinga, vinga, va, va, va, que lo pitjor ja estar, vinga, okokok, ja vaig sik¡¡¡. Vinga fora xip, fora neoprè, hòsties no puc, posat les sabates de bici, guants, casc, EL XIIIIPPPP¡¡¡¡¡¡ EL XIIIIIP….Hòsties ,merda el xip¡¡¡¡a on es , no el trobo, a dintre el neoprè¡¡¡merda¡¡¡¡¡. Ja esta¡¡¡

Pujo d’un salt a la bici, hem rellisca el peu, no puc posar l’altre, casi hem foto de lloros, aplaudiments, torero¡¡¡¡ torero¡¡¡¡, i apa , a pedalejar, Començo a tirar de conya, molt be de cames, ganes, ràbia, emprenyada, mes ganes, tira, tira, tira….ja veig al penúltim, miro el conta km. 14.30 biennnn..a por ellos que son pocos i cobardes(loquillo), L’agafo, biennn, es posa a Roda…..el deixo tiro, necessito mes km…s’acaben km19.20, anem cap a boxe's córrer, bona trancisio, en sik ja m’espera al principi, tot be, tot be? sisi, ok sik, vinga, vinga, anims, estira el pas, posat recte, molt be molt be. Començo a sentir el carregament de el sobresforç de la bici, Peró sem passa deseguida, primera volta, ja esta casi, xerro amb un que anava en bici, si mira aquí trotando …..Miro de córrer mes, be, be, ja arribo, ja hi soc, passo per meta, biennn. Satisfaccio, emprenyat, enrabiat, content, com es menja això? No se, una experiència nova, nous sentiments, i noves maneres de veure aquest fantàstic esport, molt content, satisfacció…cansament.

Desprès de aquesta parrafada,(si es que algú ha acabat de llegir-la), voldria agrair

A sik: Per la paciència, els ànims i el madrugon.

A Xavier Avellana:per la plantilla de l’estelada, i a la Laura per portármela. Gracies guapa.

A l’equip: Per els ànims i les trucades de suport que tan be venen. Gracies¡¡¡¡

Al Facebook: Ja que serveix de punt de intercanvi d'ànims.


Gracies a tots¡¡¡¡¡ Realment sense vosaltres no hauria pogut fer un triatlo. Moltes gracies, es un orgull poder ser d’aquest equip¡¡¡¡

GERMAN MAS ALIES: NAUTILUS