Matagalls_Montserrat 2010 objectiu complert

Divendres el mati ja tenia totes les merdetes apunt, que si gels anti-agulletes , pots d'energia, barretes energètiques, etc...

El vespre mateix vaig acabar de preparar la bossa i mentalitzar-me de les "transicions" que faria, no són les mateixes que un triatló es clar jeje. Tenia apunt diferents canvis depenent del temps i temperatura que m'acompanyaria. Acabada la inspecció de la maleta vaig notar que em faltava alguna cosa....(pensant, pensant), ostres!!! els PALS!!!! Tinc comprovat que els pals per muntanya van de nassos si no estàs el 100%, ja que va molt bé per no carregar tant les cames.

L'endema clar tenia que anar a comprar quatre cosetes que faltavan ( entre elles els pals!), a més també i veien el meu pare i la me va germana, i els hi faltaven coses! Per que us feu una idea a la bossa i anava el següent:

-Tres canvis ( dos malles llarges, uns pantalons curts de correr, dos samaretes llarges i 2 de curtes)

-4 parells de mitjons

-3 calçotes

-3 parells de sabates

-1 Tovallola

-1 paravents

-1 Frontal( per suposat imprecindible!!)

-1 parell de pals

-1 guants

-1 Mangitos termics

-1 capsa de compits

-1 paquet de iboprofenos

-1 cinta americana( per si plovia, fer-me un apaño per que no entres aigua els peus, Mc Giver jejeje)

-1 gorra( per el sol jejeej!! )

-1 runyonera de correr ( per que l'ultim tram volia anar lleguer de pes)

-1 maleta petita( per portar tot el cami les coses imprencindibles)

-2 rellotges( el gps no dura gaire i per tant un altre per saber el temps que portava en tot moment)

-1 pulsera EFX ( aquelles per no caure jeje, es necessita tota la ajuda possible jeje)

-5 euros

-El meu movil( imprecindible)

Primer explicar que el meu objectiu aquest any era intentar baixar del temps de l'any passat, pero com que hi havia molts factors que podrien xafar-me això, jo era una mica pessimista i volia acabar-la... L'any anteri vaig fer personalment un bon temps amb 13:30h, tot i els problemes que vaig tenir al genoll i vaig anar una estona sense frontal...

El dissabte m'aixeco i merda merda!!! previsió de mal temps...PLUJA!, ostres amb pluja quina putada , be sino plou gaire encara...pero ja segur que no podre baixar el temps, i esperem que no rellisqui i amb clavi una nata del segle!!!! Be i si plou massa no em deixarant fer-la... ostres!!!!! El problema que hi ha es que estic una mica llempat i quant vull fer algo, dons por ous...ho faig!!

Ja ho tenia tot preparat!!!! Ho volia organitzar amb 3 fases ( transicions jejeje). Primera fase maniga curta, mangitos, malles llarges i motxilla petita. Segona fase maniga llarga, malles llarges(noves) i motxilla petita. Tercera fase maniga curta , pantallons curts i runyonera(spring final rapid!). En cada fase la idea esra també canviar de mitjons, calçotets i si les sabates les tenia molles doncs canviar-les. La cosa estaba clara, havia de sortir genial tot!!! Aixi segur que baixaré de temps amb aquestes supertransicions jejejeej!!

Un cop passat el mati, vaig tornar a repassar la maleta per 5 o 6 vegada. Tot BÉ!!, la maleta es queda al suports que portava; nosaltres som més llest-os que ningú i a part del suport de l'organització, ens acompanyaven uns quants amics, coneguts i familiars. Per donar-nos suport pscicologic, menjar i massatges; desplaçant-se durant tota la cursa. Fent 3 grups ja que anàvem a diferents ritmes.. Una

Primera fase, canvi de roba.

Arribat al suport, ja era fosc (el frontal ja el tenia ences desde l'inici per no perdre temps jejeje), em notava millor comparat amb feia una estona. Encara no hi havia gaire gent ja que era aviat. Un massatge a les cames per relaxar la musculatura (el meu cosi es va quedar parat perque no tenia res garrativat, aixó són els entrenos de triatleta vaig pensar jijiji), em van fer també un vendatge per que no carreges tant el tendo del genoll. Em van comentar que portava una hora menys que l'any passat en aquell punt, no m'ho creia ostres, bé millor!!!!!

Temps de descans i massatge a la meitat del trajecte.

Un iboprofeno ( avitar mes inflamació el genoll) , un donnut ( un dia es un dia jeje), suc de taronge, galetes, fruit secs, i un especial dame caña jeje( estimulant, exitat; tipus redbull però 3 o 4 vegades mes fort, 5h de energia constante, posa). I bé carda un bon pet!! o vaig notar a l'instant... jeje. Canviat de samareta (ara llarga començaba la nit refrescaba) i els mitjons van continuar, ja faltaba només 40 km...res. Be passat aquest suport, les cosas ja es veuren diferent ja portes mes de la meitat , be es como la barrera d'una Marato al km 35, aquest doncs es aproximadament després d'aquest avituallament.

Com que ja quedava poc vaig anar tirant i vaig pensar ostres una hora menys ara per nassos arribo abans!! Bien bien!! Doncs somi!

Bé tot s'ha de dir que abans d'arribar aquest avituallament em vaig perdre 2 cops un per la boira que hi havia, el collons de frontal reflectia amb les gotes i no veis ni a un pam( per lo car que em va sorti aquest frontal el puc llençar!!), no se como no em vaig carda de morros cap cop!!! També com que anava el meu ritme hi havia tramps que no m'enrecordava del camí i no es que estigui molt ben indicat... doncs tenia que esperar-me a veure gent que venia o no al darrera per veure si era correcte o no, per on passaba!!

Estaba ja el km 50 i pocs, notaba que el genoll, estaba alla emprenyant una mica... i vaig pensar que la solució era que si volia tirar tenia que fer alguna cosa i l'unic que podia fer era carregar mes a l'altres i quant patés ja en parlariem, doncs dit i fet ja em veieu fent el subnormal corrent aixerncallat i a ratos trotan amb un cama com un cavall, be tot aixo només a les baixades i el planer, quant venia una pujada era feliç!!! jejeej Que maques les pujades!! jjejeje.

Un cop arribat al km 62, ja es veia a tocar tot!!! Em feia mal però es podia soportar. Ens companys ja m'esperaven per fer-me massatges i veure si necessitava algun cosa. Només un platan i un petit massatge i agafar un iboprofeno per si les mosques. Quedaven 2 suports seus i ja arribavem. Pobres els veia anar de volit ja que no tenien temps ni per descansar...En aquell moments, despres de menjar tantes merdetes per el cami amb els avituallaments de

l'organització, les coses que portava jo i el nostra suport , em van entrar unes ganes de anar el labavo... ostres ara... vaja...bé millor descarregar que sino ho passarem malament i clar... Desvio una mica i tornar-hi jejeje!!

Ja era la recta final, ostres portaba un temps personalment bo. Ja falta poc!! I bé a mig fer pujant rapid trobo un tiu que anaba cascat i ostres li dic que si li falta algú, diu no trankil ja falta poc, pero tinc el genoll cardat no se si arribaré, dic ostres i tant que arribaras!! Mira proba d'anar amb pals ( principiant sense pals esclar, aixo de l'experiencia es un punt), diu ostres si van bé!!, dic clar, per carregar menys les cames van de nasos!!!, mira t'endeixo un i m'entornes a l'arribada, diu nono que son teus!!, dic no tranki jo ja vaig bé( anaba una mica cascat pero fent el cavall podia tirar be jejeje), finalment li vaig deixar un i vaig dir que jo tiraba un mica més.

Ja portava 11:00 hores corrents i costava correr amb lleugeresa... L'ultim tram ja ni parava per que em fessin fregues ni res per l'estil tenia ganes d'arribar a la meta!! I el penúltim control vaig preguntar si havien marcat molt abans que jo i em va dir 160 persones!! Ostres molt be vaig pensar encara serem dels 100 primers! I a vaig de Montserrat encara a negre nit vaig apretar una mica més i adelantar a tot kiski !!! Ja veia l'arribada a tocar i un ultim spring final no fa mal a ningu!! jejeje!!!

Finalment a les 5 i poc de la matinada vaig arribar a dalt de Montserrat amb un bon regust de la cursa!!!

Arribada amb uns ulls d'espant a les 5:30 de mati!

Al final el noi dels pals no va arribar i un familiar seu va pujar a donarmel, tot un detall... Al cap de mitja hora em van venir a buscar i vaig anar a dormir després de una bona pallisa!

Tots el muntanyers us ho recomano!!!

Finalment vaig acaba cap a la posició 100 amb un temps de 12:14h.

Runrun!!

Ernest Roura

Pd: Donar les gracies a tots els que van fer possible que la Cursa fos un exit!! Moltes Gracies!

QUE FER CUAN LES CAMES DIUEN PROU I EL CAP DEMANA MES...............

04.30:Chumba,chumba,chumba....hummmm,quina hora es.......mecagun en la festa major.....zzzzzzzzz.

05.00:Amunnnnt,vinga tots¡¡¡¡oeeeee,oeoeoe.........collonsss amb la festa ........15min mes......tinc son
05.15:Titititititititititi..........+cop de colçes de la dona,aixecat ja,que tens de menjar algo¡¡¡¡Si,si.......ARA,ARA
05.30:Menjant en la solitut de la cuina algo.....pa,pernil,cafe amb llet,bufffffffffffff..........
05.45:Surto al jardi,es de nit......buffff,que collons faig a aquestes hores.......si es de nit¡¡¡¡¡
05.55:Apa anem cap a la bençinera ,que l'abel vindra amb la fragoeta i encara fare tard,i en nat es dels puntuals,i en mane despres crida tambe,collons quina trupe¡¡¡¡06.05:Els moços pasen 3 cops per davant meu mirantme,es normal veuen un tiu amb una btt,una bossa d'esport a la bençinera.....
06.07:Ja son aqui,apa anem a la fragoneta......en mane amb un coixi mig adormit,en nat amb una cara de gos que tira enrera,(coses de la mainada que no el deixen dormir),i l'abel despert com el que mes....deunido quina troupe¡¡¡
I aqui comença la sortida cap a la muntanya,despres de anar a hipervelocitat(apa que no corre l'abel)i castigarnos amb musica maquina a les 6 de el mati¡¡¡¡¡.07.00:Ripoll....ens fotem per direccio prohibida....no anem be,carrer tallat,torna en rera,i a 2 cuarts de 8 tenim de portar les bambes al camio que les puja cap a dalt.....no arribarem a temps..pero no ho dic ..per no liarla mes....
07.15:Arribada a queralbs,be fem tard ,pero una tranquilitat regna a la fragoneta,no pasa resssssssss......o si.
07.20:Sprint amb la bosa cap al cami que porta les boses a la trancisio,mestre¡¡ li preguntem a un de la organitzacio,es lluny la sortida?...noo¡¡¡ aqui al costat ,sortim corrents pujada amunt,i 1km despres trobem la sortida ,collons amb el paio,aqui al costat i jo amb chancles de la dutxa corrents per la carretera,començem be¡¡¡¡
07.30:Despres de deixar les boses corresponents i de recriminar a en nat que podriem aver pujat en bici,en lloc de corrents,que te tela¡¡¡¡grrrrr.....anem a fer lo que ahuriem de haver fet avans,AGAFAR ELS DORSALS¡¡¡
07.40.Anem a recollir els dorsals,i per el rabillo de el ojo,detecto que la gent entrega un paper rectangular,de color rosat,amb una foto en el seu interio,i que posa uns numerus.....hummmmmm,aixo hem sona......HOSTIES¡¡¡¡¡EL D.N.I¡¡¡¡¡.Be ,no hens posem nerviosos,normalitat,davant de tot normalitat Ejem....hola ,soc el dorsal 98,gracies.
Si,si,de res....el dni siusplau....
Hummmm el dni?que feia falta?Itant¡¡¡sense el dni no et puc donar el dorsal...
Es que no he vingut amb el meu cotxe i tal...
Dons ho sento regles son regles i ho posa CLARET a la inscripcio...
Pero vinc de besalu,estic federat,faig un 43,no estic operat de res important,hem fa molta ilusio,siusplau,siusplau,no,li han dit mai que te uns ulls maquisims?quin tallat de cabells tan macu que porta,
Necesito una foto per acreditar que ets tu el que dius que ets....
Una foto?tin fotos meves al movil amb la meva filla ,serveixen?

Foto d'en Mane, baixant a tot drap!! Com les cabres!!!!

Be ,despres d'aquet comentari absurd i tenint en comte lo pesadet que hem vaig posar,insistint 10 llargs minuts,i gracies al comentari de en mane(es que es de besalu)gracies mane¡¡¡.La noia cedeix a la presio,ja que totom miraba i de pesat que vaig ser,va dir,donauli i que s'en vagi ja¡¡¡¡¡
I aixi va ser com corrents ca a la bici a posar dorsals,roba,que ens posem ,que no,fa fred,no en fa,...etc fins i tot l'abel en un moment donat treu un termo i diu,voleu un cafe¡¡¡Kin crakkkkkk,jajjajajaj
08.00:Be potser que sortim cap a munt no?sisi,anem que fem tard....nooooooo...vols dir mane...jajjajaja
PAM¡¡¡¡¡sortida¡¡¡¡i nosaltres.......500m a vall,mecagun corre ¡corre¡.....

En mane ,crida Abel¡,Abel¡,les claus de la furgo que m'he deixat l'ampolla¡¡¡¡Apa unaltre despistat,en nat i l'abel surten a mirar de agafar a la colla que ja eren amunt,jo que espero una estona a en mane,en mane que tira avall,no anem be,no anem be....
Despres d'un parell o tres minuts,decideixo de començar a tirar cap a munt,ja que la foto era,sota l'infable de sortida,un tiu amb la bici,el casc,i que no sortia,.....lamentable...sentia a la gent que deia ,mira aquet no s'ha enterat que han donat el tret de sortida ja,SENYORA QUE SI¡¡¡QUE ESTIC ESPERANT A UN COMPANY¡¡¡¡¡GRRRRR...

Despres de tirar amunt començo a abançar gent,bon ritme,pim,pam,pim,pam(records d'espinning...jejejejej),amint¡¡¡kim1,km2,km3...ei ja soc aqui..HOSTIES MANE¡¡¡QUIN SUSUTO,TIRA TIRA....Jo vaig al meu ritme(que es una cuarta part de el seu...snif,snif)....

Anant pujant ,vaig trovarme gent de tota mena,bicis de paseig,grups que es cridaven entre ells emprenyats,gent petanse de riure,be ,bon rotllo en general,vaig començar a 9km/h,despres8.5km/h,i en algun tram 7km/h....pero be ,reservant per poder correr despres.

Arrivada a boxes,l'organitzacio m'indica a hon deixar la bici,la penjo,agafo el cinturo amb la ampola,les bambes,l'impermeable(obligatori,segons un jutge¡¡),i veig l'avituallament a 50m,trotarem uan mica,agafo acuarius,platan,mes acuarius,i al aixecar el cap,un enuagament,que casi m'afogo al veure la processo de setmana santa de gent que hi havia per la carena amunt,mare de deu¡¡¡¡si semblan una manifestacio de formigues¡¡¡¡

I si,vaig començar a caminar,per que correr no es podia,ni per la gent,n per la pista,ni per la pendent,per que unaltre cosa no,pero la pujada de el puigmal ,PUJA UN COLLO¡¡¡.I amunt anant fent pim ,pam,pim,pam,pedres,lloses,esgraons,mes pedres,mes esgraons,mes lloses,gent que vaixa,gent amb esguinços,començo a veure masa sovint l'elicopter de els bombers,i amunt,amunt ,puja,puja,puja mes.......un repla,buffff,descans,dons no per que per radera t'empentan ,ja es veu el cim,ja hi soc....dons no aquet no es el cim,pero des de aqui es veu el cim de el puigmal,i tambe la processo de formigues.......mare de deu....va amunt pim,pam,pim,pam......fins que ja veiem la creu(no la que porto a sobre no)de el puigmal,i una emocio per dintre et diu ,ok¡¡¡ja hi ets¡¡¡¡de puta mare,va,ja esta fet lo pitjor¡¡¡¡¡¡..............Dons no...allo,no va ser lo pitjor......lo pitjor començaba ara.......

Avituallament a dalt de el puigmal,porro blau acuarius,porro groc aigua......i apa talls de barreta energetica i avall.......Una vaixada que et mores ,els cuadriceps feien palmes,ole,ole ,ole,deu meu,cuan portava 30 min vaixant ja no erem meves les cames ,de cpo un noi que anava davant meu carda un crit,i es queda doplegat al costat,que et pasa?rampa¡¡¡¡rampa¡¡deixam.....okok....hosties tu,200m mes avall ,la cama dreta meva zasssssssss,RAMMMMMPAAAAAAAAA¡¡¡¡YEAAAAAAAA¡¡¡¡¡¡...............Hosties quin mal 10min hem vaig tirar al terra,despres poc a poc començo a caminar,i 15 min mes tard veig la vaixada cap a nuria,despres de creuar el pont,intento trotar una mica mooooolt suaument,sento la cama dreta a punt de fer un altre rampa,i el beso esquerra que casi sem puja,ai mare meva....,arribo a nuria,hi ha gent,totm mira amb cara de sorpres,qui son aquets,d'on dius que vaixan?mare meva estan bojos,i anant fent.

Avituallament:Ep mestre¡¡¡cuan queda per fontalba......uiiiii,no gaire 1h30. mes o menys......bufffffffffff
Despres de uns acuarius,i uns platans,torno a correr,be millo dit ,trotar.I au ,anant fent,corriol,pujada,mes pùjada,mes corrio,mes arrels,mes pedres,mes arrels,mes pedres,buffff i correr poc,mes aviat res.De cop,taxannnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn...a la lejania se divisan los indios¡¡¡¡Osigui les bicis,biennnnn,nomes queda fer una olla inmensa i una recta que semblava que no s'acabava mai,i ja hi era.J a escoltava a unes noies a l'avitualament de fontalva cridant animssss,animsss,(es lo que te arrivar de els ultims,totom t'anima,jejjejeje).

Prendre acuarius a fontalva ,de lo millor que he pres ,fresquet¡¡¡¡Ara que una mica de ratafia amb gel,i si es de besalu¡¡¡¡MILLOR¡¡¡
Agafo la bici i avall.........les cames hem feien figa i vaig optar per no arriscar a la baixada,ja que la pista de pedra desfeta,podia ser perillosa.Finalment despres de trovarme alguns accidentats amb bici,(3 ingresats a la vall d'ebron,i molts amb sguinços....deunido¡¡¡¡)arribo a queralbs.

Buffffffff,quin fart, i aquells segur que ja fa estona que hi son,vaixo cap a la furgoneta,i no.....no hi son,pero les bicis son a dintre........torno a pujar a la placeta i d'enmig de el tumulto..surten les tres floretes,dutxadetes i ben mones¡¡¡¡¡Apa ja podem anar a menjar un bocata......quin trio,i sense deixarme dutxar vam anar no a menjar un bocata pero si a fer una fusta d'enbutits,i un peacho yogurt d'ovella de 250g¡¡¡¡¡Inmens¡¡¡¡¡¡.Despres de el dinar amb amics,tornavem cap a casa amb ganes d'arrivar que ja tocaba.

No voldria tancar aquesta cronica sense fer mencio de la fantastica musica que l'abel te a la furgoneta,amb la que ens va deleitar amb el seu variat repertori,rap agitanat,david cibera,raphael,rocio jurado,los chunguitos,maquina,un intent de posar los pecos,el barrio,i tambe junco¡¡¡Impresionant¡¡¡¡

Moltes gracies a tots per la vostra paciencia ,a qui tingui la moral de llegir-ho tot,la propera mirare de ser mes breu.Gracies i fins la propera¡¡¡¡

German Mas

El MEU PRIMER TRIATLO OLIMPIC DE BANYOLES

AQUEST ESCRIT EL FAIG HORES ABANS DE FER EL MEU PRIMER TRIATLÓ OLÍMPIC,.........ESTIC CAGAT,PER QUE DIR LO CONTRARI,HE REPASSAT LA BOSSA 30 COPS,HE FET UNA LLISTA AMB TOT LO QUE TINDRIA D'EMPORTAR ME,REPASSAT MENTALMENT LES TRANCISIONS,QUE MENJARÉ,QUE NO MENJARÉ,HE INTENTAT DE PENSAR EN EL RECORREGUT,BAIXADES,PUJADES,AQUÍ APRE TARE,AQUÍ AFLUIXARÉ,RESERVARÉ EN AQUEST TRAM ,EN AQUEST TRAM NO,BE....................TOT SOTA LA MIRADA DE LA MEVA DONA,QUE REALMENT ARA VEIG LA PACIÈNCIA QUE TE,PER QUE PORTO UNA SETMANA DE ESTRES,I COM NO ......LA PARELLA ES LA QUE "APECHUGA".
TINC UNA SENSACIÓ RARA,DEU DE SER DE CÓRRER A CASA,EL FET DE FER-HO AQUÍ,CREC QUE SERÀ UN AFEGIT MES PER MIRAR DE APRETAR UNA MIQUETA MES.
NO LI DONARÉ MES VOLTES,LA DONA JA CRIDA QUE FOTI EL FAVOR DE PUJAR A DORMIR.
RES ,JA NO HI HA CONTE ENRERE,DESPRÈS DE REPASSAR LA BOSSA,LA BICI,I ALTRES MENESTERS,MEN VAIG A DORMIR...........SI PUC,JA QUE AMES A MES,DEMÀ TINC 3 ACTUACIONS AL MAT,AL BESALÚ MEDIEVAL¡¡¡¡
DEMÀ CUAN ARRIBI A CASA ,ESCRIURE LES MEVES SENSACIONS I ABEURE COM HA ANAT.MOLTA SORT A TOTS¡¡¡¡

Be,això ja esta fet,no seria honest per la meva part ,explicar coses que no he sentit,per això ,explicaré totes les sensacions que vaig tenir.
Ja el mati va ser complicat,Medieval,actuacions,text,memoritzar,..........Peró tota la estona tenia al cap el tri de Banyoles.Hem deia a mi mateix,tranquil,no passa res,primer lo primer,i desprès ja pensarem en lo altre,Peró res.......en tallaferro ,en realitat era en nautilus medieval trialtleta germanicus.........Per cert..com a nota curiosa i anècdota històrica,voldria compartir amb vosaltres un lligam de la casualitat.Jo en el medieval de Besalú,feia de Comte Tallaferro,explicant la seva historia,vida i mort,dons en Comte Tallaferro,va morir afogat al roine,Cuan anava a fer tractes ,per casar a la seva filla Constança...........i el dissabte cel-lebravem el mil-lenar de la arribada de cordoba de el Comte Tallaferro¡¡¡¡¡¡I Jo tenia de nedar 1500m........ho veieu???tot lliga¡¡¡¡
Desprès de fer l'actuacio,agafo trapaus ,que ja els tenia preparats,i cap a Banyoles,hem vaig cambiar a la pelu(per que?no se...un cop que tenim el club per fer-ho........)i apa cap el box.
Just a la cantonada de el hop,ja veig la trupe,rodo,angel,xavi....etc.Be anem be penso,apa .........som-hi.Icom una família anem tots cap a els box a deixar els trastos.Ja aquí vaig veure que de l'estany a el box............collons¡¡¡¡que lluny¡¡¡¡.......Comencem be.
Retrobada a les portes de el box,que com vas.....cagat¡¡No home no¡¡¡¡Ja veuràs com anirà be.Hem recorden casi tots,crec que fotia una cara d'acollonit,que tirava enrere.
Seguidament processo de setmana santa cap a fer la foto davant de el club......espereu que foto una pixarrada¡¡¡¡¡¡siiiiiiiiiiii....vessssss,vesssssss..........Desprès de pixar(es lo que tenen els nervis),surto i enganxo la foto per els pels¡¡¡¡Collonssssss,espereuuuuuuuu........
i apa,segona processo cap a la sortida de natació,xino xano,que si es lluny,que si mira que ens fan una foto,que si abeure com anirà,jo anire tranquil,diu un,dons jo a entrenar,diu l'altre,hòsties dons jo a.......intentar acabarla¡¡¡¡¡¡¡
que si pum ,que si PM,hòsties,ja hi som,quanta gent¡¡¡¡¡tanssss.......buffffffffff,que es tirin tu....ja hem tirare despres,i les savies parauels de en rodo van ser.mira decals tirar-se i desprès agafes la corxera i avll que fa baixada,i cuan arribis ja hi seras..............recony amb el pitoniso,be be...es Fara lo que es Pedro.Aixeco el cap i veig a la Bunyan una bandereta........petita, petita,petitisima........rodo....aquell puntet petit amb forma de vandera es a hon hem de girar?glups....A dons no se diu ell,no porto ulleres i no veig un piju....jjajjajajj.Despres li pregunto a l,alex.....i diu,nooooooooooo......aquella es la primera........hem d'anar fins la segona i girar..............jajajjajaj.casi hem faig caqueta alla mateix,hostiessss,que collons foto aqui si jo nedo com el meu gos¡¡¡Que cony ,el meu gos neda millor que jo¡¡¡¡¡Be ,despres de fer el jurament de triatleta,amb el presi(versio,crec que es aixi...jajajjaj),ens vam colocar ,Meeeeeeeeeeeeeeecccccccccccc..........hosties merda ja esta aixo,i com les maquines aquelles que poses monedes i cauen a una plataforma que es belluga i una empenta a l'altre,dons igual¡¡¡¡¡veia l'aigua cada com mes a la vora,i mes ,i mes........hosties ja hem toca ,apa que no sigui res que San Toca hem protegeixi......Xoffffffffff.......glu,glu,Trec el cap i vinga,tranquil,anant fent,hem deia a mi mateix,pim ,pam,pim,pam..carai hem trobo prou be,aveure estirarem una mica mes el braç,que estic masa "agarrotat"ara ara,be,be,Hosties el rellotge¡¡¡¡¡no he posat el crono,va es igual,pim ,pam,FLACA¡¡¡hOSTIA EN LA CARA D'UN,QUE CARDES¡¡¡¡¡li dic me cagun en tot futut burru¡¡¡¡continuem,pim pam,un davant meu que anava mes lent,noiiiiiii,deixam pasar,vaaaaaa,que va,dons res hem pasare a l'altre costat de la linea(la que no veig la boya)i cuan hem dono conte hem trobo la motora a sobre meu,noiiiiiiiiiiiiiii,que et desviess...........que es cap alla¡¡¡¡¡Hosties,perdoni senyor jutge o que se jo qui here,com quevaig sobrar,a sobre faig mes metres,grrrrrrrrr.
Cuan portava una estona nedant,veib com hem passen per sobre una marabunta de "cascos amarillos"hosties....els no federats....joderrrr........I la Boia???La badera bermella?Aqui ja la veig.....pero la gent no gira....aquesta es la primera¡¡¡¡encara queda l'altre...hostiessssss.va pim ,pam,pim,pam.Segona boya,siiiiiiii......oleeeeee.oleee....pero la gent no la feia,molts giraven avanç,pero com que jo soc de llei fere la volta a la Boia,apa¡¡pobre pero honrat¡¡¡¡¡
I despres de girar la Boia,enfilo cap a la sortida,que es va fer llarguissssssssimmmmm......i arrivant a la rampa de sortida,rellisco de el peu dreti hem quedo amb la barana entre les cames,mig penjant per el costat dret,mare de deu¡¡¡¡quin ridicul¡¡¡
Apa a correr fins el box que lo pitjor ja ha pasat,i a la sortida de nedar tenia la meva dona cridant (posarem bona cara que no s'espanti)i mes gent que deia german¡¡¡¡¡va¡¡¡¡som-hiiii¡¡¡¡¡Hosties que pasa¡¡¡¡que guay¡¡¡¡¡subidon¡¡¡¡subidon¡¡¡¡¡Realment no se que hi havia però gracies a tots per els anims.......no veia un pijo¡¡¡¡
Arribada a box,camvi pertinent,i apa empenta la bici fins la surtida que una mica mes i hem cardo de morros,i a la sortida de box,veig a la dona d'en varda cridant germannnn¡¡¡¡¡¡i en varda al costat¡¡¡¡oeoeoeoeeeeee,hosties,llagrimetes i tot.penso inmediatament,tranquil que no et pasi com a sitges(veure la cronica,no penso tornar a explicar¡¡¡¡),faig el salt i amunt de la bici ,senva de costat,i la roda de davant es fica en la ranura de el desaigua¡¡¡¡hosties ,hosties,aqui no¡¡¡penso,la trec i la de radera tambe es fica,merda,merda,tira tira,que si has punxat que no sigui aqui en mig,
Començo a tirar,be....anem be...no he punxat,puja de la creu roja....hosties com pùja,pero be,,,,,,baixada de Serinyà,,,,,be,anem be.....recta de Besalú,hummmm.........bueno baixem algun pinyó.......recta de maia......nem fent xino xano....PERÓ ES QUE NO PUC AFEGIR ME A CAP GRUP¡¡¡¡¡trencant de can vila,collons quina calor¡¡¡eps,avituall ament d'aigua,beee......crespia,trannqui,que encara et quede 10km.......JA ESTIC PENSANT EN EL CÓRRER,I ENCARA QUEDA LA PUJADA D'ESPONELLA¡¡¡¡¡¡¡pujada d'esponella..............hosties tu de conya........pero cap grup vaig pasant gent pero no m'hi puc afegir a ningu,merda¡¡¡¡¡¡recta de el pla de martis,beeeee....goita,aqui radera en tinc un ,ara hem fara un retlleu,ja que fot una mica de airet....no pas no....ara ara.....no,no pasa....ara ara.....m'apartare per que pasi,no,no pasa.....vaaaaaa....pasaaaa.....cuan arrivabem a la baixada de la creu roja,hem giro i li dic NOI¡¡¡¡T'AGRADA EL MEU CUL O ES QUE NO PENSES FER EL RELLEU¡¡¡¡¡HOSTIES¡¡¡¡¡la mare que el va....diu que no pot mes,i el tiu s'ha tirat 7km darrera meu,sera.....
Arribada a boxes,crits de gent,molta gent,sento un crit de la meva dona(es que com que sempre hem crida ,ja la conec,xist¡¡¡¡¡)No li puc dir res,hem fotu les bambes,i apa ,trote cochinero i aveure que sera,la realitat es que al km1,vaig tenir un vaixon que casi que plego,i aqui,fins aqui es a hon volia arrivar,estava fotudisim,no se que hem passava,no tirava,no podia mes,calor,descordi nat,gent que et pasa,gent que adelantava(per que caminaven),i cuan ja no podia mes,sento en xavi boix....germaaaaaaaaannnnnnnnn,vaaaaaaaaaaa,tiraaaaaaaaaaa,animmsss,hosties¡¡¡¡subidon¡¡¡amunt va,centrat,esquena recta,agafa ritme,pim,pam,pim,pam...be be ,ara si,ara anem be.,i vaig anant fent fins al 6 que vaig agafar un ritme mes alt,i despres ja veia el ziga-zaga,ija vaig veure clar que arrivaria,tambe per el cami,vaig rebre anims de molta gent,pero ho sento,ara mateix no podria dir de qui,pero moltes gracies a tots¡¡¡¡.A la arrivada,vaig veure en Jordi Sanchez,alias "el presi",que m'esperaba......joder....que be....es d'agrair aquests detalls,moltes gracies.Vam anar amb els altres,eiii,que com ha anat¡¡¡que tal ...veus......ja esta feta¡¡¡¡Magrada aquet grup,hosties,dons si¡¡¡¡Per un novatillu,que la gent te pregunti i s'interesi,cony dons es d'agrair.I be ,fins aqui la cronica de el meu PRIMER TRIATLO OLIMPIC.
CONCLUSIONS:
1-No cal fer càlculs de res ,ja que desprès pot passar cuansevol cosa.
2-Realment s'ha de sortir a disfrutar i no a buscar res,ja que lo que necessites ho portes a dintre.
3-Cada proba es una experiència i com a experiència ,ens ha de servir per evolucionar cap a nous objectius,
4-El triatló es com un ser viu,va creixent i es va fent gran a mida que tu vas avançant,Peró de la mateixa manera no es pot avançar al triatló.
5-Crec que d'ara en davant seguiré les savies paraules d'el fill d'en varda moments avans de tirar me a l'aigua...."Tu Neda,desprès amb bici,i si et queden forces....APRETA A CORRER¡¡¡¡¡¡¡

GRACIES A TOTS,AMIC,COMPANYS,DONA,DONES DE ELS AMICS,FILLS DE ELS AMICS,HOMES DE LES DONES ,MARES DE ELS FILLS DE ELS COMPANYS,DONES DE ELS FILLS DE ELS AMICS DE ELS COMPANYS.....EN FI A TOTS .................MOLTES GRACIES I FINS LA PROPERA¡¡¡¡¡

German Mas

Dissabte un grandíssim repte!! Ironman 2010

Aquest post es per donar el màxim suport els nostres Triatletes, el diumenge 25 realitzant l'IRONMAN de Zurich, que han estat al suficientment valents per anar a complir un dels reptes més importants en el món del Triatló; per no dir un dels reptes més gran en el món de l'esport. Per la superació que comporta una prova tan i tan dura com aquesta! Molta anims desde Catalunya!!!! Per els qui no sapiguen com els hi va una foto de Zurich!!!

Sobretot abans de començar heu de fer el JURAMENT DEL TRIATLETA!!! jeje!!!

Esperem que torneu molt contents del Ironman!!

Vinga ja el teniu aqui!!!! Anims campions!!!!

Triatló de la Vila

Avui hem participat al triatló de Barcelona en Pau, en Riera i jo. Una triatló amb molta gent, 2000 persones i ales 8 del matí, o sigui que a les 7 ja estavem allà. La natació una mica llarga, pels temps que "feiem" els que nedem bé, jo diria que eren uns 900 metres més o menys. T1 no s'acabava mai, llarguíssima, 2000 bicis aparcades.El circuit de bici era per avingudes i carrers amples, 3 voltes al mateix circuit, amb bastants girs de 180º. T2 també molt llarga, tornar a aparcar 2000 bicis. I pel que fa el córrer, 5km vorejant la platja, impossible anar a tope amb el sol i les noies que feien topless, i l'arribada molt maca amb molta gent animant i molts arcs publicitaris i aquestes coses, més semblant a un ironman que no pas a una triatló normal.

Pel que fa als resultats: en Pau ha quedat 7è, en David Triadú 12è i en David Riera, progressant com un campió, ha quedat 29è. En Pau 1r júnior.

Per clubs hem quedat en segon lloc, darrera els de Vo2 i davant el Mataró. O sigui que tenim una copeta, potser hauriem d'inaugurar alguna vitrina de la secció, perquè no serà la primera ;)

David Triadú

Un altre punt important d'aquesta setmana és que uns quants triatletes del Club se'n van a fer IRONMAN de Zurich. La prova tindrà lloc el dia 25 de Juliol.

Resultats Tritaló Popular de Relleus Banyoles 2010

A continuació teniu els resultats del Triatló per relleus!!

Aqui!(pdf resultats finals)

Felicitats a tots els participants!!
Espero que l'any que bé ens tornem a veure!!!
Salut!

En aquest link teniu les fotos del Triatló! (link) esperem que us agradin!

Mapa Triatló Popular

Aqui teniu el mapa dels circuits del Triatló Popular.

El circuit blau correspon a la natació.
El circuit verd correspon al tram de córrer.
El circuit lila/rosa correspon a la BTT.

Cap a Puigcerdà

Diumenge 27 de juny, cap a les set de la tarda, tornant de
Puigcerdà...

- Osti, baixa ple i fort el riu aquest!! Deu portar la nostra suor!!!

Unes hores abans, ens reunim al Club per carregar la furgo d’en Frigu
gran amb les bicis i les bosses. Al final som cinc i no pas sis: En
Frigu, en Pere, en Varda, en Rafel i en Xavi.

Un apunt: fa molta calor a Banyoles...

Cap a la una: Dinem o què? Doncs dinem. Carmanyola assegudets en un
parc infantil, amb un solet que enamora. Comentem que tots en veiem
amb forçes i capacitat suficient per jaure a terra i marcar-nos una
migdiada reglamentària, de les de pijama...però com que es fa tard i
algú ha de puntuar, decidim fer un cafetó i tirar cap amunt.

Un apunt: el solet hi és però es deixa veure algun núvol...

Arribats a Puigcerdà en Rafel comenta dues coses importants:
1.- el darrer km del tram de bici pica fort.
2.- a l’arribada hi ha Donnuts per donar i vendre...

Un apunt, falta una horeta i aquell nuvolet s’ha fet gran, ha fet la
mili i tot i ja és tot un nuvolot...

Box controlat, circuit de natació vist, ordre de sortida vist i
controlat, doncs vinga, som-hi.

Un cop la bici al box, el neoprè posat i tot apuntet ens n’adonem de
tres cosetes:
1.- som tres que ens estrenem en el tema neoprè: en Frigu, en Rafel i
jo mateix.
2.- la cosa cada cop s’enfosqueix més
3.- la cosa cada cop s’enfosquieix més i més.

Doncs vinga, tots drets i enfundats a la sortida i criden els de la
primera sortida (en Frague i en Rafel, dels nostres)

Fem un minut de silenci en memòria d’una persona vinculada al club
triatló Puigcerdà recentment morta (simple però emotiu).

Mentres criden els dorsals de la primera sortida, ja sonen un parell
de trons i cauen un parell de llamps. Comentem amb en Frigu i en Varda
que de fet la tormenta sembla que ve d’allà i de fet nosaltres en bici
anem cap a l’altre costat...comentari que es probarà totalment
gratuït.

Així doncs, es tiren els primers i just quan sona la botzina de
sortida, comença a ploure...
En Pere se’n surt molt bé del tema de l’augua, i en Rafel que
l’acompana a la primera sortida, ens comentarà més tard que el neoprè
l’escanya sense pietat.

Un minut més tard, ens tirem la resta. Com és preceptiu, en Varda i
l’aigua es porten bé. En Frigu ho porta amb una certa dignitat, i jo
em trobo que el neoprè no em deixa respirar amb normalitat, m’apreta
del pit (Sik, merci pel neoprè però em pensava que fèies més caixa,
tiu!!)

Un apunt, l’aigua que cau ja comença a caure amb mala llet. Pica fort
a l’aigua i fa aquelles bombolletes que vistes de fóra són tan
maques...

Trasició 1. Llargueta des de l’aigua fins al box però bé. Evidentment
les sabates estan xopes. Pugem a la bici i aquell km final que
comentava en Rafel ara és inicial, de baixada, i amb la pluja i tot
fot un fred de nassos. Jo tinc molta fred. Em trobo en Frigu i anem
juntents cap a la pujada de 5km direcció Tosses. Fa fred. Tenim en
Varda que el veiem, i més endavant en Pere i en Rafel. Ens creuem al
final de la pujada, i la veritat és que la baixada fa una mica de por.
Plou molt i molt. Fa fred. La visibilitat és molt dolenta. Com que el
circuit fa que ens creuem, tot plegat és un xic estressant per
perillós. Ah, tot comentem el mateix, a la primera corva de
baixada...sorpresa! amb tanta aigua la bici no frena com de costum!!!
De fet cau aigua barregada amb una mica de calamarça (o calamarssa).
Això fa mal. A la cara, als braços, però bé...

De fet, si he sobreviscut a l'atac del neoprè malparit i en Rafel al
del neoprè estranngulador...bé serà molt que no ens en sortim ara!!

Arriba el tram final, aquell km amic d’en Rafel. I sí, es fa dur. En
Pere va endavant, en Rafel també, i en Frigui i jo ens trobem en Varda
a mitja pujada...que no pot canviar el plat!!!!!

- Varda què? Què passa tiu!!
- Res res, el plat que no canvia!! Osti, osti!
- T’ajudem o què?? Necessites alguna cosa??
- No, no...tireu que això no va...
Al final, tira el darrer km amb el plat gran...Es veu que un bon home
que a pluja batent ens estava mirant va i li diu:
- noi, que portes el plat gran!!!
- Sí, sí, ja ho noto ja...li contesta en Varda amablement....

Comencem a córrer doncs...amb setanta tres kilos a cada peu de les
sabates empapades d'aigua.

I ara, ara que ja no és perillós, la tormenta ha passat. Plou i fa
fred, però no diluvia. Només plou una mica. Ai aquest timming!!

Les sabatilles estan empapadíssimes d’aiguia.
Evidentment en el tram de córrer no hi ha massa gent mirant, per no
dir ningú. Tres o quatre tot plegat, que ja és molt. Merci!!

Al final, arribem tots a la meta sense haver pres mal. No hem guanyat,
però ens n’hem sortit amb una certa dignitat.
Ara he vist que hem quedat els 18ens de 22 equips.
En Pere ha lidetat el grupet. Bona feina!!

Un apunt: NO HI HA DONNUTS!! Però hi ha altres coses.

Quan repleguem els trastets per anar a la dutxa no me’n puc estar de
felicitar els organitzadors, que pobres amb el curro que deuen haver
tingut i els xàfec que els ha caigut...ja és mala sort també. Si la
sortida hagués estat a les 13.00 en lloc de a les 15.30H, hauria estat de cine!!

Dutxa calenta, i cap a casa. Tot baixant, passem per algun poblet on
hi passa un riuet molt carregat d’aigua...

- Osti, baixa ple i fort el riu aquest!! Deu portar la nostra suor!!!

Nota: Pianos Frigoler ens ha deixat la furgo. I ha anat de collons.
Merci.

Xavi Boix

Tram BTT del triatló popular de relleus 2010

Per tots els interessats en el II triatló popular de Relleus de Banyoles uns passem el link corresponent al tram de BTT. AQUI

ZARAUTZ: FINISHER OR SURVIVER?

Aquest vici nostre té una part d'esport i una d'aventura i mica en mica et va canviant i forjant a mida que t'hi vas granant.

Alguns dels dies mes durs i sacrificats es transforment amb el temps en algunes de les jornades més mitiques i recordades.

Sabiem que Zarautz seria dur, molt dur, haviem sentit a parlar de les fredes aigües de l'atlàntic i de la rampa final en bici,

"el muro" que no tothom puja a sobre de la bici...

..i així ens vàrem trobar amb la Laura en Jordi I altres cracks gironins (Debas, Xavi, Enric gussi) enxovats en els nostres neoprens, cara al mar de Guetaria.

Splasssshhhh!! aquestes onades son com turons que t'alçen per veure un altre grupet de nedadors remontan la pendent anterior i un segon després perds tota referència enfonsat en una vall marina tan freda que acabo l'ultim Km amb les cames paralitzades per les rampes.

Però la T1 bull d'animació i et puja a la bici com una mà invisible i sense temps per pensar , carretera sinuosa, trencacames que ens porta cap al Km 70 al famós "muro", una rampa criminal, vorejada d' euskadisupporters, atrapo una triatleta i la gent:

"aupa aneska!(noia), arriba aneska!"

i ella: "no puedo, no puedo, dejadme..." i baixa de la bici.

Mes amunt la nostra aneska que no ha posat cap peu a terra: quin crack, vinga Laura! i arribem plegats fins la T2.

I es en aquest punt quan jo havia de plegar, on havia de respectar la meva regla d'or "si no has entrenat la distància no hi vagis", on havia de tenir seny :"no empitjoris la lesió", es aquí on l'esperit del Triatló Zarautz, la seva gent enfervoritzada animant sense descans, cridant el teu nom sense parar es transforma en una trampa que CLAP! es tenca i et poses les vambes pensant "només una mica, només per veure com vaig" i et poses a còrrer un volta i ja la segona i tot i la companya d'en Jordi esdevé mooolt dura i la tercera ("ja només queda una, ara no abandonaràs!") es pura supervivència, arrivada agònica, i al poc començo a tremolar incontroladament per un fred inmens que vé de dins i acabo "enxufat" a un suero per la vena....

... i el dia següent ja recuperat em retrobo pensant, "aquest any m'has guanyat, però ara ja et conec I l'any que vé JA VEURÀS, JA VEURÀS!!!"

Un dels millors triatlons que he fet, al pròxim hi anem tots!

Merci per la companyia Laura i Jordi.

Kike

II Triatló Popular per Relleus de Banyoles 2010

Ja s'ha apropa la Segona edició del Triatló Popular de Relleus de Banyoles!!!!

Per tots els intersats!
Es realitzarà el dia 10 de Juliol a les 17:30 al Parc de la Draga!!!

Per descarregar-vos el diptic cliqueu aquí!

Us hi esperem a TOTS!!!!!

Una altre a la butxaca

Avui ens hem desplaçat fins a Lloret en Pau, en Sik i jo. Era la primera edició d'aquest triatló i a mi m'ha agradat bastant tot, encara que el sector de bici era tot urbà, bastant durillo i força perillós. El millor de tot l'ambient. Podria dir que és el tri sprint més dur dels que he fet fins ara.
La sortida a les 9:30, es tractava de correr uns 50m per la sorra i després els 750m nedant.

Ja desde un bon principi en Pau i jo ens hem anat distanciant de la resta i hem agafat un avantatge de uns 20 segons amb el segon grup. La T1, hem perdut una mica de temps i ens ha atrapat un altre noi i hem format un grupet de 3. Primers metres de les 4 voltes de bici i de cop una rampa de 300m que sense exegerar tenia més de un 10% de desnivell. Tot el circuit puja i baixa i per dins Lloret. Per cert, és divertit anar primer i portar el cotxe de la poli amb les sirenes i tot això. El que no és tant divertit és que ni el mateix cotxe de poli sàpiga el recorregut del circuit, això ens ha fet frenar i en Pau pobre casi torna a caure... Hem acabat la primera volta 1rs, hem tornat a fer la rampa i hem despenjat el noi que portavem, ara només erem en Pau i jo. fins que cap al final de la segona volta ens han avançat 2 corredors (els que han quedat 1r i 2n de la general) i ens hi hem enganxat 1 volta més o menys. Però ens hem tornat a despenjar fins que ens ha tornat a caçar un grup de 2 més que ja els hem aguantat fins al final de tot el circuit de bici.T2 hem sortit 5è i 6è. Teniem que fer 3 voltes al passeig, potser una mica més de 5km. I aquí ens ha avançat un "avi" que anava a fondo que al final ha quedat 3r de la general.
últims metres, ens creuem amb en sik, que encara li quedava una volta i entrem agafats de la mà, així "fent club".
Desde el principi fins al final tota l'estona junts. Al final 6è i 7è, amb el mateix temps i 1r júnior i 1r sub 23.
Pel que fa en sik, no sé res ja que no portava el xip, però també l'ha acabat molt bé!

Ens veiem, bona setmana!

David Triadú

Cronica Half Challange Calella; LEGENDARIUM AGAIN!!!

Qué entendemos cómo competición; el dia D y hora H el qual debemos estar al 120% o todo el recorrido y esfuerzo realizado durante meses para llegar a X? Para mi, són las dos cosas. Por esa razón, no podia faltar en esa crónica la semana anterior a la Half Challange Calella 2010!

Martes 11, 2:35 AM. CALABRAZO!!! Coño que dolor, estaba dormiendo y me levanto cojeando intentado relajarme del susto. Me paso 20' despierto y el dolor persiste... decido ir a dormir.

Pero me levanto a la hora de GOOD MORNING VIETNAM! El dolor no ha aflojado, y me cabreo de lo lindo. Porqué esa semana? No puedo estar descansado como hace un tres semanas en el Tri B de Banyoles? Porqué? Y empieza la comida de olla...

Y esa comida de olla... fue de las grandes! Duro hasta... el sábado 15 a las 22:30, hora de descansar para la gran cita. Hasta entonces, ese pequeño dolor que empezó en el tendon de aquiles, terminó apoderandose de todas mis piernas, hasta el punto que el mismo sábado me dolia estar tocando de pies al suelo!!! Moralmente, esa semana me había desmotivado una barbaridad... preguntas y más preguntas... y ninguna respuesta!

Domingo 16, 06:00 AM. TEMAAZOOO de buenos dias!!! Abro la luz, no me levanto. No quiero averiguar en que estado se encuentras mis piernas, no antes de jurarme que pase lo que pase, tiraré como un cabron hasta la meta, aunque me duelan al nadar. Y poco a poco, me incorporo... pero el dolor no aparece; no canto victoria. Decido proseguir segun lo planeado.

Desayuno cachondo con mi referente en el triatlón, Xavi, y con amigo de fin de semana, que a pesar de la distáncia, ser que durará, Lluís. Proseguimos a coger las maletas, y nos vamos a los boxes... buena música en los oídos!

CAQUITA!!! Tras negociar el último giro para encarar las carpas de transición, me entran los nervios de golpe! Cuanta gente coño, y todos parecen buenos... que bicis por dios! Ufff... ese, mira aquel... bua bua... Todo timido, reviso la bici, pongo las Bags Areas, y cagadito cagadito, pasito a pasito, me pongo el neopreno. No hay rastro aún del dolor de piernas; una ténue ilusión empieza a crecer en mi mente!

Para disfrutar del ambiente, vemos salir los pro's... su nombre lo dice todo. Chicas pro's y grupos de edad, policias y bomberos....

LA COMPETICIÓN EN SI.

8:15 AM. ¿ Cómo sóno el buzinazo de salida ? Esa concentración me hace perder los pequeños detalles... Vamos a nadar pezezitos! Descripción rápida: MI MEJOR NATACIÓN EN UN TRIATLÓN! No me perdí en el agua, fuí muy regular y con un buen ritmo, no regalé metros a los contrincantes, y por todo eso... salí muy ilusionado!!! Unos 33' para esos 1900 metros de natación! GO GO GO.

T1 - Bolsa roja o azul... vamos a leer. Run or Bike... Bike? Siiii! Pues al grano. Tiro todo su contenido en el suelo, me quito el neopreno, y me voy vistiendo a consiencia. No me dejado nada en las manos... pues vamos, que la amiga/colaboradora/organizadora Eva me recopila el material, me lo guarda, y me tira fotos!! Muchas grácias!!!

Dónde está mi cabra? Muchas bicis ante mis narices, però a diferencia de otras veces, no dude en ningun moment donde se encontraba. Así que directo a ella. La cogo, corro con ella, la noto con ganas, me subo, y a disfrutar. Justo subirme, veo al frente a Xavi, mi compinche. No me lo creo; o él ha ido fatal, o yo cómo un cohete... pero ya no le vi más el pélo! Cómo tira él, su Felt, y sus pésimas marcas en las piernas :)

Buenas sensaciones; momentos de duda de si iba demasiado rápido o lento... miedo al temido dolor de patas... miedo a que me pasaran por encima los rivales de mi edad. Con cabeza, fui deborando km's, para completar el parcial de bici en 2h 27' para 85 km's oficiales segun mi cuentakm's.

T2 - Busco las bicis en mi sector de grupo de edad. Sólo hay una, y es la del Danés. Coño que bien vamos. Transición, rápida y eficaz. Casco, manguitos, gafas y zapatillas fuera. Material de correr equipado. 46 segundos para eso... vamos a disfrutar al infierno!

Una competición y un entreno, y cómo canvian las sensaciones! Pensava encontrarme con unos primeros km's muerto de piernas, al igual que Banyoles, pero no fue así. Ya no pensava en el futuro, pensava en cada zancada que hacía. Ritmo, ritmo, ritmo! Eso es lo único que queria, que la cadencia funcionase. Controlando cada dorsal que veia, alimentandome y bebiendo regularmente, mis fuerzas no decaían. Me subian cuando alguien me animaba, pero especialmente en la segunda vuelta, al encontrarme con Xavi, el amo y señor de Gerona!!! Que grande eres.

Al km 16 aproximadamente, un muro se tumbo encima mio. Algo no experimentado, fuera de lo normal. No era muscular, ni tema de hidratación, ni psicológico... bueno puede que sí. Una ilusión me cautivo en aquel momento, que me impedia correr concentrado con la cabeza, y ya sólo vizualizava el final. Tras pasar una semana de no dormir, estar agobiado, preocupado por lo que parecia ser una lesión, comiendome el tarro que no acabaria, y ante todo, muy desmotivado... tras 4 horas largas de competición no me habia jodido. Ya estaba, 5 km's y meta... todo un sueño. Así que empezé a desconectar, involuntariamente, y hasta el km 19 todo se me hacía eterno; recordava esa pésima semana....

Y al km 19, con la gente que florecia en cada paso, la añoranza se esfumó. Disfrutando de lo más con el ambiente esos 2 km's, que me encontré en esa famosa nube de gloria. Antes del video de la llegada, aclarar que realize el 1/2 maratón tras el tute citado en 1h 28' y que mi maestro Xavi, ya había llegado... me estaba esperando, y eso me arrencó una lagrimita de los ojos!

Xavi, con los brazos arriba, felicitandome, y poniendome la merecida medalla de FINISHER de la Half Challange Calella 2010 en el cuello... un recuerdo que se guarda en el cajón " para siempre ". Abrazo con mi querida, y reviento de ilusión... toda esa semana con el gran golpe contradictorio final, me desborda de mis limites. PASQUES PER TOT!!!

Llego pensando en el segundo puesto. El primer es el extrangero, en un principio estoy classficado por Ibizia... pero la história de los resultados tiene tregua! Me voy pa' drentro a beber aguita fresca, y me encuentro con Miguel Ángel, un compañero de blog, y ahora un conocido en persona. Un placer compañero!

Ducha caliente, comida de la buena, recogida del material... y ya que estamos, vamos a ver quien me ha ganado en la entrega de premios! La próxima, os arranco las pegatinas!

Y eso, volviendo al tema de los resultados, antes de todo decir el tiempo final: 4h 28'. Los primeros resultados que salieron, aparecía cómo 4t, antes de la ceremonia de premios pregunté al organizador, y me dijo 2nd, y finalmente me gritaron cómo... 1r!!! No entiendo nada, y las listas en internet aún aparezco cómo segundo... pero que ME QUITEN LO BAILAO!

Ahhhh! Y 91 de la general.... Come on!

FINAL CRÓNICA HALF CHALLANGE 2010.

Hoy, no hay agujetas; ahora me toca estudiar durante dos semanas. Cuando tenga tiempo, me dedicaré a poner alguna foto de ese gran fin de semana, de lo que tengo pensado en el futuro y alguna cosilla más va a caer!

Agradecer de todo corazon, vuestro apoyo, el de aquellos que no me conocen pero que gritaban mi nombre tras oirlo de la boca de un conocido, el del corredor que me animaba, el de todos los citados anteriormente, el apoyo y pasciencia de los mios! Muchas grácias a todos!

Un abrazo y os seguiré leyendo en algun kit-kat de codos! Salud y km's.

Èric Pairet

Tema pendent

Diumenge passat uns quants triatletes de la secció varem anar fer als Remences, tot va anar bé accepte el temps, que va fer que els que teníem pensat fer la Llarga ens ho repenséssim i féssim la curta.
Em vaig quedar amb unes ganes que van provocar que a mitja setmana m’inscrivís a les Goges; un company de feina (ROLDI) amb va animar i va dir que em faria de gregari.

Diumenge 16 de maig: Les Goges.
A les 7:30h del matí he quedat amb en Roldi al pavelló de la draga, m’explica com hem de plantejar la cursa, fot una mica de fred, però no em deixa posa les parneres, “només posat els manguitos i prou”; anem a escalfar cap a la creu roja i quan arribem ja està tothom posat; estem al darrera de tot com sempre. Sortim molt ràpid la idea era trobar un grup que ens portés durant tota la cursa fins a Banyoles, anem passant gent molt ràpidament un ritme bastant fort pel meu gust, arribem a Melianta i seguim passant gent, a la baixada de Foncoberta atrapem en Congo, “faig la curta, he sortit a davant de tot i el ritme m’ha destrossat”. A les primeres rampetes de la carretera de Vilavenut sembla que per fi decideix que hem trobat el grup; i així és, ens enganxem amb un grup de 7-8 persones i allà ens quedem, ritme molt bo 33km de mitjana fins a Olot. Seguim atrapant més gent però ara ja a compte gotes; cap Olot tot perfecte, sense rampes a les cames i ben alimentats, al mig del grup i darrera d’un tio com en Rodo (de gros), el temps perfecte amb sol però sense calor, i poc vent.
Arribem a Olot i cap a Santa Pau, pujadeta fins a Can Xel, en Roldi es queda però hem parlat que ens pararíem a l’avituallament de Can Xel, mengem bevem, i estirem una miqueta, tornar-hi fins a Banyoles, aquest cop més solets, només ens acompanyen un parell d’amics seus. A l’Espa hi ha un control de Xip, pq cronometren l’escalada a Rocacorba, ell diu que es torna a parar i jo continuo al meu ritme cap amunt, primers km suaus, ritme lent, però constant, estic sol com un mussol, n’atrapo un parell que estan molt tocats, arribo a la Torre de Pujarnol, “descansillo” i tornem-hi; aquestes rampes ja són més dures i poso el plat petit, de cop “pajaron” les cames deixen de tirar, estic pedalant per no caure, (una castanya de les de veritat); falten 6km per arribar a dalt, a 6km/h vol dir una hora de patiment; I així va ser al cap de 2km en Roldi m’atrapa li dic que jo giro, m’anima un moment i em diu que m’espera a dalt, els dos que havia atrapat a baix que anaven més que tocats, em passen pel costat, i jo quasi ni els veig. Els km estan marcats, falten 5,8km-4,8km-3,8km-2,8km-1,8km-0,8km. Quins 800m, m’he menjat un gel quant he agafat la castanya, però no hi ha manera que noti res de res; aquest 800m són un infern va baixant gent i m’animen ( o no) vinga que només queda una curba, (colla de mentiders), una i un altre i ara una antena i un altre. Per fi arribo, travesso la catifa del xip, trec les cales dels pedals, m’obro de cames i em recolso tot jo al manillar de la bici, em quedo així 5-10min. només noto una mà que m’apreta i em diu que faig nosa, posat una mica més amunt, “no em puc moure”, mi posa ell. Quan aixeco el cap veig en Roldi estirat a terra davant meu, vaig a menjar alguna cosa li dic, arribo a la taula em bec un aquarius i els dic “que teniu per menjar”; només queden bosses de “Xuxers” de l’Aribo; a falta de res més me’n menjo dues. M’estiro al costat d’en Roldi i al cap d’un quart d’hora sense dir ni piu, ens mirem i per vall. Adéu Roldi que m’esperen a casa. Arribo a casa, em dutxo i cap a dinar de festa major; quin dinar: entrants variats, vieires amb salsa de ceps i escamarlans, canelons, ànec a la taronja, vedella amb bolets, sorbet de llimona, flam d’ou i reposteria. (“Mare aquest any t’ha quedat tot boníssim”, quin greu pobre Roldi).

L’any que bé, espero repetir i acompanyat de més triatletes, res de Remences, cap a les GOGES!!!!

Rafel

Ni les onades ni la pluja podran amb nosaltres!!

Ahir 15 de Maig, 8 valents de la secció vam anar a Sant Feliu. Hi havia 3 sortides diferents saparades per una hora més o menys, els absoluts eren els primers de sortir i a la segona sortiem l'ernest, en riera i jo. La tarda va començar amb sol però anaven passant els minuts i cada vegada hi havia més núvols i més negres fins que al final a 15 minuts de donar la nostra sortida es posa a ploure de valent.

16:10 piiiiipp ens donen la sortida per fer els 750m de natació, que mirant els temps suposo que devien ser més. Primers metres forts, per anar buscant un lloc cap a davant. El primer grup, hi havia 4 nedadors que ens treien uns 30 segons al meu grup que era el segon. Fins que a falta de 200m vaig tirar una mica més per no arribar tots junts i em vaig poguer despenjar. Arribo a la T1, vaig 5è, encara plou. Només pensava amb el perill del sector de bici.. tot moll. En i em trec neoprè, poso dorsal casc i cap a pedalar surto a 40 segons del primer grup de 4. Vaig sortir amb l'idea de fer la primera rampa de uns 2km a fondo per agafar un ritme alegre i així va ser, el grup de davant ja s'havia desfet i tothom anava sol, abans d'arribar al final de la primera rampa adelanto un dels de davant, i segueixo tirant cap a buscar els altres, sol, impossible formar grups. De cop va començar a sortir el sol, però la carretera estava ben molla i a les baixades era impossible anar ràpid, molt perillós i apretant els frenos tota l'estona. El circuit de bici un trencacames, puja i baixa i puja i baixa, de cop veig la moto de la policia i ens creuem amb el primer, penso que no deu faltar gaire per girar, unes curves i baixades més i ens creuem amb el 2n i el 3r que ja em treien més de 1 minut. abans de fer el gir de 180 graus m'atrapa un noi que anava sol, intento agafarli la roda però de cop m'agafa rampa al bessó dret, faig una altra pedalada i rampa al bessó esquerra, dos rampes al mateix moment, però decideixo tirar amb la rampa i el mal em va passant. Suposo que no em van agafar per la falta d'entreno. més aviat devia ser pel fred que feia... Tornant cap a Sant feliu m'atrapen 2 més que els intento seguir però prefereixo anar amb prudència i no relliscar a cap curva, ja els atraparé corrent. Arribem T2, una rotonda petita i perillosa amb tota la secció animant, sento per megafonia el meu nom i encara em motivo més, vaig 7è, no trobava el meu lloc i vaig perdre una mica de temps i m'adelanta un altre noi, surto a córrer a 8è. Em trobo bé corrent, poso un ritme fort abans del primer km adelanto un noi, segueixo tirant i adelanto un altre. ens creuem amb en riera, que estava a tope adelantant i recuperant a la gent. Al final última recta l'afició banyolina animant apreto una mica les dents i acabo amb un parcial molt bo, 17:14 a 3:26 el km. Al final acabo 6è del meu grup i 3r de la meva categoria. 17 de 36 en la classificació per clubs. De la general 56, però suposo que si el circuit de bici hagués estat sec, com amb el primer grup, hauria fet molt millor lloc. Per comparar per exemple, el millor del meu grup va fer el parcial 90 amb bici i la triatló del Prat va fer el 2n.
Ara la setmana que ve anem amb en Pau i en sik a LLoret de Mar, a veure si algú més sanima!!!

Ens veiem!

Triadú

Al loro¡¡¡que no estamos tan mal¡¡¡¡

Pipi......bipbip.....bipbip...

..splaf¡¡Mecagoentoloquesemenea......però... ja son les 5?Hòsties ,va una mica mes....nono....aixecat...no....buf. Les 5.05, vinga va, que en sik t'espera. Amb aquest fantàstic inici,començo la crònica del triatló de Sitges, Peró es de llei,recordar la conversa de el dissabte nit.
Rinnng.....rinnnng.....rinnng.....(el meu mòbil sona a telèfon Antic), 689587587425487? quin numero es aquest?Segur que es un tele tienda....Si? digui'm....
Ei German,soc en sik.
Hòsties sik,quin numero mes raro?
Es el de la universitat.Aaaaa.,ok,que pasa?
Demà baixes a Sitges?
Si, per què?

T’acompanyo¡¡¡¡¡així no aniràs sol al teu debut, del tri(com les vedet-tes, jejeejj)
Hòsties¡¡¡¡ de conya¡¡¡.
I així ,va ser com desprès de anar-me'n a dormir,super content, vaig aixecar-me cagant-me en el despertador. Espabila nen que a les 6 tinc de recollir en sik a Girona, una mica de pasta, sense res…un plàtan i apa.

6.15: recollida d’en sik, apa anem cap a Sitges, d’una tirada, sense fer pipi.......passem Barcelona, hem peto el trencant que posa “SITGES” en gros, mecaguntotsgrrrrr……Torna enrere, ara si, arribada a Sitges.
8.15: Apa sik, anem a fer un cafè que aquí encara no han posat ni els “tenderetes”(menció a la competència rac1). Pizzeria massimo, collonut, un pipi, dos, tres…..Crec que els nervis tenen alguna relació amb la meva bufeta…..
8.45: Anem a boxes, ho col·loco tot 2.732 cops, be tot al seu lloc, en sik ja crida, Germannnnnnn¡¡¡¡¡¡¡¡¡ Anemmmm¡¡¡¡¡ Vaaaaa…..Si, si…. Posem neoprè, ok posem. Semblo una morcilla de Extremadura, bufff…..sik, m’afogu……, sik, m’estira d’aquí…. sik, quina hora es…..Quina paciència en sik.
9.05: Vinga ves a mar i ficar a veure que¡¡ okok, de caps¡¡¡……casi m’afogu, mare de deu que malament tot m’apreta, i les onades son mes grans de lo que es veia al passeig.
9.25:Germannnnn¡¡¡¡¡¡Tornaaaaaaaaa……….la sortidaaaaaa…Ja vinc, ja vinc….si puc.., corro cap a la sortida,en sik hem diu, recorda, posat davant i surt de els primers, ok ok sik davant i dels primers……Darrera a un costat i dels últims, bien german bien¡¡¡¡
9.30:Sortida, primera falsa……MUUUUUUUUAAAAAAAKKKKK¡¡¡¡¡¡Sortida, ara si¡¡¡ de caps, trec el cap i la primera onada a dintre de la boca fins l’esòfag, groacpppsssss. Collons¡¡¡¡ que salada que es l’aigua de mar¡¡¡¡¡ Intento nedar i no puc, ones, i mes ones, el neoprè m’afoga, no hem deixa respirar(ja li deia jo al de la botiga), M’afogo¡¡¡¡¡ angoixa, neguit, hòsties , hòsties…. una presio de el neoprè al clatell que no hem deixa aixecar el cap, tranquil german , tranquil, …….respira, ara, torni, groapsssss, hòsties un-altre glopada…..
La gent ja esta lluny, passo la primera boia, Peró no veig la segona,l a gent esta mes lluny, nervis….hosties, hosties,….aixo pinta malament….

S’apropa una llanxa(creu roja), amb un tri que havia abandonat, Ei, eps, ¡¡¡¡¡vols pujar? I aquí companys/anya, en mig del mar, fins els collons de empassar aigua salada, sense veure ja a ningú, ni l’altre boia com a referencia, li vaig dir……”Si home, m’he aixecat a les 5 de el mati, per anar a fer una volta amb llanxa fins la platja, tira avall” I per nassos els meus, vaig continuar agonicament, fins passar la segona boia, i desprès cap a la platja, rebuda triunfal amb ovació de gala(per que era l’ultim), que no oblidaré en ma vida, i cap a la trancisio, 25 min desprès de sortir a nedar…..buffffffffff.


Vinga, vinga, va, va, va, que lo pitjor ja estar, vinga, okokok, ja vaig sik¡¡¡. Vinga fora xip, fora neoprè, hòsties no puc, posat les sabates de bici, guants, casc, EL XIIIIPPPP¡¡¡¡¡¡ EL XIIIIIP….Hòsties ,merda el xip¡¡¡¡a on es , no el trobo, a dintre el neoprè¡¡¡merda¡¡¡¡¡. Ja esta¡¡¡

Pujo d’un salt a la bici, hem rellisca el peu, no puc posar l’altre, casi hem foto de lloros, aplaudiments, torero¡¡¡¡ torero¡¡¡¡, i apa , a pedalejar, Començo a tirar de conya, molt be de cames, ganes, ràbia, emprenyada, mes ganes, tira, tira, tira….ja veig al penúltim, miro el conta km. 14.30 biennnn..a por ellos que son pocos i cobardes(loquillo), L’agafo, biennn, es posa a Roda…..el deixo tiro, necessito mes km…s’acaben km19.20, anem cap a boxe's córrer, bona trancisio, en sik ja m’espera al principi, tot be, tot be? sisi, ok sik, vinga, vinga, anims, estira el pas, posat recte, molt be molt be. Començo a sentir el carregament de el sobresforç de la bici, Peró sem passa deseguida, primera volta, ja esta casi, xerro amb un que anava en bici, si mira aquí trotando …..Miro de córrer mes, be, be, ja arribo, ja hi soc, passo per meta, biennn. Satisfaccio, emprenyat, enrabiat, content, com es menja això? No se, una experiència nova, nous sentiments, i noves maneres de veure aquest fantàstic esport, molt content, satisfacció…cansament.

Desprès de aquesta parrafada,(si es que algú ha acabat de llegir-la), voldria agrair

A sik: Per la paciència, els ànims i el madrugon.

A Xavier Avellana:per la plantilla de l’estelada, i a la Laura per portármela. Gracies guapa.

A l’equip: Per els ànims i les trucades de suport que tan be venen. Gracies¡¡¡¡

Al Facebook: Ja que serveix de punt de intercanvi d'ànims.


Gracies a tots¡¡¡¡¡ Realment sense vosaltres no hauria pogut fer un triatlo. Moltes gracies, es un orgull poder ser d’aquest equip¡¡¡¡

GERMAN MAS ALIES: NAUTILUS

Lo dels Monegros!...endavant...

Són les 7h20min del matí.

La Laura, en Jordi, en Xicu i un servidor ja estem dins la furgo amb bicis, roba i material de ciclisme, menjar, begudes (alcohòliques i no, per abans o després de la cursa) i fins i tot tendes de càmping "for if the flies" carregades. Sembla que marxem de casa per tres mesos! Col·locar-ho tot dins el maleter no ha estat fàcil, sort que tots plegats tenim certa experiència en la nostra infantesa amb el Tetris.

3h30min de viatge i ja "soms arribats" a Sariñena. Només aparcar, ja ens trobem al costat un parell de Banyolins. Som una plaga!!! Com no podia ser d'una altra manera, només arribar ja causem furor; traiem una taula de 2m, quatre cadires, els "tuperguares" de pasta, els gots, les begudes i... l'ampolla de ratafiaaaaaaa!!! La gent passa per allà i el comentari que més vaig sentir era: "Estos sí que se lo montan bien!" I doncs, què us pensàveu?! Clar que ens ho muntem bé aquí es ve a gaudir de l'esport!

Això sí, a mig dinar tots amb màniga curta i... comença a ploure subtilment. Ai senyor! no hi ha dia que podem encertar el conjunt ciclista sense que ens fotem de fred o ens rostim?! Dinar enllestit, "xarrup" de ratafia fet, anem a buscar un bar, fem coffee i anem als lavabos a treure'ns els nervis de dins el cos (ja ens entenem...).

Falten 3/4 d'hora per començar la cursa, ens hauríem d'anar canviant. Dilema! Què ens posem? Ha plogut, però sembla que ha estat un "amagu"... farà calor amb màniga llarga? passarem fred amb màniga curta? jo no he portat buff per evitar la pols! Tranquils jo porto màscares de cirurgià per a tothom! Agafem CamelBack? Els avituallaments estan bé? n'hi ha gaires? Rodes! Tots les teniu ben inflades? Sí! El dorsal ja us l'heu col·locat a la bici? Sí! Qui es queda les claus de la fugo?... en fi, ja sabem tots la infinitat de preguntes que ens podem fer per decidir com anem a competir! Sembla que ja ho tenim tot? Sí! Ok, doncs vinga una foto i cap a la sortida!
Quina gentada! Hi trobem varis coneguts, un bon grup del C.C. Banyoles...
Nervis, nervis... Fem el nostre crit de guerra? Vinga. Xicu fes-ne un vídeo; 3, 2, 1, acció:

"Triatleta pensa,
neoprè i xip?,
no m'hi guanyo res,
estic disposat a patir,
he fet caca...
A POR ELLOS!!!"

Són les dues de la tarda i es dona la sortida! són les dues i 5 minuts i passem nosaltres per sota la línia de sortida... quin munt de gent!

A partir d'aquí un servidor inicia en solitud el transcurs de 112Km en BTT a soles (tot i estar rodejat d'altres bikers) mentre que la resta de memebres de l'expedició inicien el recorregut junts per acabar-lo també junts.

Segueixo amb l'experiència personal de la cursa, si algun dels tres que vareu anar junts vol afegir-hi la vostra experiència... millor!

Personalment em vaig sentir bastant bé. Tot i que hi havia quatre avituallaments només vaig parar a l'últim (Km 95 +o-) per agafar aigua que se m'havia acabat. Només feia que avançar a gent i molt pocs (potser els podria arribar a comptar amb els dits) m'avançaven a mi. Mitjana de 26Km/h fantàstic nano, estàs com una moto! Pujada? No passa res, fot-li fort que és curteta i després hi haurà baixada. Uoooo quina baixada, "Geronimooooooooo"! Collons quina recta planera, no s'acaba mai, i a sobre amb vent en contra. Quin far de gaudir de l'esport! Massa bé havien anat les coses fins aquest punt. Km. 98 avançant a un company em pregunta quan queda, miro el GPS i... PATAPAM!!! Em rellisca la roda del davant i ja sóc a terra. "Óstias tio, estàs bien?" M'aixeco, "Sí, sí, tranqui", "Te has echo daño?", "Un poco, estoy sangrando de lo lindo", "Puedes seguir?", "Como? Esto no se pregunta llevamos casi 100Km! Yo termino por mis cojones!" Ja estem tots dos en marcha de nou. 30 segons perduts com a molt. Quina ràbia!!! Sort que almenys no m'he trencat res. L'adrenalina de la caiguda m'ajuda a afrontar els últims 15Km amb energia, però... que llargs. Ja veig el poble, ja arribem, m'enganxo a aquest grup que està rodant rapidet, última corba, pancartes Orbea, ja hi som!!! 4h32min Ole, ole, ole!!!

Directa cap a la Creu Roja a que em netegin les ferides. "Bonita ostia te as pegao hijo!" em diu la infermera que em fa les cures. Vaig a buscar la càmera de fotos que vull que els companys tinguin foto i vídeo de la seva arribada.

Arriben. Vídeo, foto, enhorabona nois!!! "Oriol, ja has tornat a caure?", "No me'n parlis Jordi!", "Déu ni do quina patacada!"

Anem a fer una dutxa, uns "fideguays", unes birres, anem al sorteig de la bici Orbea, evidentment no ens toca i... Ara a parar la tenda de càmping? Nois són les 10 del vespre, abans de les dues de la matinada podem estar a casa fent nonetes. Arriem cap a terres gironines? Vinga som-hi!

En Jordi és un crack, va procurar cansar-se el mínim durant la cursa per poder conduir sense adormir-se. Jejejeje! És broma, però el crack va portar-nos fins a casa mentre els altres tres anàvem fent torns ara ronco jo, ara ronques tu, ara ronquem tots dos...

En fi fantàstica experiència per a tots aquells que gaudeixin d'una tirada llarga en BTT, la dificultat del circuit és molt baixa però la satisfacció d'acabar el circuit de 112Km molt gran!
Laura, Jordi, Xicu... merci per una nova gran experiència i fantàstic dia d'esport, amistat i rialles!!!

Oriol Pueyo

Cursa Exel·lent!

La sortida de Banyoles, massa, massa, massa d'hora. Buf! Eren les 6.30 del matí i ens trobàvem davant del Club, per sortir junta amb la caravana dels veterans d'atletisme. Ells eres més de 30, o quasi. De camí cap a l'Escala hem fet parada tècnica a Cornellà del Terri a recollir un altre veterà i a treure un cargol de damunt del capó del cotxe. Es veu que amb la pluja surten i s'enfilen arreu. Aquest ha fet una excursió (definitiva?) des de Banyoles a Cornellà.
Arribàvem a les ruïnes d'Empúries pels volts de les 7.30. Res. Una hora per canviar-nos de roba, fer caqueta i xerrar amb el personal. Molts coneguts.
La cursa ha començat puntualment amb 5 minuts de retard. Els manaies que desfilaven al davant no tenien cap pressa per accelerar el pas de la comitiva. En Figue tenia el mono de fer un bon temps des d'abans de la sortida, i a fe meva que li ha anat molt bé. Jo volia anar de menys a més. Sortir a 4.45 (perquè les sortides sempre són molt atapeïdes) i anar baixant, però en Joan, ha dit que preferia anar a 4.15. La veritat és que hem sortit, gairebé a 4.10, i hem mantingut la mitjana de 4.15 fins al final.
La cursa surt de sota l'ermita de Sant Martí i va en sentit Fata Morgana. Allà fèiem la volta de 180 graus i tornàvem cap a Sant Martí i llavors a veure tot el passeig marítim de l'Escala i Riells. Visita de metge al mercat. Hola, hola, jiji, haha. Moltes parades, però pocs clients, perquè el temps, pluja, pluja i pluja no afluixava. Des de Fata anàvemben xops. De fora. El fetge encara es mantenia serè. Després del port, els maratonians anaven a fer una altra visita al mercat, però els de la mitja visitàvem les casetes de les urbanitzacions que volten la badia. Poca història més: retorn cap a les ruïnes, però encara quedava el millor. L'últim quilòmetre comença amb una ascensió a l'ermita de Sant Martí (grrrr!) que, ara que ja no plovia, era el que faltava per acabar-ho d'adobar.
En Joan ha aprofitat per esprintar. Casum l'olla. Tota la mitja l'he tingut a 50 metres, i ara que ve baixada, se m'escapa. L'arribada, amb molta gent cridant i el marcador del temps, implacable em deia 1h31.
La medalla al coll i, sobre tot, fruita, sucs, galetes i cap a casa.
Els veterans del club han arribat més tard. De fet hauríem de dir les veteranes, perquè hi havia un munt de dones. Aquesta vegada els homes respectius s'han quedat de cangur.
Quique! No t'hem vist. On t'has amagat?

Salut,
Frigu

Una espina clavada...

Hem marxat amb una espina clavada ja que ens han tirat a en Pau a terra quan anava al grup de davant a 500m per acabar el sector de bici En general ha anat bastant bé, molt bon dia, molta gent, moltes noies guapes i lleugeretes de roba,..La sortida a mi particularment no m'ha agradat ja que és d'aquelles que has de córrer 50m per la platja abans de tirar-nos a l'aigua. Al mar molts de cops al principi però ja s'han anat formant grupets. En Pau ha estat el primer dels 3 en sortir en 3ra posició (8'57'', vaja un ritme infernaaaal), després he sortit jo en 13è lloc (9'44'') i en riera (13'00'').
El tema de les transicions crec que tots 3 el portem molt fluix i l'hauriem de treballar, em refereixo a la manera per pujar a la bici, treure neoprè,.. ja que a mi m'ha avançat molta gent aquí i suposo que als altres 2 també.


El sector de bici eren 3 voltes vorejant l'aeroport, un circuit amb moltes rotondes i tothom ha agafat un grupillo. En Pau a un grupet de 6 o 7 que eren els caps de cursa, jo un grupet de 10-12 que erem els perseguidors i en riera una mica més enrrera anava tota l'estona tirant del carro de un grup de 30 més o menys. Ens anavem creuant i les distàncies s'anaven mantenint. fins que a falta de 500m a la sortida de un túnel hi ha hagut una caiguda i jo quan he passat només hi havia en Pau i aquell noi de l'olot, en Nan Oliveras, que aquest ja pot donar per acabada la temporada. En Pau ja us explicarà millor com ha anat la caiguda, però ja hi ha hagut reclamacions i molta gent s'ha queixat i al final crec que han desqualificat al tio aquest, que havia quedat 3r de la general.
La transició de bici a córrer per part meva una altra vegada molt lenta. He començat molt bé a bon ritme, adelantant a força gent, debia anar dels 20 primers i això fins a falta de 1'5km. M'ha vingut un flato molt fort i practicament tenia que anar caminant i així fins a l'arribada intentant perdre el mínim de posicions possibles. En riera el córrer bastant bé, com més estona portava corrent més bé es sentia o sigui que 5km més i ja em tenia jeje.
En general ha anat molt bé, tret d'això de en Pau que per sort ell només s'ha fet rascades i cremades i mala sort també no haver pogut puntuar per clubs perquè segur que haguéssim estat cap a davant! Però així anirem més motivats per la pròxima!!

Noticia

Us l’he penjada perque en NAN dona les gràcies a en Pau de Banyoles….

Pau, recupera’t!! que seràs un GRAN TRIATLETA!!!, però el que vares fer ahir és de GRAN PERSONA!!!

Acabo de sortir de l'hospital de Bellvitge amb el cos fet pols i amb el radi i cúbit trencats. Demà segurament m'operarant. Tot això gràcies a un inepte que se'ns ha creuat amb bici, tirant-me a mi i altres a terra, siguent jo el més perjudicat, sortint volant per sobre de la bici i he anat a xocar amb el cap a la paret, passant-me els de darrera per sobre amb bici. A més, no s'ha preocupat de res pel que ens havia passat. M'he trobat sol, sense poder-me moure, enmig de la carretera i sort d'en Pau del Banyoles que s'ha quedat allà i ha cridat perquè vingues l'ambulància, cosa que d'altres s'han aixecat i han continuat. Sort que han decidit descalificar-lo, però valdria més que li traiessint la llicència, ja que per un improdent com ell m'ha espatllat la temporada, a la qual esperava poder anar als europeus, i ja estava seleccionat per anar a la copa Itàlia el 22 i 23 de maig amb la selecció espanyola. També vull donar les gràcies a tots els companys que s'han preocupat per mi, i han vingut a l'hospital o m'han trucat. (Aleix, Xevi, Joan, Pol, Triatló Castellfollit en ple, Fernando, Carlos, Aaron, Dídac, Carol, Txell,.... i sobretot a en Pau del Banyoles). També vull donar molts ànims al company d'hospital Xavi Baeza, que ha sortit més malparat que jo en una altra caiguda. Espero que et recuperis al més aviat possible! I gràcies Jordi per la companyia que ens hem fet mutuament. Moltes gràcies, i aviat tornaré a donar guerra!!

De: Nan Oliveras Font

Bona setmana a tots!
Triadú