Lo dels Monegros!...endavant...

Són les 7h20min del matí.

La Laura, en Jordi, en Xicu i un servidor ja estem dins la furgo amb bicis, roba i material de ciclisme, menjar, begudes (alcohòliques i no, per abans o després de la cursa) i fins i tot tendes de càmping "for if the flies" carregades. Sembla que marxem de casa per tres mesos! Col·locar-ho tot dins el maleter no ha estat fàcil, sort que tots plegats tenim certa experiència en la nostra infantesa amb el Tetris.

3h30min de viatge i ja "soms arribats" a Sariñena. Només aparcar, ja ens trobem al costat un parell de Banyolins. Som una plaga!!! Com no podia ser d'una altra manera, només arribar ja causem furor; traiem una taula de 2m, quatre cadires, els "tuperguares" de pasta, els gots, les begudes i... l'ampolla de ratafiaaaaaaa!!! La gent passa per allà i el comentari que més vaig sentir era: "Estos sí que se lo montan bien!" I doncs, què us pensàveu?! Clar que ens ho muntem bé aquí es ve a gaudir de l'esport!

Això sí, a mig dinar tots amb màniga curta i... comença a ploure subtilment. Ai senyor! no hi ha dia que podem encertar el conjunt ciclista sense que ens fotem de fred o ens rostim?! Dinar enllestit, "xarrup" de ratafia fet, anem a buscar un bar, fem coffee i anem als lavabos a treure'ns els nervis de dins el cos (ja ens entenem...).

Falten 3/4 d'hora per començar la cursa, ens hauríem d'anar canviant. Dilema! Què ens posem? Ha plogut, però sembla que ha estat un "amagu"... farà calor amb màniga llarga? passarem fred amb màniga curta? jo no he portat buff per evitar la pols! Tranquils jo porto màscares de cirurgià per a tothom! Agafem CamelBack? Els avituallaments estan bé? n'hi ha gaires? Rodes! Tots les teniu ben inflades? Sí! El dorsal ja us l'heu col·locat a la bici? Sí! Qui es queda les claus de la fugo?... en fi, ja sabem tots la infinitat de preguntes que ens podem fer per decidir com anem a competir! Sembla que ja ho tenim tot? Sí! Ok, doncs vinga una foto i cap a la sortida!
Quina gentada! Hi trobem varis coneguts, un bon grup del C.C. Banyoles...
Nervis, nervis... Fem el nostre crit de guerra? Vinga. Xicu fes-ne un vídeo; 3, 2, 1, acció:

"Triatleta pensa,
neoprè i xip?,
no m'hi guanyo res,
estic disposat a patir,
he fet caca...
A POR ELLOS!!!"

Són les dues de la tarda i es dona la sortida! són les dues i 5 minuts i passem nosaltres per sota la línia de sortida... quin munt de gent!

A partir d'aquí un servidor inicia en solitud el transcurs de 112Km en BTT a soles (tot i estar rodejat d'altres bikers) mentre que la resta de memebres de l'expedició inicien el recorregut junts per acabar-lo també junts.

Segueixo amb l'experiència personal de la cursa, si algun dels tres que vareu anar junts vol afegir-hi la vostra experiència... millor!

Personalment em vaig sentir bastant bé. Tot i que hi havia quatre avituallaments només vaig parar a l'últim (Km 95 +o-) per agafar aigua que se m'havia acabat. Només feia que avançar a gent i molt pocs (potser els podria arribar a comptar amb els dits) m'avançaven a mi. Mitjana de 26Km/h fantàstic nano, estàs com una moto! Pujada? No passa res, fot-li fort que és curteta i després hi haurà baixada. Uoooo quina baixada, "Geronimooooooooo"! Collons quina recta planera, no s'acaba mai, i a sobre amb vent en contra. Quin far de gaudir de l'esport! Massa bé havien anat les coses fins aquest punt. Km. 98 avançant a un company em pregunta quan queda, miro el GPS i... PATAPAM!!! Em rellisca la roda del davant i ja sóc a terra. "Óstias tio, estàs bien?" M'aixeco, "Sí, sí, tranqui", "Te has echo daño?", "Un poco, estoy sangrando de lo lindo", "Puedes seguir?", "Como? Esto no se pregunta llevamos casi 100Km! Yo termino por mis cojones!" Ja estem tots dos en marcha de nou. 30 segons perduts com a molt. Quina ràbia!!! Sort que almenys no m'he trencat res. L'adrenalina de la caiguda m'ajuda a afrontar els últims 15Km amb energia, però... que llargs. Ja veig el poble, ja arribem, m'enganxo a aquest grup que està rodant rapidet, última corba, pancartes Orbea, ja hi som!!! 4h32min Ole, ole, ole!!!

Directa cap a la Creu Roja a que em netegin les ferides. "Bonita ostia te as pegao hijo!" em diu la infermera que em fa les cures. Vaig a buscar la càmera de fotos que vull que els companys tinguin foto i vídeo de la seva arribada.

Arriben. Vídeo, foto, enhorabona nois!!! "Oriol, ja has tornat a caure?", "No me'n parlis Jordi!", "Déu ni do quina patacada!"

Anem a fer una dutxa, uns "fideguays", unes birres, anem al sorteig de la bici Orbea, evidentment no ens toca i... Ara a parar la tenda de càmping? Nois són les 10 del vespre, abans de les dues de la matinada podem estar a casa fent nonetes. Arriem cap a terres gironines? Vinga som-hi!

En Jordi és un crack, va procurar cansar-se el mínim durant la cursa per poder conduir sense adormir-se. Jejejeje! És broma, però el crack va portar-nos fins a casa mentre els altres tres anàvem fent torns ara ronco jo, ara ronques tu, ara ronquem tots dos...

En fi fantàstica experiència per a tots aquells que gaudeixin d'una tirada llarga en BTT, la dificultat del circuit és molt baixa però la satisfacció d'acabar el circuit de 112Km molt gran!
Laura, Jordi, Xicu... merci per una nova gran experiència i fantàstic dia d'esport, amistat i rialles!!!

Oriol Pueyo