Em vaig quedar amb unes ganes que van provocar que a mitja setmana m’inscrivís a les Goges; un company de feina (ROLDI) amb va animar i va dir que em faria de gregari.
Diumenge 16 de maig: Les Goges.
A les 7:30h del matí he quedat amb en Roldi al pavelló de la draga, m’explica com hem de plantejar la cursa, fot una mica de fred, però no em deixa posa les parneres, “només posat els manguitos i prou”; anem a escalfar cap a la creu roja i quan arribem ja està tothom posat; estem al darrera de tot com sempre. Sortim molt ràpid la idea era trobar un grup que ens portés durant tota la cursa fins a Banyoles, anem passant gent molt ràpidament un ritme bastant fort pel meu gust, arribem a Melianta i seguim passant gent, a la baixada de Foncoberta atrapem en Congo, “faig la curta, he sortit a davant de tot i el ritme m’ha destrossat”. A les primeres rampetes de la carretera de Vilavenut sembla que per fi decideix que hem trobat el grup; i així és, ens enganxem amb un grup de 7-8 persones i allà ens quedem, ritme molt bo 33km de mitjana fins a Olot. Seguim atrapant més gent però ara ja a compte gotes; cap Olot tot perfecte, sense rampes a les cames i ben alimentats, al mig del grup i darrera d’un tio com en Rodo (de gros), el temps perfecte amb sol però sense calor, i poc vent.
Arribem a Olot i cap a Santa Pau, pujadeta fins a Can Xel, en Roldi es queda però hem parlat que ens pararíem a l’avituallament de Can Xel, mengem bevem, i estirem una miqueta, tornar-hi fins a Banyoles, aquest cop més solets, només ens acompanyen un parell d’amics seus. A l’Espa hi ha un control de Xip, pq cronometren l’escalada a Rocacorba, ell diu que es torna a parar i jo continuo al meu ritme cap amunt, primers km suaus, ritme lent, però constant, estic sol com un mussol, n’atrapo un parell que estan molt tocats, arribo a la Torre de Pujarnol, “descansillo” i tornem-hi; aquestes rampes ja són més dures i poso el plat petit, de cop “pajaron” les cames deixen de tirar, estic pedalant per no caure, (una castanya de les de veritat); falten 6km per arribar a dalt, a 6km/h vol dir una hora de patiment; I així va ser al cap de 2km en Roldi m’atrapa li dic que jo giro, m’anima un moment i em diu que m’espera a dalt, els dos que havia atrapat a baix que anaven més que tocats, em passen pel costat, i jo quasi ni els veig. Els km estan marcats, falten 5,8km-4,8km-3,8km-2,8km-1,8km-0,8km. Quins 800m, m’he menjat un gel quant he agafat la castanya, però no hi ha manera que noti res de res; aquest 800m són un infern va baixant gent i m’animen ( o no) vinga que només queda una curba, (colla de mentiders), una i un altre i ara una antena i un altre. Per fi arribo, travesso la catifa del xip, trec les cales dels pedals, m’obro de cames i em recolso tot jo al manillar de la bici, em quedo així 5-10min. només noto una mà que m’apreta i em diu que faig nosa, posat una mica més amunt, “no em puc moure”, mi posa ell. Quan aixeco el cap veig en Roldi estirat a terra davant meu, vaig a menjar alguna cosa li dic, arribo a la taula em bec un aquarius i els dic “que teniu per menjar”; només queden bosses de “Xuxers” de l’Aribo; a falta de res més me’n menjo dues. M’estiro al costat d’en Roldi i al cap d’un quart d’hora sense dir ni piu, ens mirem i per vall. Adéu Roldi que m’esperen a casa. Arribo a casa, em dutxo i cap a dinar de festa major; quin dinar: entrants variats, vieires amb salsa de ceps i escamarlans, canelons, ànec a la taronja, vedella amb bolets, sorbet de llimona, flam d’ou i reposteria. (“Mare aquest any t’ha quedat tot boníssim”, quin greu pobre Roldi).
L’any que bé, espero repetir i acompanyat de més triatletes, res de Remences, cap a les GOGES!!!!
Rafel
Rafel
